Deixau-me ullar i fullejar papers antics i fotografies l’altre temps que la casualitat, en la majoria dels casos, m’ha fet conservar. Són papers o imatges de contingut curiós, allò que moltes vegades per ser massa petit o domèstic no figura en els treballs d’història i tanmateix, encara que sia en lletra menuda, és història. Història de com vivien els nostres avantpassats, de quines eren les seves il·lusions i creences, quins problemes els angoixaven i quines malalties patien, com es guanyaven la vida i com perdien. Històries ignorades, obscures, perdudes en el temps. Documents que semblen mancar de tot interès la majoria de les vegades i que quan ens hi fixam bé ens criden l’atenció per un detall o altre. Valgui tot el que dic amb un primer exemple.

- Quin exemple?

- heus aquí un document notarial segellat per valor de quatre reials i l’escut d’Isabel II amb data de 1865. El notari hi escriu: “Valga por este simple y extrajudicial documento que queremos tenga la misma fuerza que si judicial fuera como yo Luís Colom Marqués la suma de doscientas cincuenta libras moneda de este país, las cuales le devolveré a su voluntad con los intereses del seis por ciento anual y a cuyo pago obligó mis bienes habidos y por haber. Sóller a 26 de agosto de 1865.”

- Efectivament. Un document curiós. Encara comptaven la moneda en lliures.

- El document porta les signatures de Fransica Bernat, Guillem Rullan i el ja referit Miquel Marquès, que en nota a la part inferior reconeixia haver cobrat els doblers del préstec. la patrona Llucia era la meva besàvia i es veu que com a vídua havia de fer el cap viu per a treure la seva família endavant. Llegim un segon document, en aquest cas privat, és a dir, sense segells del govern i la corona.

El text és molt semblant a l’anterior. Diu:”A presencia mía y al del abajo inscrito, Lucía Colom, viuda de Guillermo Ferrà confesó haber recibido del patrón José Vicens i Puig la cantidad de noventa y cinco libras malloruqinas al interés del seis por ciento anual; bajo la obligación de todos sus bienes presentes y futuros y de reintegrarlas a la volntad del citado Vicens y en caso de no verficarlo promete y se obliga a pagar todos los gastos que pudiera ocasionar y estando conformes ambos lo firmamo. Miguel Coll y Benito Miró en Sóller hoy veinte de noviembre de mil ochocientos ssenta y nueve. “

- Noranta cinc lliures.

- Així és. Aquesta quantitat retoranda el 18 de març de 1871.

- Imés antic encara és el paper que diu: “Yo, el abajo firmado Francisco Ferrer confieso haber recibido de Guillermo Ferrá, difunto, la cantidad de cincuenta libras y sus itereses respectivos las cuales teníaa cambio marítimo sobre el laud que patroneaba Miguel Arbona, alias Carol, de cuya cantidad me libró recibo y por haberse extraviado dicho recibo doy el presente a petición de Lucía Colom,

mujer del mencionado Ferrà y para que conste donde convenga y que en caso de que saliera aquel no tenga ningún valor doy el presente firmado de un propio puño en Sóller a veinte de julio de mil ochocientos cincuenta y cinco.”

- Es veu que en el segle XIX a Sóller això de les crisis econòmiques no era cap fenomen estrany. La vida era molt difícil, la vellesa ni estava protegida, tampoc les viudes i això de retronar els doblers d’un préstec encara es midava per l’honor i l’honradesa.

- Deixau-me llegir encara un quart document. Es el següent: “Yo José Castañer y Oliver reconozco haber recibo de Lucía Colom, viuda de Guillermo Ferrà la cantidad de cien libras mallorquinas, las cuales son las mismas que Catalina Castañer, mi hermana le entregó hace cosa de ters años a interés que tenía en depósito de mi cuenta de cuya cantidad le otorgó recibo dicha Lucia a la referida mi hermana que actualmente no se encuentra y para el caso que aparezca dicho recibo sea de ningún valor...”

- I quina data du aquest document?

- Sóller, 17 de novembre de 1867.

- Des de llavors ha plogut molt però veig que la gent té problemes de la mateixa natura.