La insistència de les crítiques de l’oposició contra el regidor socialista, Antoni Femenies, forma part de l’inesgotable rosari d’errors del PP durant aquesta legislatura. Femenies té, com tothom, virtuts, defectes i punts febles que la dreta –tot i les energies invertides per aconseguir-ho- mai no ha arribat a descubrir. Per aquesta raó –per la pura incapacitat per veure el que és evident- els de Simarro han reduit totes les mancances d’en Toni en una: els 40.000 euros; en referència al sou anual que perceb per a la seva dedicació exclusiva a les tasques municipals. Per al PP, el de Femenies és un problema de qualitat/preu; faci el que faci, als ulls de la dreta sempre farà poc en comparació als doblers que s’enduu de l’ajuntament. Un argument simple i ximple perquè, aplicat amb el mateix rigor –comparant el sou amb la feina feta-, convertiria en autèntics aprofitats els batles de Fornalutx i de Deià; cosa que no crec, ni pens que el PP vulgui donar a entendre de dos dels seus homes forts a la comarca.
D’altra banda, amb aquesta mena de crítica, els “peperos” ho posen molt fàcil als “sociatas” per tapar-lis la boca. A Pep Lluís Colom li bastà recordar els 56.800 euros anuals que dos regidors del PP s’embutxacaven durant la passada legisltura “sense pasar per cap tipus de control polític ni públic” per fer unes tasques a les que estaven obligats en funció de les seves responsabilitats. Femenies, per poc que faci, justifica un jornal honest, el seu, acordat en un acte públic i a la llum del coneixement de la ciutadania. Els dels dos regidors del PP no era conegut –fins que es girà la truita, al manco- i compensava una dedicació per la que ja eren retribuits per la via ordinàia. És a dir que -seguint la valoració qualitat/preu dels propis “peperos”- ens sortien a preu de canari jove.
I per cirereta, en Colom deixà caure les factures de material elèctric impagades per l’equip de Simarro: 400.000 euros, ni més ni manco. Volies tassa, idò tassa i mitja! Bé, al manco Femenies sap que aquest dineral es gastà en “enxufes” i similars. Pitjor està el conseller de Transports del Govern Balear, Biel Vicens, que s’ha trobat amb un paquet de 2,4 milions d’euros en partides certificades i no executades i amb 1,3 milions invertits una assessoria que mai no fou contractada. Coses del metro “inundable” de Palma, obrat en temps del PP de Mates i Cabrer. Més feina per a la Fiscalia, més policia investigant, més, més gent a la barra. Visquen els feliços anys del pot de Cola-Cao!
He llegit amb molta cura i amb un especial afecte una carta publicada per Jenny Leclerq en què passava comptes del nombre de moixos abandonats (mascles i femelles) esterilitzats durant l’últim any. Una tasca feta no just des del voluntariat, sinó amb la col·laboració de la clínica veterinària de la plaça del Mercat i amb les aportacions d’un animós grup de particulars. Un treball magnífic que dignifica la nostra ciutat, però que no té ni el reconeixement ni l’ajuda que caldria per part de l’ajuntament. Creia jo –ingènuament- que situacions com aquesta canviarien amb el nou pacte municipal, que la coalició de centre-esquerra trencaria amb la política del PP de signar convenis amb entitats de fora de Sóller, menystenint i menyspreant les persones i grups que a la nostra ciutat podrien realitzar una feina semblant. Veig –llegint el que escriu na Jenny- que anava molt errat. Que en això –i malhauradament no sols en això- el Pacte reincideix en els errors del PP. Per inèrcia i per comoditat. Per res més.
La crisi hi influeix, però això ve de lluny. Espanya és un país obscé. Una simple repassada a les notícies de la setmana ho confirma. Un jutge i un ministre del PSOE van plegats de cacera (una “monteria”, pornografia pura). El magistrat acaba d’empitonar el PP de Madrid en un assumpte de corrupció. Dies després decreta la suspensió d’activitats de dues organitzacions polítiques abertzales. Independència judicial, li diuen. Els jutges van a la vaga. Demanen més mitjans per treballar. Els mitjants arribaran abans als jutjats que a les escoles, és clar. Els jutges tendran un augment de sou -que ningú ho posi en dubte- i la justícia espanyola seguirà essent la de sempre: millor que la de Mali, pitjor que la d’Armènia. I com que la crisi és real, la polícia sortirà “a la cacera” d’immigrants il·legals per completar el contingent setmanal de detencions. Millor si són africans: negrets, perquè la pell els delata, i magribins, perquè l’expulsió surt més barateta. El ministeri d’en ZP ho nega. Els sindicats policials ho confirmen. Mentrestant, desenes de cadàvers suren en la blavor del mar. Obscenitats!
Els empresaris van trobant remeis per a la crisi. Un, A.C.G., de Lleida, convertit en atracador de bancs, havia aconseguit 80.000 euros per anar pagant deutes. A les braves, com en Curro Jiménez.
