Si el Nadal no deixa una empremta indeleble en la vida, ens podríem considerar joguines lligades fatalment com en un molí de fira que, en rotacions successives, tan bon punt ens posa al cim de l’evasió, com a ran de la pols del trespol.
I és cert que tornam a la rutina de cada dia. Però una rutina que, contemplada amb els ulls nous que dóna la tendresa d’un Déu infant, pot il·luminar un sens fi de petits detalls de novetat que engresquin el viure de cada dia amb la il·lusió de lo novell. I lo novell sempre és bell. I la novetat que ens dóna el Nadal és que el Nadó, Jesús, és la Vida; i la Vida és la llum dels homes. I aquest Nadó, ple de gràcia i de veritat ens engendra a tots en la mateixa gràcia i veritat.
Des de Moisès el punt de referència era la Llei, i la Llei culpabilitza de pecat (Rm 3, 20). A partir de Crist tot és gràcia, és a dir, tot és vida gratuïta de Déu; un do que dóna certesa que som fills de Déu. El punt de referència ja no és una paraula escrita; és una Persona, la Persona del Fill, i que endemés habita entre nosaltres.
L’encarnació del Fill de Déu no fou un esdeveniment aïllat dins la història. Fou un punt de partida i té una perenne actualitat més enllà del símbol i de la virtualitat. És ben present en tots i en cada un dels homes i dones del món. Aquest conviure amb un "Jesús", amb nom i cognoms prou coneguts, no es pot prestar a equivocacions.
Ara bé, aquesta novetat de vida té un contrapunt en tots aquells que, per por d’equivocar-se, no es volen llençar a l’aventura de la novetat i de l'originalitat i es conformen en seguir el camí piconat pels altres, conformant una societat grisa, estereotipada on, subjectivament, cadascú té la impressió que és original perquè va, o viu, a la moda "in", però que en realitat tots són "clonacions" del model dictat per la societat de consum i de la competitivitat; o s’acomoden a aquell altre adagi també prou conegut: "És preferible lo dolent conegut que lo bo a conèixer". I lo dolent conegut és la foscor i les seves obres; aquelles que tenen por a la llum, perquè quedarien en evidència les negres intencions que es congrien dins el seu cor.
Tot i així, encara que en certs moments sembli que la tenebra, les obres del mal dominin el món –pensem en els tambors de guerra en els escenaris de l’Orient Mitjà (Iran, Iraq, Afganistan, Israel i Palestina) o del Congo i Sudan, o els aldarulls de Grècia, Veneçuela... i tants d’altres (com a botons de mostra), o la situació dramàtica que viuen tants de conciutadans amb la pèrdua de llocs de treball, el fruit immediat i terrible de la gran crisi econòmica d’Occident, sumant-hi endemés la corrupció econòmica d’aquells que ens haurien de donar exemple en l’administració dels béns dels ciutadans, sense oblidar la que se’n diu violència domèstica i que pels espectadors passius, col·laboracionistes en realitat, sembli que vulguin engreixar la seva morbositat– la foscor no ha pogut ofegar la Llum. I aquesta, segueix brillant en obres d’amor, de tendresa i de servei en tots els qui, en Jesús, n’han fet l’únic punt de referència vàlid, perquè Jesús, el Fill que està en el si del Pare, és el qui primerament ens ha revelat l’amor i la tendresa de Déu.
