Setmanari d'informació local - 139 anys

Joan Lluis Pons fa història

El nedador 'solleric' va rebentar de nou el rècord d'Espanya dels 400 metres estils (4: 13.55) a Río y es convertí en el segon balear que neda en una final olímpica

Joan Lluís Pons ja és un heroi. Ja és part de la història de la natació balear i espanyola. Amb 19 anys, en la seva estrena olímpica i en la primera prova del programa de l'Estadi Aquàtic de Rio, el primer esportista solleric a disputar uns Jocs va rebentar de nou el rècord d'Espanya dels 400 metres estils -com va fer en els Campionats d'Espanya de primavera mesos enrere- i es convertí en el segon illenc que res una final olímpica entre l'eufòria a Rio de Janeiro i l'èxtasi dels seus seguidors a Sóller i la piscina Antònia Reial a Ciutat.

L'esportista del Club Natació Palma va provocar inesperadament el deliri a la piscina olímpica amb una progressió brillant camí de l'equador de la segona sèrie. Per marca, no entrava en els pronòstics com a potencial finalista, però Joanllu el va fer fora il·lusió, tenacitat i ganes per obtenir una novena plaça que, després de la desqualificació de l'alemany Heidtmann, li ficava per la porta gran i per mèrits propis en la final olímpica de els 400 metres estils, assegurant el primer diploma per a la representació balear. I, de passada, signava un crono de 4: 13.55 que rebaixa substancialment els 4: 15.49 amb els quals es va plantar en els Jocs i que li van valer el bitllet per a Rio de Janeiro.

La matinada del diumenge passarà als annals de l'esport mallorquí. Com ho fes aquell 22 de juliol de 1980. En els Jocs de Moscou, el gran Rafael Escales nedava a la final del 1.500 estil lliure, aconseguint una sisena plaça que segueix en els anals com el millor resultat olímpic de sempre d'un nedador mallorquí. Ara, Joan Lluís Pons ha igualat la gesta d'Escales i s'ha presentat al món com un potencial líder en la distància.
 
Emotiu seguiment
 
La prova classificatòria i la final van ser seguides en directe per dos centenars de persones, en una pantalla instal·lada al teatre Victòria. Després de la classificació, el capvespre (hora espanyola) familiars, amics i aficuionats es van tornar donar cita al Victòria a les tres de la matinada per seguir amb emoció una final en la que el la diploma olímpic ho va tornar donar tot.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.