Sense el lideratge en joc, l'empat o la victòria del Sóller feien augmentar les opcions d'ascens directe pels de Bestard; mentre que, de guanyar els locals, la segona volta prometia emocions fins a la darrera jornada. Així ho va entendre el nombrós públic reunit al poliesportiu campaner. A la primera meitat ambdós conjunts respongueren a totes les expectatives creades, evidenciant que són els millors de Preferent. La igualtat es manifestava en les poques, si bé perilloses, aproximacions a una i altra porteria. Els locals prengueren la iniciativa i el Sóller contenia amb encert, aprofundint amb rapidesa quan es presentava l'ocasió. Superada l'envestida inicial dels campaners, els sollerics s'atracaren a la porteria de Bernat, amb M. Sampol i Christian com a principals protagonistes. El primer reclamà la pena màxima després de ser travat dins l'àrea (m.13). Christian, per la seva part, avisà primer i definí després. Just abans del 0-1, el davanter solleric s'escapà dels seus marcadors i va resoldre amb un xut ajustat al pal esquerre. Tan sols un minut més tard, en Chris s'anticipava a la defensa i al porter i, des de la dreta, quasi sense angle, posava la pilota dins la xarxa. Com era d'esperar, la reacció del Campos fou immediata. Els seus davanters cobraren major protagonisme encara. Un auxiliar molt valent alçà la bandera per anul·lar el que hauria estat el gol de l'empat (m.32). De res serviren les protestes de Bernat Roig. Jaume Vidal ho intentà amb una jugada personal, trepitjant l'àrea, xutant amb potència per obtenir com a rèplica l'encertada intervenció de Canet (m.35). A poc del descans B. Roig rematà des de l'interior mateix de l'àrea petita, però de nou el porter solleric espavilà desviant la bolla a córner. Semblava que tots els esforços del Campos per remuntar esdevenien inútils i que el Sóller podria ver valer el 0-1 a la segona meitat. La represa començà sense signes de canvi. El Sóller patia, aguantant el marcador favorable i atracant-se tímidament als dominis de Bernat. Els locals duien la batuta, però ni la sort, ni l'encert els donaven la cara. Vidal desequilibrava, sense que els seus companys se n'aprofitassin. Una passada seva es passejà davant l'àrea sollerica, però no trobà rematador (m.47). Una jugada semblant a la porteria contrària privà el Sóller del 0-2: servei de Bernat que no abastà per ben poc T. Sampol (m.52). La pressió del Campos sobre l'àrea visitant anà creixent. Vidal executà un lliure directe ajustant la pilota al pal dret on la mà providencial de Canet evità l'empat (m.58). Seguidament, en una treta de córner, B. Roig connectà amb el cap per establir l'1-1. Començava la remuntada dels campaners i la desfeta del Sóller, ja que en poc més de deu minuts el Campos sentencià el matx en dues noves accions a pilota aturada: treta des del cantó, rebuig en curt que recollí Ferrari per convertir-lo en el 2-1; mentre que una falta botada per Casals des de l'esquerra entrà rasa i ajustada al pal per fermar el 3-1. El Sóller tractà de reaccionar.L'àrbitre ignorà un penal de llibre comès sobre T. Sampol (m.76) i Roque estavellà al pal una bona rematada amb el cap. Però els esforços dels de Bestard s'anaren diluint davant la dificultat de l'empresa i acabaren en un voler i no poder amb més resignació que voluntat.