Setmanari d'informació local - 138 anys

No són massa els “ex molt honorables" polítics, suposats lladres?

Per amor a Déu, vegeu entre els meus respectes tots els noms propis, que avui estan oberts als mitjans mediàtics. Dins el meu interior hi ha per ells una excessiva consideració i per mi, crec també per al poble, una expectació, un aguait polític d'amargor, de despist, de desencant.

Encara que comprenem que tots els polítics, poc o molt, parlin amb fingiment i que, amb pensament molt dissemblant, agitin entre sí la seva pensa i que, no obstant, acomodant-se al moment concret i al concurs dels qui els poden escoltar, contestin, amb paraules corteses i ben presentades, a les preguntes del públic, malat en patiments molts, en crisis que no el deixen viure, en treballs que els deixen mans aplegades, en una justícia que pesa amb balances desequilibrades, no concebem que hagin fet trontollar el suport de la tranquil·litat del món.

Moltes coses ens separen dels qui governen, en tots els aspectes, polítics i no polítics, que segons el meu parer són: el poder autònom que manegen com si fos seu el redol que li han confiat, el seu lliure maneig al pas de les seves conveniències, la tolerància que tenen a favor seu amb els doblers dels altres i la manca de consciència, imposant-se, multant, robant, afavorint als que els envolten i desfavorint els qui els fan la contra, i, més que més, tenen més por a deixar la cadira que no pas perdre l´honor que els acompanyarà tota la vida. Em sap creu pensar amb quina cara dura se burlen dels qui s´han encomanat a ells, amb quina covardia (crec inconscients) es corrompen , engreixant el seu patrimoni i fent-se la idea de que "són" el que "tenen". La seva obsessió és tenir baix els seus peus , encadenats i amb la boca tancada, els qui s´oposen.

Els anys passen, amb indignació muda, patida cada dia, contemplant el despullament de l´erari popular, que el fan retre amb els jornals dels qui mengen , no per dietes pagades, sinó per una doble jornada de treball, per què amb una, ni per una setmana bastaria. Això, si en tenen.

Les riqueses dels qui governen els hi venen gratis; no obstant, es queden tan tranquils i els sembla poca cosa haver robat al poble. M'admira que qui això fa no té vergonya ni penediment; més bé, us passen per davant i us freguen el nas amb descarada mirada, fent ostentació, uns de llurs dignitats i de llurs poders sobre els altres, altres de llurs orgulls dels seus càrrecs.

El poble, nat en democràcia, (el poble mana) per ésser amo i senyor del seu territori, amb exemplar paciència suporta els abusos, que amb cara alta, li tiren pels ulls cada dia els seus administradors, canviant-se en "governats".

Els polítics ens fan venir la idea de ser homes malvats, amb mans de lladres, de monstruosa avarícia, plens d'inflor i de supèrbia; de la fidelitat al poble, de l'honor, de l'entrega i, en una paraula de totes les coses honestes i deshonestes en fan una fira. Una part d'ells (gràcies a Déu, no tots) altre mèrit no tenen, sinó haver-se fets rics a costa dels petits. Els nostres padrins, a Mallorca, per tal de fer-la anar endavant, elegiren el treball honrat i la justícia que reberen dels avantpassats.

Que es parli arreu del món d'una Mallorca amb lladres és la cosa més vituperiosa per a un poble honrat, és molt més gran la injúria per a nosaltres, honorables, venerables, honests per naturalesa.

Ells volen dominar, nosaltres volem ser lliures. Ells volen fer-se pobli-potents, nosaltres no volem ser dominats.

Amb tal contrast d'opinions, és possible que hi hagi pau i amistat? No deixem passar entre nosaltres coses tan vils.

Si aquests delictes no s'aclareixen, si no són castigats aquests fets, no ens quedarà altre remei sinó viure sotmesos a qui fan les coses robant.

Ésser "governant" no és ser qui pot fet impunement qualsevol cosa que li passis pel cap.

Per a nosaltres serà més excel·lent deixar els fets que ells han pogut fer de bona memòria sense premi, que les malifetes sense càstig. El bo, si és oblidat solament es torna temperat; el dolent s´empitjora més encara.

Els marges caiguts, que aguanten la casa, s'han de tornat picar les pedres bones, se n'han de posar de noves, s´han de col·locar una a una i aixecar el mur de bell nou.

Notícies relacionades

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.