Setmanari Sóller

135
anys

Les oliveres i Guifré Boué

No hi ha arbre més hermós. Ja sia per la raresa esculturada de la seva soca o pel seu brancam o obscur, verd intens, carregat de fruita. I aquesta fruita va a la tafona i allà es produeix or líquid que ha de competir amb altres olis d'arreu de la Mediterrània: Andalusia, Catalunya, Provença, Itàlia, Grècia, Israel, Tunísia... És el nostre un oli verjo, fort de gust, intens d'aroma, que si el 1838 no agradà a la Geroge Sand, puix que en fa una dura crítica -li devia anar millor la mantega- degué funcionar amb els paladars i estómacs d'altres viatgers del seu temps que ho trobaren força bo. L'olivera ja era aquí en temps dels àrabs i segurament en temps dels romans. Però allà on apareix des de temps immemorials és a al Bíblia. Formava part de la dieta jueva i també es feia servir per a la il·luminació. Recordau l'episodi evangèlic de les verge que amb els seus fanalets d'oli han de participar en els costums d'unes noces. En el Nord d'Àfrica, a la ciutat santa de Kairuan vaig tenir la gran oportunitat de veure com funcionava una antiguíssim tafona moguda per una mula. També podem parlar de costums gastronòmiques com aquelles coquetes planes d'oli que es fan a Andalusia, "Tortas de aceite" o del paté d'oliva negra, fa alguns anys industrialitzats. No pocs poemes s'han dedicat al llarg del temps a l'olivera, des de Pons i Gallarza que glossava l'oliera sollerica a Rafael Alberti que ho feia de les que hi ha ala seva terra.

- Bé. I què vols dir amb tot això?

- És un tema com qualsevol altre, però aquest em veïna de gust per causes recents.

- Idò segueix.

- Jo deia que Mallorca sense oliveres ja no seria Mallorca i voldria recordar, fins i to, aquella artesania de fusta d'olivera que fa anys estava tan present a les botigues de souvenirs.

- I què més?

- Tenc ara mateix entre les mans un llibre vell. Es tracta de la setena edició de "Plantas medicinales" del francès. Guifré Boué, publicada el1950, segons sembla amb èxit. Aquesta edició il·lustrada ens mostra el dibuix d ela fruita i la fulla de l'olivera que qualifica de planta vulneraria.

- I què explica aquest Boué?

- Llegim: "L'olivera, Olea europea, floreix el maig i juny. Procedeix d'Orient. És molt conreada a Espanya, Itàlia i Àfrica del Nord, principalment Algèria. Referent a tan preciós arbres, el Medecin des Peuples diu que durant les guerres contra Espanya (1808- 1814) els oficials francesos mancats de quina, es servien d'una infusió de fulles seques d'olivera és també excel·lent per a rentar les nafres i afavorir la cicatrització. Tots aquells que pateixen estrenyiment, còlics hepàtics, nefrítics, i d'apendicitis, es trobaran molt millor prenent cada matí en dejú una cullerada d'oli d'oliva. En cas d'enverinament per qualsevol substància, els efectes del verí s'eviten administrant al malalt algunes cullerades d'oli d'oliva. els antics romans, en sortir del bany, fregaven el seu cos amb oli d'oliva per tal d'adquirir la flexibilitat del seus membres. El mateix feien els atletes grecs. L'oli d'oliva barrejat amb vermell d'ou i aplicat sobre les cremades, calma el dolor. Les lavatives d'oli donen també un excel·lent resultat per a calmar els dolors que segueixen a un estrenyiment rebel."

- Interessant i curiós. Iquè sabem d'aquest Boué?

- Que l'obra que comentam sobre les plantes medicinals, va aparèixer per primera vegada per al públic lector de Barcelona, el 21 de març de 1918. Boué ens conta una de les seves experiències d'anys abans, quan li començà aquesta afecció per les plantes medicinals.

- I què conta?

- Explica que "record l'any 1901, quan en el mes de setembre em trobava jo a l'hospital militar de Tlemcen, departament d'Orà, Algèria, on complia un període militar a títol d'infermer.Encarregat del pavelló dels malalts de pit, per ordre del metge major, havia d'administrar als malalts una infusió de flors de Verbascum Thpsus, planta també coneguda com l'heraba dels tísics, i això s'havia de fer cada matí en dejú i cada nit abans de dormir. Tan satisfactoris foren els resultats que des d'aquell moment em vaig convertir en un fervent apòstol de les plantes medicinals.Com aquell hospital militar servia alhora d'hospital civil vaig tenir ocasió de conèixer allà diferents races orientals, principalment jueus i àrabs. Jo m‘entretenia amb ells assegut a la vora dels seus llits, parlant de les seves tradicions i dels seus costums. Jo anava apuntant en els meus quaderns les coses més interessants en matèria de botànica."

- Idò digués que va ser un home útil.

- Ben útil en una època que això de les plantes importava ben poc i es preferia la química pura.

- Així és.

Notícies relacionades

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris