Ens conta la història que a l’any 1428 hi havia a Mallorca devers cent mil esclaus i esclaves en la proporció de 3 a 2 a favor del sexe femení, cosa que ens posa al davant quelcom inconfessable. Més de la meitat vivien a la part forana, pocs a les viles marítimes i el més nombrosos a l’interior i la muntanya.

- Quines races formaven el conjunt dels esclaus?

- N’hi havia d’asiàtics com els tàrtars o mongols, de fesomia oriental. També balcanics com els albanesos. Àrabs i negres d’Àfrica. També guanxes, de les illes Canàries. De tot i molt ja que hi hagué famílies que n’arribaven a tenir devers seixanta. En general els havien de menester per a treballar els camps.

- I l’Església hi estava d’acord en tot això?

- I tant. Els mateixos capellans en tenien d’esclaus. I no em referesc a Ramon Llull, que en tenia un, d’esclau moro, sinó a clergues dels segles XVII i XVIII, com aquell Pare Mascort, que era propietari d’un turc.

- I com podien veure natural una cosa així? És que no els semblava una injustícia?

- No mostraven gaire manies entorn al tema. I si en els XVII aquell comerç de captius russos, àrabs i africans havia descendit a Mallorca, augmentava per terres americanes on els negrers duien esclaves negres des d’Àfrica a llocs com Cuba i Puerto Rico.

- Cuba i Puerto Rico, on, per cert, hi havia establerts una bona proporció de sollerics, ja fos a les plantacions de cafè, als enginys de sucre o a les plantacions de cacau. Allà eren comportats i venuts tots els esclaus negres que s’havien de menester.

- I com és possible que no vessin el patiment de tota aquell mà d’obra gratuïta i maltractada?

- Des de la nostra perspectiva actual és molt mal d’entendre.

- Tornant als nostres temps medievals ens explica Pere Xamen que els esclaus musulmans no eren obligats a fer-se cristians però sí a assistir a unes conferències o sermons que predicaven els dominics.

- Pel cas és la mateixa cosa.

- Potser sí. Era un població desvalguda sotmesa abans que cap altra a malalties com l’anèmia o la pesta. L’any 1440 i a causa d’una d’aquelles pestes en moriren més de mil cinc-cents.

- Hem de dir que en aquells moments Sóller era una de les viles més poblades juntament amb Pollença, Inca, Llucmajor i Manacor.

- I quants d’habitants tenia Sóller?

- L’any 1503 en tenia 2502 i l’any 1510 havia pujat a 2826.

- Vaja! Hi havia poca gent!

- Així és. I en el segle XVIII continuava havent-hi esclavatge. Cent anys abans existí la prohibició de tenir esclaus moros a les zones marítimes i això era per tal d’evitar fugues i també espionatge i ajut envers dels pirates sarraïns, els seus companys de religió. A l’ època de l’expulsió dels moriscs sembla que aquest perill existia puix que l’esclau moro alliberat pels seus corregionaris solia conèixer tos els detalls sobre els béns dels habitants d’un poble o d’un possessió.

- I quan va finir l’esclavatge?

- En el Carib a finals del segle XIX quan ja només eren esclaus els negres africans. Així i tot, a l’Àfrica oculta existien i existeixen al marge de les lleis internacionals esclaus, és a dir, gent que és comprada i venuda com si tal cosa.

- Quines lleis abolicionistes foren aquelles?

- El moviment abolicionista iniciat a Gran Bretanya a començaments del segle XIX provocà prohibicions arreu cel món. Les condemnes reiterades a l’esclavatge, com l’acta de Berlin de 1885, la conferencia colonial de Brussel·les de 1890 o la convenció de Ginebra de 1926 foren sobre aquest punt contundents.

- I quin és l’origen de la paraula “esclau”?

- És un mot que ve del grec bizantí, “sklavos”.

- I la paraula “esclavon” en el llenguatge medieval o llengües romàniques?

- Això es referia als esclaus de procedència nòrdica que hi havia en el Califat Omeia de Còrdova. Es tractava quasi sempre de pobre eunucs que havien estat comprats en els mercats de Verdun i Praga.

- Curiós. Els pobre eunucs, homes castrats que feien servir per guardar l’harem.

- Així era. Tornem a parlar de Cuba. Allà l’aliança entre els propietaris esclavistes i la corona espanyola fou fonamental per a mantenir la colònia que en la primera meitat del segle XIX tingué en la població esclava negra el seu principal enemic. Entre 1848 i 1857, veient que l’abolició de l’ esclavatge era inevitable sorgí un corrent entre l’oligarquia partidari de l’annexó dels Estat Units, moviment que comptava amb el suport dels estats del sud, els que després, en la guerra civil serien la confederació.

- Això em recorda aquella escriptora nordamericana, Beecher-Stowe, nascuda a Litchfield, connectant, el 1811 i que morí a Hartford el 1896. Autora de la novel·la “La cabana de l’oncle Tom”, publicada el 1852, un best seller d‘aquell temps que populartizà el moviment antiesclavista.

- La rellegirem.

- I més ara, quan Obama presideix la nació que vulguem o no lidera el planeta.

- Així és.