Què no ho sabeu? Ara, imitant Londres d'Anglaterra, capital de la Gran Bretanya, Madrid i Barcelona veuen passar per places i carrers autobusos, pintats els seus costats i els seus darreres, amb rètols que diuen: “potser Déu no existeix. A passar-nos-ho bé s'ha dit”.
Vull ser sincer,
Comprenc els entusiastes ateus passejant la seva inseguretat: “Potser Déu no existeix”, però trob una pardalada la seva conclusió: “a passar-nos-ho bé, s'ha dit”.
El dubte és inherent per a tots els que i cerquem la veritat d'allò que està més enllà dels nostres ulls. Ara concloure i matar el balbuceig amb un... “fotrem-nos de tot que el món és una merda”, (perdó) em sembla una canallada, per dues raons.
Primera, no ens ho hem passat tan malament els qui creim amb Deu. Segona, Déu no és per a l'home el tirà que ens té fermats de mans i peus, tancats dins calabossos foscos, tapada la boca, castrats i capats. (Ric de bona gana). Ateus, aquesta vegada no haveu encertat, per convèncer cap a la incredulitat. Pens que hi ha teus més intel·ligents que vosaltres. No vull discutir la vostra bogeria. Vull raonar el problema, possible, per l'home d'avui, que el pot temptar a negar l'existència de Deu, malentenent la ciència i la tècnica que defineix els nostres dies.
M'explic.
Si qualque cosa hi ha, que defineix el nostre temps realment distinta als temps anteriors, n'és la ciència i la tècnica, fruit de l'ambició de l'home per superar la seva petitesa i limitació dins un univers tan perfecte, monstruós, inintel·ligible, ordenat i desordenat, paternal i cruel...
En cap altra generació s'ha vist que la teoria (ciència) i la teoria (pràctica) hagin caminat tan juntes i jugat una força tan fonamental com durant la nostra, fins al punt de que es pot dir que els homes d'avui sembla que professen la “fe de la ciència”.
La imatge de la ciència del segle XX i XXI pels qui vivim dins el desconeixement de la informàtica ens pareix un miracle de la tecnologia, com miracles són la TV en color, les fotografies de les estrelles, del sol, de la lluna, els raigs rojos de gran acció tèrmica, l'internet, l'ordinador, els mòbils...
La tècnica ens ha canviat, no sols la manera de viure, sinó -també- la manera de pensar.
Avui no podem prescindir de tots aquests avanços. La tècnica i la ciència s'han convertits en “déus” omnipotents i omnipresents, encara que no veiem molt clar si , a la llarga, ens seran favorables o desfavorables.
