Dissabte passat, l'incomparable marc de l'Església del SS. Cors es vestí musicalment de gala amb la clausura de curs 1999/2000 del Pro Música Chorus, cor solleric fundat els anys vuitanta per Joan Mateu Brunet, a qui varen seguir en la direcció Carles Ponseti Verdaguer i Joan Ensenyat, havent retornat als seus orígens de la ma del jove director Tomeu Bibiloni, altre vegada amb el nom de —Pro Música—. A la primera part, Bartomeu Bibiloni dirigí les interpretacions —a capel·la— de la coral formada per 9 homes i 12 dones, amb un repertori no per conegut menys valuós i ponderable: —Per tu jo cantaria—, —Rosa de bardissa—, —Tot baixant per la dracera—, —Comiat al bosc—, —Bona nit de Brahams—, i el més destacable, el Tríptic del —Flos Sanctorum—, original del pare del director, Baltasar Bibiloni amb poemes de Llorenç Moyà, i dedicat als sants dels Països Catalans (?) I-Sant Vicenç Ferrer, II-Sta. Catalina Thomàs i III-Sant Jordi. Evitam ben aposta fer-ne una lectura política, ja que la música ha de ser mai causa de discòrdies. Una excel·lent dicció, l'absència de defectes interpretatius, l'expressivitat i musicalitat envejable caronaren totes i cada una de les peces, demostrant, no tant sols la vocació i els coneixements del director, sinó la vivència musical de tots els cantaires (mèrit compartit) entre els quals vérem amb satisfacció cares novelles. Se que no ofendré a Bartomeu Bibiloni en afirmar que el —Pro Música— davant la batuta del gran professional Carles PONSETI es va créixer i donà el millor de si mateix. Les composicions, per mi desconegudes: —Litanie Lauretanae KV 109— de Mozart i la —Missa Purificationis— de J.J. Fux, amb orquestra de corda de 8 instruments i orgue col·laborà a fer del Cor un instrument ple, dedicat, afinat, potent -tal volta una mica massa- i plenament expressiu, característica del Mestre Ponseti que mai oblida la qualitat i la fidelitat a la partitura original.