Setmanari Sóller

Setmanari d'informació local - 137 anys

Viatges de vacances, recarregada de piles i gaudir de la natura

A l'hora que començ a escriure aquest article, em trob preparant un viatge de vacacions que ja ens fan  una mica de falta. Hem decidit fer una cursa pels Pirineus Catalans i Aragonesos i el nostre centre operacional (a què sona a seriós) serà un poblet d'Osca que es diu Castejón de Sos. La sortida cap a Barcelona l'haurem feta el diumenge i el que ara escric serà enviat, si Déu vol i Maria, quan retorni del viatge, amb unes noves experiències i visions d'una part de la península que desconec.

He escrit  qualcuna crònica dels diversos viatges que he fet i n'he deixat testimoni en aquestes planes. De tant en tant, rompre amb la rutina del dia a dia, coneixent altres llocs i realitats es fa molt necessari, al manco per la meva dona i per mi. La nostra tasca de terapeutes, té la seva part bona i preciosa que és poder ajudar a moltes persones que es troben en instants molt baixos i amb problemes de salut. Així i tot desgasta i cansa una mica, per això de tant en tant, és necessària una desconnexió i fer el que dic: conèixer nous espais.

Hem procurat viatjar bastant i veure noves maneres de viure, d'entendre la vida, i després hem tornat més rics, amb el coneixement d'altres realitats. Moltes vegades, els viatges se semblen a la lectura d'un llibre, el qual també ens porta a realitats distintes, espinzellades per l'escriptor/a. Crec, que també és una altra manera de viatjar.

Recent retornats del viatge puc dir que ha estat meravellós i que la NATURA i ho escric amb majúscules, és sorprenent, poderosa, màgica i si som capaços d'acostar-nos a ella, amb els ulls oberts, no tan sols el que tenim a la cara, sinó amb els ulls del cor, ens pot entregar molts tresors.

No faré una cronologia ni de temps ni de llocs. Vàrem iniciar el periple amb un vol Palma-Barcelona, i d'allà llogarem un cotxe, perquè ens portés a un poblet dels Pirineus aragonesos, Castejón de Sos, que és una autèntica meravella. Un hotelet petit enmig de les muntanyes i amb vistes a elles, molt acollidor i silenciós on contemplar la  verdor que se'ns oferia des de la finestra de la nostra cambra, era tot un autèntic luxe. L'Hotel Plaza, per si qualcú ha de fer un tomb  per aquelles contrades.  

Una certa improvisació a vegades és necessària per a saber gaudir del que se't va presentant, malgrat la climatologia a vegades no t'acompanyi massa bé. Tot té el seu encanteri inclusiu els dies plujosos, grisos i amb fred.

Pobles petits i encantadors, amb cases que marquen un contrast entre les seves teulades recobertes de pissarra negra, amb els seus triangles a sobre perquè enganxin les plaques de gel, quan es formen i no lleneguin posant en perill els qui passen, a fi que es desgelin lentament. Una netedat que em va astorar, i un treball de neteja dels boscos increïbles i molt ben organitzada. I aigua, molta aigua: rius, torrents, embassaments, regalims des de les muntanyes que venien del desgel, anant a morir a les cunetes de les diverses carreteres. També neu que sembla que mai s'ha d'arribar a fondre, inclusiu la vista d'algun glaçar al parc "nacional" d'Ordesa y   Monte Perdido, que disposa de neu tot l'any. Una natura forta, canviant i viva, molt viva. Afirm, que la natura de Mallorca també ho és, però no es perceben, o al manco al meu veure, uns canvis tan significatius i tan sobtats com allà, tant als Pirineus catalans com als aragonesos.

Una altra costant és la poca gent que s'arriba a veure. Sembla que molts llocs estiguin sense habitar, però no n'és de cert, ja que es veuen detalls significatius de què si es viu, com la roba estesa als eixugadors, per exemple. En canvi no es veu gaire persones pel carrer, ni tampoc dins dels poblets petits. Excepte quan arribes a algun lloc com va ésser a Sarroca de Bellera, amb uns salts d'aigües impressionants ,  on un parell de senyores varen comparèixer per a veure que feien aquell parell de forasters pel poble.

En canvi la gent que ens trobarem, la poca gent, als Pirineus aragonesos, molt amable i acollidora.

Botant cap a un altre costat, em sembla que a Mallorca vivim a un dels llocs més cars del planeta. Vos faré una comparança, estant a Castejón de Sos, un matí de mercat, vàrem comprar cireres. Grosses, precioses i amb un sabor increïble. En pagarem a dos euros i mig el quilogram. Avui mateix, i no diré el lloc per no fer mala premsa, he vist les cireres a sis euros noranta i cinc. Com es pot entendre, que en un producte així, hi hagi una diferència de preu de quatre euros i mig, el que equival a set-centes cinquanta de les antigues pessetes. Aquest és un simple detall, el demés segueix  amb una diferència. Semblant.

Com és de pensar, estàvem en temporada baixa, ja que allà quan s'omple i de veres, és durant l'hivern, amb tots els esports de neu. Em sembla que vàrem triar l'època indicada, ja que no volíem el trull i garbull que es deu organitzar durant el temps hivernal.

Quan tingui temps i paciència, ja que he fet més de tres-centes fotografies, en publicaré pel facebook, per a poder compartir les meravelles que hem vist. Compartir és molt maco, em sembla.

Per avui, ho deixaré estar, ja que després d'una setmana a lloure, no és gaire bo forçar massa la neurona, no sigui que entri en un col·lapse.

Bon començament d'estiu.

Notícies relacionades

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.