El responsable del sector naval de Balears ha fet coneixedor que “l’armada cedirà un submarí (...) per a la seva instal·lació al port de Sóller amb finalitats públiques i turístiques”. La llarga mà de Simarro s’ha abatut sobre la nostra ciutat i -per un pic- no és degut a la troballa d’un altre nieró en el deute municipal, sinó pel pes de vàries tones de ferralla que ens poden caure a sobre gràcies a les seves hàbils gestions. Cal recordar que aquesta fou una de les estrambòtiques iniciatives de l’exbatle (que Déu guardi a l’oposició molts d’anys). Idò, vaja regalet! Quina plantassa fotrà un trasto enorme, vell i rovellat sobre el moll de Marineria! Quin record d’aquells temps en què la “Marina Española” s’apoderà per les braves dels molls comercials sollerics i, per no quedar, no deixà ni espai per als pescadors! Estic emocionat, no va de verbes. Fins i tot em sap greu que altres poblacions amb tradició marítima com Tomelloso o Becerril del Campo no gaudeixin d’un artefacte semblant que els recordi els seus lligams amb la mar. Ben pensat, crec que l’hauríem de cedir a un altre poble més desitjós de rememorar les seves glòries marineres. A algun indret d’Extremadura, per allò de seguir engreixant el dèficit fiscal balear. Solidaritat! Solidaritat!

El que no acab de veure clar és la utilitat pública i turística del submarí. S’hi podrà encabir una sala d’actes? Fer-hi projeccions de cinema? Convertir-lo en local social d’alguna entitat ciutadana? Traslladar-hi l’oficina de turisme? Adequar-lo per a rebre als veinats del Port? Ja veig l’estampa: els funcionaris de l’ajuntament vestits de marinerets, el batle d’almirall de la flota i, per no mancar-hi ningú, els “peperos” podrien enrolar-se de grumets i netejar la coberta. O pintar la nau de rosa, per posar un detall d’alegria als molls. Seria apoteòsic! Els turistes farien coes fins a sa Roca Roja per entrar-hi i llançar un parell de torpedos contra el roquissam de la platja artificial. Sóller aplegaria una fama mai vista. Gent d’arreu del món vendria per aixecar el periscopi al nostre port. Quint gust! Quina delícia! I, engrescada com està per fer donatius, l’armada podria restituir-nos tot el que encara no ens ha tornat del que va apropiar-se tan gentilment. Hotelets per a “jefes” inclosos. Seria un detall. Es marcaria un puntàs. Si aquesta madura, propòs instal·lar el “Dédalo” davant les Cases de la Vila. Com un dos i dos fan quatre!

L’estiu, amèn de collonades com la del submarí, facilita l’alleugeriment de la fortor acumulada a l’hivern i multiplicada per deu a la primavera i, alhora, permet el diàleg entre civilitzacions proposat per ZP. Per mostra -és notícia- un botó: una parella (ell francès, ella argelina) “es trobava realitzant l’acte sexual sense cap casta de mirament (...) a l’atri de la parròquia”. Encara li donc voltes a l’enigmàtica expressió “sense mirament”. Vol dir que no utilitzaven condó? Significa que l’amor era tan salvatge que no es fixaven en la correcta i convencional via d’accés (ja m’enteneu)? Potser que la postura de l’acte era tan acrobàtica que no podien mirar-se de cara? O senzillament, que no s’havien adonat del lloc on eren? Potser una mica de tot plegat, tret d’això darrer. Hi ha parelles que es troben més a gustet quan l’escenari no és l’habitual. Recomanaria molt d’ull als nostres policies locals, perquè aquesta gent sol reincidir. Els caldria extremar la vigilància al brollador de Plaça, a les piques del monument als caiguts i a la bústia del Born. Per si les mosques!

Un recent article de Sebastià Bennàsar qualificava la consellera d’Educació com “la baula més fluixa del govern d’Antich”. Crec que s’ha excedit. Bàrbara Galmés no és –per no ser- ni una baula. Això sí, fluixa ho és molt. Flonja, tova i molla. Tampoc és molt llarga (i no parlo de la seva alçada, és clar). És capaç de negar la subvenció a “Sa Bressola” i de concedir-la a un col·legi privat per comprar “pisssarres digitals”. Malbarata el pressupost de Cultura en unes “Converses Literàries de Formentor” que han conclòs en un rotund fiasco. I ara, anuncia una mena de “decret de trilingüisme” embolcallat en la introducció de l’anglès en assignatures com les matemàtiques. Galmés s’hauria de dir Alícia –tot i que ja sigui Bàrbara- perquè viu fora de la realitat, al país de les Merevelles. La solució no passa per aprendre matemàtiques en anglès, perquè, com diu Llorenç Capellà “els al·lots s’afaitaran i encara no hauran après que dos i dos són quatre, perquè cap d’ells no pot intuir que two and two sí que ho són”. El problema, l’autèntic problema amb l’anglès, és la manca de mitjans, d’un professorat millor preparat i amb més suport per part de la conselleria i d’un major nivell d’exigència. Galmés és la més fluixa i -per manca de pes- hauria de ser la primera en caure per no deixar en evidència –amb les seves poques capacitats- a tot el Govern.

Quin web més modern i plantós té el “Sóller”. Dóna goig veure’l. Ja era ben hora. Us anim a visitar-lo. S’ho val. L’enhorabona a tots aquells que l’han fet possible. Es mereixen un deu!