Últimament em fixo més que abans en l’estat de contínua contradicció en què viu el meu petit país. Potser –segurament- sia pel fet de viure lluny de la terra. Aquest prop passat dimecres, trescant per l’aeroport de Palma, des de l’avió fins a l’àrea d’entrega d’equipatges, vaig adonar-me que ben bé podria tractar-se del de qualsevol altre indret de l’estat. Els indicadors són escrits en espanyol –amb lletres grans- i en català, anglès i alemany amb caràcters més petits. La llengua pròpia rep el mateix tractament que una llengua estrangera. I gràcies, que encara podria ser pitjor! Arribats a Mallorca, els de la "lengua común" poden respirar tranquils, hi tenen molt guanyat. AENA els fa costat.

Servidor va prendre l’autobús per arribar al centre de Ciutat. El xófer, mallorquí pels quatre costats, s’adreçava sistemàticament als passatgers en llengua castellana. Respongué al meu "bon dia!" amb un "buenos días caballero!" que em deixà tocat i amb un peu alt. De camí, la megafonia interior anunciava les aturades, primer en català i després en espanyol. La cosa tenia gràcia: "propera parada Porta des Camp", "próxima parada Puerta del Camp". Ignor el motiu pel qual sols es traduia part i no tot el topònim. "Propera parada Gabriel Alomar i Villalonga 40", "pròxima parada, Gabriel Alomar y Villalonga 40"; pronunciant el nom del poeta mallorquí "a l’espanyola". Sonava –senzillament- ridícul. Possiblement sia molt ingenu, però pens que qualsevol castellanoparlant ho podia entendre sense necessitat de traducció. Déu meu, tampoc són tan tu-tups!. Quatre al·lotes estrangeres que volien baixar a la plaça d’Espanya no van esperar la segona versió quan hi arribàrem: només d’escoltar l’anunci en català aixecaren el cul del seient com impulsades per una molla. Cap problema. Amb una mica de seny, l’EMT de Palma podria estalviar-se la ridiculesa de la traducció. No passaria res. El món continuaria voltant.

Als televisors de les sales d’espera de Son Dureta tenen sintonitzada Tele 5. No entenc el per què. Si IB-Salut gestiona l’hospital el més lògic seria que es donàs preferència a les televisions autonòmiques públiques (IB3 i Televisió de Mallorca). Però no, la preferida és una emissora privada i d’àmbit estatal. Un nou absurd. Per si no bastàs, els empleats que atenen el servei de megafonia es passen pel folre totes les normatives sobre l’ús de la llengua catalana. Criden als pacients i als seus familiars sols i exclusivament en espanyol. Per no arribar-hi, a la sanitat pública ni tan sols ha arribat el bilingüisme. En matèria de llengua s’hi viu com en els millors temps del franquisme. La madona que atèn el quiosc de premsa sembla estar més "normalitzada" que la conselleria de Sanitat al complet.

Abans d’arribar a l’illa ja m’havia assabentat del que Joan Riera anomena "la pallassada" de Carlos Delgado a la festa del desembarcament del rei Jaume I: himne nacional d’Espanya, discurs en castellà i banderes espanyoles a dojo. Per no faltar, no hi mancà la necessària traducció del nom del rei, reconvertit en "Jaime". Del batle de Calvià pot esperar-se qualsevol disbarat, però a mi ja no em fan gràcia. Les seves esperpèntiques actuacions en públic no em provoquen rialles. No, no és cap pallasso i -si és això el que pretén ser- és un pallasso patètic. Un individu ignorant (com ell es defineix) i, alhora, molt perillós. Em resulta alarmant la seva actitud de qüestionament constant i de manipulació de les senyes d’identitat d’aquest país, fent ús d’un populisme més propi del feixisme que d’una dreta civilitzada, moderna i europea. I és que Delgado s´ha situat a la dreta de la dreta, o sia a l’extrema dreta.

Mentrestant el seus, la direcció del PP, li riuen les gràcies, enlloc de donar-li un bon entretoc. O de fotre’l fora del partit, encara que això suposi perdre un dels escasos i més valuosos feus "populars" a les Illes. Rosa Estaràs evidencia feblesa i el els "peperos" el desconcert en què viuen per mor de la desfilada contínua de militants pels jutjats. El PP balear és una nau que fa aigües i que navega a la deriva. És un territori sense amo que pot ser conquerit per qualsevol aventurer. I Delgado ho sap. No li manquen recursos ni assessors per tirar endavant la seva estratègia. DdB s’ha fet ressò de les maniobres del calvianer per fer-se amb el control de Palma com a primer graó cap a una hipotètica candidatura a la presidència de les Illes el 2011. Un projecte a la valenciana: blauer i espanyolitzant. Idò apaga i anem!

Però no sols del PP viu servidor. El PSOE també té lo seu. En ZP comença a semblar-se ja a l’Aznar del "España va bién"; a viure fora de la realitat. Reduïr l’actual crisi a un fenòmen puntual, centrat en el sector immobiliari és amagar el cap sota terra per no veure el veritable problema: haver convertit la construcció en el motor de l’economia. La d’Espanya és una crisi estructural, profunda i que afecta al model econòmic. Ens fotrem una paparra històrica. De número u. De medalla d’or. De campionat.