Sóller ha estat, i per sort és encara, una ciutat de jardins. No exactament la geomètrica ciutat jardí, però una població horticolera protegir la fesomia de la vall. I pensant aquestes coses, en aquestes passades festes de Nadal, he pogut entreveure quin seria el jardí evanglèlic ideal o idealitzat, segons ho volguem anomenar. Vull dir el jardí que ens apropa a les lectures evangèliques.

- Caram! I això què és?

- És una mena de somni. Un entreteniment d’un capvespre avorrit.

Em permetreu que com a ajrdiner i en certa manera horticultor, us parli aquest Nadal del que seria un bosc històricametn perfecte en el vostre Betlem tracicional. existeix a Jerusalem un jar´di zoològic bíblic, és a dir, un parc curosametn ajardinat on són exhibits tots aquells animals que aprareixen en els llibres de l’Antic Testament. Jo us voldria fer observar com seria un "bosc evanglèlic", això és, amb tots els arbres i palntes que són emsentats a l’evangeli, la qual majoria de llavis del propi Jesucrist.

- I com seria això?

- No molt complicat doncs els evangelis ja són prou explícits. Tendríem en primer lloc l’olivera, patriarcal, reina de les oliàcies, amb les seves fulles que tenen el dors d‘argent i la seva flor actinomòrfa que ha d’esdevenir fruits de tan diversa casta, arbequines, bequeroles, grossals...

- I seguidament?

- Quelcom ben oriental i que no ha estat prou estimat per nosaltres, tot i que fa fer grans serveis durant les epidèrmies de fam. Parl de l’honorable garrover, de ben revegut brancam i fulles persistents, que ens regala l’ensucrada fruita de cobertura coràcia i polpa carnosa, que ben sovint ens recorda la forma de la samitarra oriental. I seguidament, més enlairada i fràgil, la palmera, amb les sevse fulles de ventall capficades en els núvols de boira i filtrant esl raigs del sol, la "phoenix" datilera, dioica, amb la seva llepolia oblonga, daurda o pansida. I més orgullosa encara la palmera de palmira, la Borassus flabellifer, també dioica, però amb fuits drupacis i del a qual soca, els antics, feren mobles i bigues de palau, i els escrivans, paper i els botiguer, sucre. Però no hi ha capitost me´s dolç qeu la figuera, avantatguarda de ls moràcies, la "Ficus carica", amb les sees fulles grans i lobulades, productora dels saborosso siconis d eventre vermellós i llavors innombrables.

- Autèntics gegants vegetals.

- Dius bé. Arbres que contemplen les genraciosn imoren més qeu rebasavis. És com si ens volguessin demostrar com és de breu la nostra vida en comparació a la seva. Segles i segles observant-nos. I al costat d’aquests gegants, els nans. Heus aquí un arbust rosaci, molt espinós, comú en tanques i bardisses, l’Aranyoner. I la mostassa o mostalla, crucífera que mostra quan la primavera tota una constel·lació de lfors grogues destinades a convertir-se en unes llavoretes de propietats revulsives que hom hja fet servir de farratge i també de condimetn. Es, com diu Jesús, la madona de les hortalisses i arriba a fer prou fullam per tal que hi cerquin ombra i refugi les aus del cel. Contemplà també Crist el comí, tan humil, com humils en menudesa són els seus fruits aromàtics. I no menys amor dedica als lliaris, aquesta iridiàcia de rizoma desenvolupat per a garantil l’aanyal supervivència i que lança al cel els seus periants blaus, grisos, morats, blancs o grocs, amb aparences de seda amb pèl moixí. Llavors tenim la canya, la vinya, les espigues de blat, els cards, l’herba sana i sobre tot aquella espina Vera, o "espina de Crist", segons Miller, amb les sevse agulles recorbades entr efulles ovals, agudes o denticulars.

- Plantes riques i pobres, com la gent.

- Sí. Potser el més trist i evangèlic de tos aquests vegetals que unes flors grogues no aconsegueixen dissimular. Menys sever, el batzer o romaguer, tan propi de terres solellades. Llavors, tot compatint amb altres flors groguenques, l‘Angèlica borda, d’aromàtiques virtuts i la Zigzània, de fulles rasposes i espiga rígida, que representa tots els pecats de la Humanitat. I ja només ens restaria poblar aquest bosc amb la fauna que esmenten igualment els evangelis:les abelles, els escurçons, els porcs, els colobres, les raboes, els coloms, l’ase, el camell, els cans, les gallines, els corbs, les cabretes, esl llops i els esbarts d’ocells.

- Idò molt bé. Ja tenim el betlem fet.