Als seus 78 anys Maria Marroig ha viscut una experiència traumàtica: el passat dimecres dia 15 de matinada un lladre es colà a la seva casa del Port i, en ser sorprès, l'apunyalà dues vegades, al coll i la mà. La dona, encara amb punts de sutura a les ferides, relatà com havia passat tot i es mostrà segura d'una idea: «Aquest home m 'hauria matat, però vaig començar a cridar i es va espantar». L'habitatge de Maria, que és vídua i viu sola, està ubicat molt a prop del Rocamar. Aquella nit obrí les finestres de la seva habitació, al primer pis, perquè feia molta calor. A l'exterior l'agressor rondava cercant la manera d'accedir a l'immoble. Reparà en la finestra oberta, que quedava a certa altura, i traslladà fins allà una taula que va trobar en una propietat veïna. Després s'enfilà i entrà la casa, sense saber que en aquesta mateixa habitació dormia Maria Marroig. «Jo no em vaig assabentar de res fins que va voler sortir una altra vegada. Es veu que baixà a l'entrada i escorcollà els calaixos. S' emportà uns 15 euros i del rebost va agafar una ensaïmada, una coca i sis danones. Quan tornà a pujar em va fregar i jo em vaig despertar», recorda. L'ensurt de la dona fou majúscul. D'improvís, encara mig dormida, es trobà amb un estrany al seu dormitori. Amb prou feines podia escrutar la seva figura però va sentir un dolor intens en una de les seves mans. «Em clavà un ganivet a la mà esquerra i després em va intentar posar un drap a la boca. Jo vaig començar a cridar i vaig demanar ajuda al meu veí, i això fou precisament el que em salvà», opina Maria. La dona cridà: «Toni, Toni!», que és el nom del seu veí, i el lladre hagué de creure que era un familiar que dormia també a la casa, per la qual cosa es precipità ràpidament per la finestra per la qual havia entrat. «Després vingueren els meus veïns i em van ajudar», explica.