Magdalena Ripoll (Deià, 1945) ha estat la pregonera de les festes de Sant Joan de Deià. Forma part del grup de teatre Es Seregall des dels inicis d’aquest que es remunten a l’any 1985. L’octubre de 2019 va guanyar el premi ‘Millor Actriu’ del XVII Certamen de Teatre Amateur de Santa Maria. Va fer feina a una entitat bancària fins que es va retirar, ara gaudeix del seu temps lliure i l’aprofita fent teatre en el grup deianenc.

-Què va sentir quan li varen proposar ser pregonera?
-Primer vaig dir que no. És una cosa que no havia fet mai. Jo no sé fer pregons, jo sé fer comèdia. Però després vaig pensar que el pregó no havia de ser tan complicat i que podria fer-ho sense cap problema. Al cap i a la fi, la vida és com una comèdia així que supòs que me’n sabré sortir.

-Quin diríeu que és l’esdeveniment més esperat de les festes?
-A la gent li hi agrada molt el teatre. Cada any l’esperen amb molta il·lusió. La missa que es fa anualment també és molt rellevant per al poble. Enguany actuarà ‘El Casta’, així que supòs que a la gent també li fa ganes veure’l. Però la representació teatral és molt esperada i molt ben rebuda. A més com que tenim un grup de teatre d’infants als pares els hi encanta veure als seus fills.

-Què li pareix el programa de festes d’enguany?
-A mi sempre em pareix que fan massa festes. Pot ser perquè jo sigui una persona major. Supòs que als joves els hi encanta que hi hagui tanta varietat. En la meva opinió fan massa dies de festa, massa esdeveniments i s’arriba a desbordar. Un dia te’n vas a jeure tard, el dia següent hi ha una altra cosa i així dia rere dia. Així que quan acabes les festes estàs rebentada. No trob que estigui malament el programa, però jo faria menys coses.

-Creu que formar part del grup de teatre Es Seregall us ajuda a l’hora de fer el pregó?
-Jo mai he tengut vergonya de sortir davant la gent. Supòs que el teatre m’ajuda perquè si ja has sortit tota la vida doncs ja no et talles tant. També s’ha de dir que no és el mateix fer teatre que fer un pregó, ja que és una cosa més seriosa.

-En el grup Es Seregall té algun rol o en prefereix algun en concret?
-Cada any tots solem canviar de rol. Alguns anys un té el paper més llarg, l’altre més curt. A mi tots els rols m’agraden molt, sempre li dic al director que em posi qualsevol paper. Hi ha gent que diu que no vol fer segons quin paper, però no és el meu cas, tots em van bé.

-Fa molt que interpreta?
-De petita ja feia teatre, tenia una professora que li agradava molt i ens escrivia petites obres per representar. Ella em va transmetre aquesta passió tan important per jo.

-Quants d’anys fa que forma part del grup?
-Al 85 vàrem començar amb na Tana Waldren i quan ella va partir a Amèrica ens aturarem un poc. Però devers el 2001 vàrem començar una altra vegada encara que no hi havia molta gent. Es va animar molt quan vàrem fer l’obra dels reis. Duguérem moltes persones per representar-la i totes varen quedar.

-De què gaudeix més estant damunt un escenari?
-M’agrada molt fer teatre en general, no patesc ni em posa nerviosa. M’encanta sortir en escena i interpretar diferents històries. També gaudesc de compartir escenari amb els meus companys d’Es Seregall.

-A part del teatre hi ha alguna altra activitat que li agrada fer?
-Tenim un grup on ens reunim els dissabtes per fer artesania i així ens veim i xerram. Cada una fa el que vol. Hem fet cursets de cordar cadires, de fer paneres de vímet, n’hi ha que pinten, un poc de tot.

-Quin creis que és l’atractiu més gran del vostre poble?
-Basta caminar per aquests carrers i veure aquests paisatges per saber que Deià és especial.

-Què és el que més vos agrada de Deià?
-El plaer que tenc de viure aquí. El temps que hi ha pau i tranquil·litat. Quan acaba l’estiu i tothom parteix m’encanta fins que torna a començar a venir gent un altre pic. Si poguéssim llevar els mesos de juliol i agost seria molt millor per gaudir del nostre poble i de la nostra cala. Ara si volem gaudir de la cala i hem d’anar per maig que l’aigua està gelada, anar-hi ara ben prest al matí per poder nedar a gust o no anar-hi.

- I el que menys?
-Em fa molta por que Deià mori d’èxit, com està passant a tot Mallorca en general. Cada any hi ha més gent i tenim més problemes d’aigua. Es tracta d’un bé limitat i això duu a moltes dificultats. No hi ha aigua, la depuradora no basta, la cala és massa petita, les barques que venen embruten molt l’aigua. Tot és una cadena de despropòsits.

-Quina és l’essència de ser deianenc?
-A mi m’encanta la interculturalitat que sempre hi ha hagut a Deià. No em molesta gens que hi hagui tanta gent de fora ni les diferents llengües que es xerren, al contrari m’agrada la diversitat.