Vaig seguir dia 20 passat la cerimònia del jurament en la presa de possessió del 44è President USA Barak Obama. Seguir el discurs traduït, no em va permetre captar del tot la seva profunditat i he fet el possible per a aconseguir-lo escrit i traduït al català. A continuació faré una sèrie d’apreciacions al mateix.

La clau del discurs: L’esperança bassada en recuperar uns valors antics però vàlids: L’esforç, l’honradesa, el valor, el joc net, la tolerància i el patriotisme entès no com un concepte excloent ans tot el contrari i aconseguir que el món cregui i tingui confiança amb el seu lideratge.

Obvia la promesa en solucions fàcils i deixa ben clar que per sortir de la situació que viu el món és necessitarà d’un esforç de tots, començant per cada un dels nord-americans.

Un discurs valent basat en entendre que s’està començant una nova era on les formes de fer passades (referència sibil·lina a Bush, que escoltava una mica arrufat) estan gastades i ja no serveixen.

Discurs d’unitat, inclusiu fent una referència ben explícita al món musulmà.

També una referència ben directa als habitants dels països pobres i la responsabilitat envers a ells dels països més rics.

Les primeres paraules del discurs: Un record i agraïment als sacrificis dels seus avantpassats. Em va donar a entendre que té ben clar on estan les seves arrels.

També una clara referència als escèptics i a la seva manera de fer política; al mateix temps que es reafirma en la transparència de la gestió de la cosa pública per a restablir la confiança entre el poble i el govern.

Em varen, ara que les rellegeix, agradar molt les paraules quan es refereix a : “...la nostra herència multicolor és un avantatge, no una debilitat”. Afirma el món del mestissatge que és el que realment existeix.

En referència a la seguretat USA va ser molt clar, en que la mateixa no entrarà en conflicte amb els ideals dels nord-americans; i es dirigeix als altres pobles i governs afirmant l’amistat d’Estats Units per a tots els que busquen pau i dignitat.

Les reaccions dels distints governs dels països del món ha estat d’estendre la mà a l’administració Obama, ja que molts d’ells i no parlem l’executiu espanyol la tenien tancada i amb desconfiança en l’administració Bush.

Primeres mesures d’Obama després de la presa de possessió del càrrec

Ademés del decret del tancament de Guantanamo abans d’un any, ha signat dos decrets  més que prohibeixen la tortura i els maltractaments en els interrogatoris i imposen el compliment de les convencions de Ginebra respecte als presoners de guerra. Obama pretén, així, modificar les normes de detenció i interrogatoris de la CIA per fer prevaldre els drets humans.

Respecte a la tortura,  recordem que Bush i Cheney dies abans de deixar els seus respectius càrrecs, encara l’havien justificada públicament.

Pel que he pogut llegir, existeixen moltes visions pessimistes, que jo com a demòcrata respect; però mantinc que qui no creu amb la utopia, mai la farà possible.

Si Barak Obama ha arribat a la Casa Blanca i a esser el primer president afroamericà d’USA, és, perquè tant ell, com tots els que lluitaren en la defensa dels drets civils, inclusiu deixant-hi la vida –éssers humans, molts d’ells d’anònims en la visió de la història i d’altres recordats com  Martin Luther King- inclusiu deixant-hi la vida, mentre feien el camí, mai deixaran de creure amb la utopia i en aconseguir un món on tots els éssers humans fossin lliures. Qui creuen i/o creiem amb que la utopia és possible, són/som els que ajudam d’alguna manera a millorar el procés d’evolució humana, cap a un món més just, més harmoniós.

No exposaré altres percepcions, ja que em sembla que les vaig escriure a l’article publicat no fa estona:” Missatge d’esperança i optimisme pel 2009”.

Si escric aquest article, és en part per a combatre les posicions pessimistes., d’autocompadiment que porten una gran apatia i manca de compromís flagrant, propagant que tot seguirà igual o que anirà a pitjor.

Són els que perden l’energia amb les seves actituds derrotistes, enlloc d’emprar-la per a posar-se a la tasca i fer feina per, des de les seves possibilitats, posar el seu gra d’arena per intentar modificar el que creuen i/o senten que és incorrecte.

Milions de nord-americans s’han mogut per un canvi. No tan sols han fet feina durant la campanya, sinó que des de les seves possibilitats han finançat una part, ja que Barak Obama va renunciar als doblers públics per fer-ho (un milió de nord-americans varen fer una aportació mitja de 68 $ cada un)); i esper que aquest fet, dilueixi la pressió formada pels distints lobis  més extremistes (cap a la dreta i l’ultra dreta), que prou aportaran a la campanya de Bush, executor dels seus interessos) sobre la política exterior de l’administració de Barak Obama.

Cert és que hem d’esser realistes, crisis econòmiques n’hi ha hagudes d’altres i ens hem sortit. Repeteix, que ja és hora que cada un des del seu lloc aporti el millor de si, per a complir un somni: Un món millor del què nosaltres varem trobar.