El professor de biologia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Jaume Vadell ha assenyalat que cultius com la vinya o l'ametler podrien estar en «entredit a mitjà termini» a les Balears a causa del canvi climàtic.

El biòleg ha fet aquesta afirmació durant la seva intervenció a la Comissió sobre el Canvi Climàtic en l'Agricultura, la Ramaderia i la Pesca del Parlament, en la qual ha afegit que aquestes plantes es podrien veure afectades per l'augment de la temperatura mitjana, ja que amb la seva producció i creixement es "ressenten" amb altes tempuraturas.

Així, ha al·legat que la disminució de les hores de fred és «important» en els cultius llenyosos i, encara que la calor a priori sigui «positiva» per al seu creixement, si la temperatura s'incrementa massa els rendiments «baixen». Per aquest motiu ha demanat replantejar una zonificació d'aquesta mena de cultius.

Altres cultius que es podrien veure compromesos ha explicat que són els lligats a l'horticultura com la tomàtiga, el meló o la síndria, entre d’altres.

Vadell ha indicat que el blat de moro o l'alfals «aguanten bé la calor» però amb un llindar de 36 a 37 °C el seu creixement és «limitat». D'altra banda, ha manifestat que les oliveres i els garrovers són «més tot terreny» i poden «aguantar més la calor».

El científic ha començat la seva intervenció amb una explicació sobre el cicle del carboni i la influència que ha tengut l'ús de combustibles fòssils per part de l'ésser humà, amb una contribució a fer acréixer l'efecte d'hivernacle de l'atmosfera.

Les emissions de gasos com el diòxid de carboni, el metà o l'òxid de nitrós haurien fet que es desestabilitzàs l'equilibri existent en èpoques passades per a assimilar el carboni.

Tot això hauria desencadenat en un augment de les temperatures mitjanes a nivell global, la qual cosa propiciaria un augment de la freqüència d'episodis extrems com les onades de calor o les pluges torrencials, de 10 anys --sense la intervenció de l'ésser humà-- fins a poc més d'un per any --en l'actualitat--.

Vadell ha fet especial incidència en aquests fenòmens de pluges torrencials perquè quan succeeixen l'aigua s'infiltra amb major dificultat en la terra i augmenta l'erosió del terreny.

D'aquesta manera, ha mostrat fotos de torrentadas o els abocaments d'aigua argilenca a la mar i ha destacat que aquesta terra és «un recurs no renovable» i que «s'ha perdut per sempre». També ha argumentat que a mitjà i curt termini provoca que la terra desaparegui dels camps de cultiu i quedi a la vista les roques.

Així mateix, ha recalcat que la situació no és idèntica en totes les illes. A Menorca ha defensat que la influència del canvi climàtic és «menys extrema», a Mallorca «variable» amb diferències per zones i «més crítica» a Eivissa i Formentera.

Per a això ha mostrat una comparativa entre Es Mercadal i Santa Eulària amb dades de la pluviometria, la capacitat de regeneració de la coberta vegetal i dels aqüífers. A això els ha afegit les projeccions del que ocorreria en tots dos llocs amb augments de la temperatura d'un i dos graus.

Per a combatre aquests efectes ha proposat augmentar la matèria orgànica que hi ha en el sòl amb cobertes vegetals --allà on es pugui--, abonaments verds, aprofitaments dels cultius i el conreu del sòl.