Els morts, els esperits, les possessions diabòliques, els exorcismes, la màgia tant la blanca com la negra, les forces sobrenaturals, totes aquestes experiències arquetípiques es troben dins la història de la humanitat i en totes les seves cultures.

Allò inexplicable. Experiències traumàtiques viscudes a lo llarg de la vida. Infància, adolescència inclusiu en l'etapa adulta

Les experiències traumàtiques de la infància i adolescència i no tan sols amb els temes que estic parlant dels móns invisibles, marquen o poden marcar la resta de la vida sinó es treuen a nivell conscient per a poder-les resoldre. Es creen nusos mentals i emocionals i també energètics que fan que tinguem fòbies o filies a segons quines coses sense que hi hagi una explicació satisfactòria.

Existeix un cert escepticisme- jo diria que provocat  de manera inconscient- a tractar els temes tabú, dels quals, qui més qui manco, ha tingut alguna experiència o bé directa o coneix algú: amic, parent familiar o conegut que l'ha tinguda i a més, a  la persona a qui li ha passat, normalment  té prou credibilitat , com per a convèncer-nos que  no és una bajanada ni una follia.

Neguem l'incomprensible debut a la por d'haver de viure amb aquesta realitat i acceptar-la.

Som capaços de fer actes de fe a diari, entenent la fe no com a un component religiós , sinó com la primera accepció del diccionari. Fe: "Creença ferma en la veritat d'alguna cosa (sense tenir cap tipus de prova racional, això ho afegeix jo) o en la fidelitat, veracitat o capacitat d'algun".

Quotidianament fem actes de fe sense ésser-ne massa conscients. Posaré un exemple que a les nostres contrades fem a diari. Entram amb el cotxe dins del túnel cap a Palma o viceversa. No veiem la boca de sortida. No tenim cap prova objectiva que després d'uns quilòmetres la trobarem, però no dubtem que existeix. Aquesta creença la tenim, perquè hem fet el camí cent de vegades i és la única prova que ens assegura la seva existència. El raonament no és objectiu en absolut ja que es fonamenta en una realitat totalment subjectiva de què sempre ha passat així.

Creiem per exemple amb l'existència de l'electricitat, malgrat mai haver-la vista, sinó tan sols els seus efectes, ben igual que amb el vent. Podríem treure infinitats d'exemples. Creure en  les realitats abans descrites no ens genera cap tipus de por i ho podem acceptar plenament. Creure en  l'altra realitat que encapçala l'article, en la realitat de què existeixen móns invisibles dins del nostre, els quals a vegades es materialitzen, si que crea un tipus de por per lo inexplicable que és, malgrat hi hagi proves tangibles de què existeixen.

Totes les formacions religioses, des del principi del temps, tenen els seus propis rituals  per a treure esperits diabòlics de les persones. Inclusiu avui en dia ha sortit als mitjans de comunicació, notícies sobre  exorcismes que han fet diferents Papes. No tan sols han sortit als mitjans de comunicació, sinó  que hi ha hagut tota una quantitat de pel·lícules tractant els temes, com podrien ser: "L'exorcista"(1973) amb 2 Óscars i 4 globus d'or; "L'Anticrist, "El sisè sentit", essent la pel·lícula de suspens de més èxit a nivell mundial;  "Los otros " dirigida per Alejandro Amenabar, amb sis milions i mig d'espectadors. El que em dóna a pensar que aquestes vivències i situacions segueixen movent la curiositat de la humanitat.

 Dir que existeixen persones amb capacitat per veure els esperits de persones que han mort, és un tema tabú, però moltes persones tenen coneixement  que existeixen. Els morts es comuniquen amb els vius i jo he conegut algunes experiències de persones que ho han viscut, a més que són persones prou equilibrades com per creure de valent el que m'han contat, sens cap intenció d'intentar-me converncer.

Dia a dia ens enfrontam amb la mort. A vegades llunyanes i d'altres properes. Morts accidentals i d'altres provocades. De les accidentals n'hi ha moltes d'elles que tenen un  component de pobresa; les provocades, d'ignorància, d'interessos foscos tant econòmics com de poder. Un dia escriuré sobre el projecte militar nord-americà HAARP (Entre les possibilitats hi podria haver-hi una màquina per crear terratrèmols) que vos posarà els pels de punta com m'ho ha fet a mi que he estat cercant informació sobre ell.

Com deia, dins totes les cultures existeixen les creences de l'esperit. Que la mort no és una extinció i que l'esperit, ànima, part de la divinitat que forma part de cada ésser humà, després del traspàs, comença a viure una altra fase evolutiva. D'aquí tots els rituals de la mort i la preparació pel camí.

He conegut persones amb la capacitat de veure i oir els esperits dels morts així com també he conegut persones que han practicat exorcismes, amb el ritual catòlic i puc dir que he trobat proves racionals de què realment veien aquestes persones mortes per la descripció que elles n'han fet sense haver-les conegudes en absolut.

També he conegut drames de persones que tenien aquesta capacitat des d'infants i que foren considerades amb problemes mentals. Per sort o per desgràcia, encara arrastrem el materialisme científic, on espiritualitat i ciència començaren a distanciar-se fins que ambdues es negaren mútuament. Amb Einstein, Sheldrake, Jung, i molts altres,  es comença una nova etapa científica i filosòfica on l'espiritualitat no és que no  tingui cabuda dins de la ciència, sinó que  ambdues són considerades, no oposades sinó complementaries. Hi ha altres cultures que aquesta realitat la coneixien des de fa mills d'anys. És bo que nosaltres, em refereix a occident, ens hi comencem a apropar. Ja que consider que és l'únic camí que ens portarà a la vertadera evolució de l'ésser humà.