La creativitat artística i científica cerca recers normalment molt enfora dels museus i la cultura oficial, que es dediquen més a mirar el passat i allò que tal volta s’esdevingué.
Com les plantes o herbes salvatgines, la innovació neix on manco se l’espera. Com reeixir a sobreviure a les bardisses dels camins més trillats. En aquest ordre coses, les associacions o la voluntat individual solen ser molt importants.
La recent inauguració a La Col·lectiva al carrer de Jeroni Pou d’un acte a Palma del Centre Català del PEN Club i l’exposició dels cartells que grans artistes com Tàpies, Viladecans, Francesc Amat o Francesca Llopis han donat per a cartells de la defensa dels escriptors n’és un símptoma. La darrera donació és la d’una bella fotografia de Jean Marie del Moral.
Altres grups són els joves de L’Elèctrica a la plaça de Quadrado. Allà hi parlen oradors d’esquerres alternatius i també gent dels col·lectius LGTBI. Organitzen diversos actes i alguna festa assortida pel petit baret del centre.
També cal destacar La Fonera al carrer de Manacor. Aquest és un espai on les dones i els recitals poètiques en tenen la iniciativa. Disposa d’un bar-restaurant i un ample espai on per exemple l’escriptora Roser Amills celebrà el seu darrer aniversari entre músiques i poemes.
Fa uns dies el poeta i dibuixant Lluís Juncosa exposà, després de vint anys, 23 grans dibuixos que reflecteixen el pensament viu de l’existència a la petita galera Taca. Aquesta galeria està al final del carreró del carrer Sant Feliu, on abans hi havia la redacció i crec que premses del Mallorca Daily Bulletin i l’editorial Atlante, que, per cert, va publicar la primera edició en castellà de Bearn, cosa que va permetre a Llorenç Villalonga rebatre amb potència les acusacions de plagi de Il Gatopardo que arribaven des d’Itàlia, ja que l’obra del mallorquí és publicà uns anys abans que la del noble sicilià. El dia de la inauguració es va concentrar una petita allau de més d’un centenar de persones des de tots els vessants culturals. Hi havia poetes com Laia Malo, músics com Jaume Reus, pintors com Pere Alemany, polítics com Carles Manera i gent de bon viure, com jo mateix. Aquest petit espai, que amb tanta saviesa ha sabut portar el jove pintor Julià Panadès els darrers deu anys, és un oasi vivent enmig de la poca misericòrdia de galeries que un cal que depassi tancant una mica els ulls fins a arribar al número 17 del carrer i anar al final del carrer que no passa.
És una alegria comprovar que la creativitat continua viva entre nosaltres malgrat les nafres illetrades dels dies presents.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Setmanari Sóller.
De moment no hi ha comentaris.