Nova Editorial Moll publica ‘Cartes des del meu molí’: Provença, les taronges de les Balears i els ‘maonesos’ d’Algèria

dBalears16/06/24 17:43

El paisatge de la Provença francesa, d’unes semblances marcades amb Mallorca i amb la resta de l’arxipèlag, serveix d’escenari, a més d’Algèria i Còrsega, a les Cartes des del meu molí, un clàssic de la literatura francesa, d’Alphonse Daudet, traduït per Maria Antònia Perelló i que ara publica Nova Editorial Moll amb un pròleg de la traductora. Aquestes narracions en forma epistolar, amb referències a les taronges de les Balears, o als menorquins que s’instal·laren a la llavors colònia francesa d’Algèria, coneguts com ‘maonesos’, les va redactar Daudet, autor admirat per l’escriptor i periodista mallorquí Miquel dels Sants Oliver, des d’un imaginari molí, situat a terres provençals. El volum es presentarà el pròxim dijous, 20 de juny, a les 19 hores, a la llibreria Quart Creixent, carrer d’en Rubí 5, de Palma, amb la intervenció de Maria Gràcia Vila, professora de francès; Pere Rosselló Bover, catedràtic de literatura; i la traductora.

Són 25 històries que l’autor de Tartarí de Tarascó va publicar inicialment a la premsa de París, abans de reunir-les en forma de llibre el 1869. Provença és l’escenari essencial, i Daudet es recrea en la descripció dels paissatges, la llum, la natura i els personatges, si bé algunes de les narracions s’ambienten a les seves experiències personals a Algèria i a Ajaccio. De l’àmbit provençal destaca la narració de la seva amistat amb el Premi Nobel Frederic Mistral, restaurador de l’occità com a llengua literària, i de qui Maria Antònia Salvà va traduir al català el poemari Mireia, publicat, així mateix, per Moll. Daudet compagina la seva exaltació de la Provença amb una certa nostàlgia del París urbà i cosmopolita, encara que es mostra molt crític amb la vida de la capital francesa.

Pel que fa als continguts són molt diversos: històries costumistes, però també de caire fantàstic, inquietant, o de to humorístic. Sovint, Daudet voreja els registres poètics. Al mateix temps, traspua una marcada sensibilitat pels éssers desafortunats, que de vegades arriben a arriscar la seva vida per amor, com el protagonista de L’Arlesiana -en la qual es va basar la cèlebre òpera del mateix títol-, o per la llibertat, com la intrèpida Blanqueta de La cabra del senyor Seguin, una mena de rondalla o faula exemplaritzant. D’El far de les illes sanguinàries, Miquel dels Sants Oliver va destacar la «poètica ironia» de l’autor, a qui cita en una de les seves històries, El passeig del far.