Sóller, esportivament parlant, està d'enhorabona d'ençà que té un jugador a la Primera Divisió, després del debut de Toni LLuís Adrover Colom «Tuni», com ja publicàrem la setmana passada. Però furgant dins la història del paper de la nostra ciutat, a la Primera Divisió i dins el Mallorca en concret, ens trobam que Tuni és, per tant, el relleu natural d'aquella promesa sollerica anomenada Amador Puig que, a més, després, donà el salt a un gran com era l'Atlètic de Madrid. Des del debut de Puig, l'any 1969 amb 22 anys d'edat, al de Tuni, el 2002 amb 20, han passat 33 anys sense que a Ciutat veiessin cap «sulleric» damunt la gespa, abans del Lluís Sitjar i ara de Son Moix. Són el passat i el present del nostre futbol i el Setmanari Sóller els ha reunit per deixar un testimoni simbòlic d'aquest relleu, a més de polsar les sensacions d'un i altre. La veu de l'experiència per un costat i la de la joventut i il·lusió, per l'altre.

- Amador, sabem com ha estat el debut de Tuni, però el teu, fou semblant?
- No, de cap de les maneres. Jo ja estava dins la primera plantilla feia dues temporades, però jugant a Segona Divisió i de davanter. Quan l'equip pujà a Primera jo veia molt difícil jugar ja que a Segona ho havia fet poc, però l'entrenador, Forneris, en canvià de posició radicalment, em posà de lateral i ja vaig ser titular des del primer partit de lliga, el dia del meu debut, tot i que aquell dia ho vaig fer de central, marcant Iriarte.

- Tuni, tu tingueres temps de veure que debutaries. Nervis, sensacions?
- Sí, realment no va ser una sortida per sorpresa i vaig tenir més que temps per pensar moltes coses. De totes maneres, la concentració del moment fa que els nervis passin a un segon terme. Us puc assegurar que en vaig passar més el dia abans o a la mateixa concentració que dins l'estadi. Quan Manzano m'envià a escalfar no ho tenia gaire segur que seria l'elegit per sortir, però també vaig veure que tenia sèries possibilitats. Chichi Soler em donà molts d'ànims i això em féu tranquil·litzar. Una vegada al camp tot s'oblida i vas a per feina. Vols agradar el màxim possible i això és el que vaig intentar fer, tot i que les circumstàncies no eren gaire propícies. Faltava poc temps i el marcador ja era aclaparador.

- I què, jugar davant tot un Madrid i a més essent el teu equip preferit impressiona, no? O impressiona més jugar davant tanta gent que et mira?
- El cert és que te n'oblides del qui tens al davant com a tal. Són més les figures a nivell individual que no per l'equip en què juguen. Si, per exemple, el Huelva tingués els Ronaldo, Figo o Zidane, doncs seria el mateix. Veure la velocitat i força de Ronaldo és el que més m'impressionà. El jugar davant vint-i-cinc mil persones i càmeres de televisió fa que tinguis unes sensacions especials, però res més que això.

- Amador, què sentires quan vares veure en Tuni debutar amb els mateixos colors que els teus?
- Sense cap dubte en va venir al cap el dia de la meva estrena. En certa manera em vaig veure a mi mateix, vaig recordar els meus principis, amb aquell sentiment de fer-te per amunt, de créixer i arribar a un lloc i viure unes experiències de les quals mai te n'oblidaràs i que poca gent té el privilegi de viure-les.

- Tuni, què ha canviat a nivell personal?
- Per ara res, tot segueix com fins ara. Això sí, més premsa i una mica més de protagonisme dins la família del club.

- I de la part econòmica, què, qualque augment de fitxa per jugar a Primera?
- No, el meu contracte és el mateix i en ell s'especifica que cobraré una quantitat per partit jugat a Primera, a part de les primes que tenen pactades la resta de la primera plantilla. Però la meva fitxa no augmenta ni un sol euro pel fet de jugar a Primera.

- Amador, un consell per la nostra nova joia...
- Cuidar-se el màxim. Tenir paciència i saber aprofitar les ocasions que arribin són les tres premisses més importants. Com a davanter que és, el factor sort també ajuda. El davanter viu del gol i si quan juga, marca, tot li anirà bé. En cas contrari ho tindrà difícil. Jo ho sé per experiència pròpia. Vaig començar de davanter i vaig acabar de defensa. El poc que jugava al davant no em donava per marcar i vaig haver de seure molt. La sort de canviar de posició fou la meva salvació.

- Per acabar, Tuni, què canvia de la Segona B i la Primera? I què et suposa la convocatòria per la Selecció Balear?
- Per mi és més senzill jugar amb jugadors de Primera, on hi ha més tècnica que a la Segona. Baixar al filial després de la pretemporada fins i tot crec que perjudicà el meu rendiment. Pel que fa a la Selecció, ser elegit per la primera convocatòria és un fet històric i n'estic molt content.