Setmanari Sóller

Setmanari d'informació local - 135 anys

Llibres del Dia del Llibre

El dia de Sant Jordi vaig assistir a una trobada d'escriptors a la llibreria Àgora i haig de dir que va ser una autèntic plaer. S'hi aproparen també molts lectors amics i les converses es perllongaren tot el matí. Allà comparegué l'escriptora i historiadora Isabel Peñarrubia, coautora amb Magdalena Alomar del llibre que du per títol De mi no en fan cas (Vindicació de les poetes mallorquines) i que cobreix l'etapa 1865-1936 i entre les quals pàgines s'observa amb tot el rigor que és precís, la vida i obra de Victòria Penya, Margalida Caimari, Angelica Martínez, Manuela de los Herreros, Marcel·lina Moragues, Maria Ignàsia Cortès, Emília Sureda, Maria Antònia Salvà, Maria Mayol, Maria Verger, Cèlia Viñas, configurant així una nòmina rica i diversa. En el cas de Marcel·lina Moragues i Ginart (Palma, 1856-Inca1923) de la qual es destaca un poema titulat "Sóller", datat el 1899 i que diu: "Sóller, hermosa Sóller, la de rica flaire / la més bella entre totes les viles, jo et salut. / Embalsamat d'aromes, més pur corre aquí l'aire / que torna nova vida al cor de mals retat."

"Oh, benaurada terra. Verger de poesia, / per tot encatifada de flors, fruits i verdor, / per dins l'espès fullatge les aus amb alegria / hi canten amb alegria i fan son niu d'amor."

"Els torrentols murmuren. Los tarongers groguegen, / són fruit amb l'ambrosia delita del paladar. / Dosers de flors i fulles per tot arreu ombregen, / del pla fins a la muntanya, dels horts fins a la mar."

"Feiners són los fills teus, del mar vencen les ones, / de les llunyanes terres aporten grans cabdals; / al retornar, oh pàtria, gaubança tu los dónes / i en eixos camps que encanten aixequen bells casals."

- Curiosos versos.

- Sí. Ben a l'estil de l'època. Pel que fa a Maria Mayol es suma a la nota biogràfica un selecció de sis poemes entre els quals em crida l'atenció el que es titula "Posta de sol" i que diu: "Si pogués escollir la fi de ma vida, / per una posta de sol, seria ungida. / La llum del Rei Astre es pot entenebrir, / però ens resta a l'atzur son brill diví."

- I quins altres llibres vols comentar?

- Un altre llibre a destacar és el volum editat a França Majorque, l'ile aux poètes, una antologia, una antologia, edició trilingüe, amb poemes d'autors de molt diversa significació. La temàtica d'aquest ventall de versos és absoluta, suggerent, quasi plàstica. Hi trobam obra de Pere Joan Martorell, Jaume Mesquida, Pere Antoni Pons, Gabril de la S.T. Sampol, Pere Suau, Sebastià Sansó, Alex Volney, Antoni Xumet... Miquel Becares i Margalida Pons... És evident que no hi són tots els que hi podrien esser... Per què no hi ha de tenir un lloc Pere Colom, per exemple?

- Ja saps que això de les edicions és molt problemàtic. El negoci d'editar és complicat i arriscat. Dit això vaig tenir l'oportunitat de conèixer, aquest matí de Sant Jordi, una editora francesa que nom Claire Garnier i que s'interessa per la producció literària de les Illes. Poguérem tenir en francès una llarga conversa i en el decurs d'aquesta, ella mostrà una certa curiositat per la nostra cultura oral, les llegendes, les tradicions, les rondalles, les gloses, les cançons populars,...

- Digues quina altra novetat editorial vares comprar...

- Vaig adquirir el llibre Correspondència, entre Gustave Flaubert i George Sand. Es tracta efectivament de les cartes que es dirigien aquests dos escriptors al llarg d'un temps que va entre 1866 i 1876. És, per tant, la tramesa de correspondència entre ell i ella de tota una dècada. És doncs molt curiós comprovar com aquesta parella d'intel·lectuals feia la crítica a la societat, ja fos des de la vida política o des de la vida cultural. I hi ha encara un quart llibre que no podia deixar passar.

- Quin és?

- Es titula ¿Quin futur per al cristianisme? i tracta d'un debat entre Philippe Barbarin i Luc Ferry: El filòsof i l'ex ministre Luc Ferry constata la pèrdua de creients i l'esfondrament dels calors tradicionals, però al mateix temps s'adona del creixent interès per l'ètica i l'espiritualitat, i se sorprèn que l'Església no se n'aprofiti. El cardenal Philippe Barbarin deixa clar que les qüestions quantitatives no el preocupen, perquè el fonament de la vida de l'Església no és la quantitat, sinó la gràcia: a més, el cristianisme tranquil no existeix. En resum, un bon debat.

- Idò molt bé.

Notícies relacionades

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris