Hem aguantat -llargament i amb no poc estoicisme- les envestides del PP local contra el regidor Miquel Gual per mor del tancament de l’oficina del CDEIB del carrer de Cetre. Aquesta decisió, emperò, venia de més amunt, del seu actual gerent, Antoni Rodríguez, qui tot just prendre possessió del càrrec descobrí que la caixa de l’entitat era més buida que el rebost d’en Carpanta. Des de llavors ha plogut molt. La gerent durant l’època negra del PP, Antònia Ordines és a la presó com a responsable de la desaparició de 9 milions d’euros de l’organisme, malversació de doblers públics i suborn. També hi són la seva parella, Isabel Rosselló i l’exdirector general de Promoció Industrial, Kurt J. Viaene; en tant que l’exconseller d’Indústria i Comerç de Jaume Matas, Josep Joan Cardona, ha estat processat pel mateix assumpte. Encara que Rosselló sigui la soprano, sembla que Ordines canta molt i bé davant la jutgessa. La xarxa s’estén de baix a dalt i pels costats, talment les rels d’un arbre. Del pot de Cola-Cao enterrat enmig de les cols del seu hortet hem arribat a tot un exsenyor conseller. I més amunt, si cal.

Ara, a Sóller, parlam del “regal” de 31.600 euros del PP al CDEIB d’Ordines. Dos anys i mig sense que l’ajuntament cobràs ni reclamàs el lloguer del famós local del carrer de Cetre. A canvi de res. Per la cara, sense motiu, sense un trist document que ho justificàs. Una simple decisió política. El llavors batle -també del PP-, Carlos Simarro, ho excusa dient que “el CDEIB havia fet unes obres de millora al centre”. Unes obres de les que no hi ha constància, ni llicència urbanística, sols les factures per valor de 8.643 euros del manobre i el pintor. En aquest punt cal tenir present que uns anys abans l’ajuntament ja se n’havia gastat 24.000 per adequar per complet el local. Un embull. Un sense sentit. La realitat pura i dura és que les Cases de la Vila deixaren d’ingressar més de cinc milions de les antigues pessetes per deixadesa, manca de voluntat o per “raons polítiques” (com apunta el nostre director) atribuibles a l’equip de govern del PP.

Seria bo i saludable que Simarro (tan primmirat de cop i volta amb l’economia local) donàs explicacions d’uns doblers que haurien de ser, però que no són a les arques municipals. Sobretot per l’ambient de podridura que envolta la gestió del CDEIB durant la legislatura “popular”. No debades l’empresari Joan Rosselló declarà tenir entès que “les comissions eren per al partit” i les fetes d’Ordines i companyia són d’allò més sospitoses. Per mostra, un botó. Una veïnada diu haver reconegut a l’exconseller Cardona qui, en companyia de Viaene, Ordines i Rosselló estudiaven un possible amagatall –un pou- a Consell. A la dona li semblà estranya l’aparença de l’home “baixet i grasset” que a les cinc i mitja del matí es protegia del sol “amb un capell de palla bastant gran”. Còmic!

D’entrada he de dir que em sembla inadeqüat l’augment d’imposts i taxes acordat per l’actual govern municipal. Evidencia una manca de sensibilitat social –en aquests temps de crisi que vivim- impròpia d’un pacte de centre-esquerra. Crec justificada una pujada paral·lela a l’IPC, encara que això suposi un dèficit en els comptes dels serveis públics. De fet l’ajuntament ofereix –com és el cas de la neteja urbana- uns serveis deficitaris, sense que per això els ciutadans rebin el més mínim descompte en els rebuts. Per increments de la pressió fiscal s’haurien d’haver esperat uns millors moments. Dit això, i mirant de posar-me en el lloc del regidor d’Hisenda, he de confessar que quadrar els comptes de les Cases de la Vila deu ser una obra titànica després del desgavell heretat. Estic parlant del deute enorme, de les amortitzacions ajornades, de les mateixes privatitzacions dels principals serveis públics i dels mil i un bonys i forats que estan sortint a la llum i que donen testimoni de la poca seriositat amb què el PP gestionava els doblers dels sollerics; des de les nombroses factures impagades fins als lloguers no cobrats (com en el cas CDEIB), passant pels tiberis a l’Asador Donostiarra. A tot això cal afegir-hi el tracte discriminatori envers els ajuntaments de les Illes per part de l’estat espanyol que es queda amb el 59,27% de la recaptació, forçant als municipis (amb només el 10,37%) a augmentar els seus ingressos mitjançant taxes i impostos (768 euros per habitant, els més elevats de l’estat). Ho tenim ben fotut!

Em costa entendre com Álvaro Middelmann suporta viure a Mallorca. Amb l’afer d’Air Berlin ja les va passar magres. Com a president del Foment del Turisme no té una vida fàcil i com a militant del PP deu passar per les seves hores més baixes. Ara diu que el director del Principal volia obligar-lo a parlar en una “llengua local” que menysprea dia i nit i que li posa entrebancs per celebrar un festival d’acordió. Jo, la veritat, no sé que hi pinta per ca nostra, tret que aquí té la menjadora més avall que enlloc. Ve’t!