Antònia Ribot (1965), Guillem Serrano (1963), Margalida Serrano (1992), Magdalena Martorell (1970) i Guillem Nicolau (1972) són veïns de la zona de Son Angelats. A més de la ubicació de la seva residència, tenen en comú l’oposició a la construcció del nou punt verd al polígon de Son Angelats. Les trenta-sis famílies afectades per aquest projecte en tràmit han estat duent a terme diverses accions, entre elles, un contenciós administratiu amb un advocat, per aturar la creació d’un espai situat a deu metres dels seus habitatges que només els durà renous, olors i diversos altres problemes tots els dies de l’any.

-Quins són els motius principals pels quals estau en contra de la construcció del punt verd?
-Presentàrem un document amb onze punts i onze pàgines a on explicam que hi havia hagut una absoluta omissió d’estudis d’impacte ambiental, la seva importància tenint en compte la proximitat immediata als habitatges, els problemes que es poden produir, des de generació d’olors, a afeccions respiratòries, proliferació de tota casta de plagues com insectes i rosegadors... Així mateix, també cal tenir en compte els renous de màquina, l’ordenança de renou diu que a una zona residencial el màxim de dia són 65 decibels i el vespre 55. Els renous arriben a 140. A les al·legacions també hi ha l’agreujament de la topografia, ja que el solar està a dos metres per amunt del nivell dels habitatges i l’elevació incrementa aquests efectes. Al barri hi viuen famílies amb infants, persones majors i de vulnerables com na Margalida, que té una malaltia autoimmune i és immunodeprimida. Què pot esperar de la seva salut amb un punt verd a menys de vuit metres de la seva habitació?

-Quines són les alternatives que proposau a aquest projecte?
-La primera i fonamental que plantejam és la despesa que suposa construir un punt verd de zero. És un cost d’una empresa privada a un solar públic sense cap classe d’adjudicació ni expedient que pagarem entre tots. D’altra banda, es proposa una duplicitat d’un servei que ja tenim, que és Sóller Recicla. Hi ha unes instal·lacions acreditades per la comunitat autònoma. Les empreses que hi ha a l’Illa estan autoritzades pel tractament de residus. Aquí tenim Sóller 2010, una empresa que compleix amb les acreditacions i la normativa en tractament de residus. També s’ha de tenir en compte que la ubicació de les deixalleries, és a dir, la resta d’empreses de l’Illa autoritzades pel tractament de residus, no n’hi ha devora habitatges. Per contra, necessitam alguna sala multifuncional a Sóller i aquest seria un bon espai, un auditori pels grups culturals o un casal de la tercera edat, que només n’hi ha un. Han encomanat a l’empresa Gest Ambiental un informe que es diu DAE, on hi ha les al·legacions. El document reconeix tots els efectes a la zona residencial.

-Heu presentat l’oposició al punt verd en dues ocasions al ple municipal. Al darrer, fa dues setmanes i la retransmissió de la vostra intervenció fou interrompuda. Com ho heu viscut?
-Per aquest darrer ple ens preparàrem la confrontació de les quaranta pàgines del document de resposta, ho contrastàrem amb les nostres al·legacions i el que va fer n’Antònia fou exposar-ho durant el torn d’intervencions. També cal destacar que la convocatòria del ple no es va publicar. Més enllà de tota la polèmica que hi ha hagut, és que si ells fan una proposta i deixen un espai a la ciutadania és perquè hi hagi ‘feedback’. No sabem la intencionalitat del tall de l’emissió, però ha estat perjudicial per a l’equip de govern perquè s’ha donat més difusió que si no hagués passat res. La nostra única intenció és defensar el nostre dret de tenir un habitatge en condicions. La qüestió és que n’Antònia va demanar expressament que quedés gravat. Hem rebut telefonades intentat justificar el que va passar. Quan n’Antònia arribà a casa i començà a rebre missatges que no havia sortit res, es va sentir venuda. Més que enfadada està trista perquè ens agrada xerrar les coses i hi anava en representació de trenta-sis famílies. Al comunicat posterior ens oferiren repetir-ho, però ja no té sentit, ara hem de tirar endavant.

- Teniu alguna data pròxima per xerrar amb l’Ajuntament?
-Ens han cridat per tenir una reunió per explicar-nos l’avantprojecte del punt verd, però diguérem que no volíem anar a xerrar sobre un tema del qual no estam d’acord. Ho haurem d’acabar denunciant. Al futur serà més fàcil que, a les tres comunitats de veïnats que hi ha, tenim el mateix administrador, el que fa més fàcil coordinar-nos, unificar esforços i a l’hora d’emprendre qualsevol classe d’acció legal, com el contenciós administratiu.

-En general, quina trobau que ha estat la manera d’actuar?
-Hi ha hagut molta falta per voler explicar-nos des d’un principi el que es volia fer. A la primera reunió, que hi anaren na Magdalena, na Margalida i na Lluisa, no sabien la situació, nosaltres ens havíem preparat i ells no. Hem estudiat i investigat, i hi ha uns efectes molt importants i greus a una zona residencial. Nosaltres som els directament afectats per aquestes instal·lacions, però econòmicament afecten a tot Sóller.

-Ara per ara, què pensau fer?
-Esperam que contestin les nostres al·legacions i què passa amb l’aprovació definitiva del projecte. En funció del que ens contestin, presentarem noves al·legacions i ens han de fer arribar els informes tècnics que rebatin el que hem dit. El primer contacte amb l’Ajuntament fou per saber què es feia amb el solar, però les seves explicacions sempre han estat mancades de transparència. Que tenguin clar que no ho posarem fàcil i continuarem lluitant perquè estam defensant ca nostra.