No sé què me passa, cada any, durant les darreres setmanes de juny i primeres de juliol, doncs, que la ullada se'm gira cap enrere, no sols enfrontant-me davant els meus exàmens dels tretze anys d'estudiant en el Seminari de Sant Pere de Mallorca, a on durant setmanes ens posaven a prova per donar respostes exactes a qüestionaris rigorosos, i entregar-nos les notes d'aquests exàmens els divendres següents, que les recollíem amb el cor estret; sinó, també ara, com m'ha ocorregut aquestes setmanes passades, venint-me a la memòria amb dolça recordança, com a professor d'assignatures més filosòfiques, que científiques, a milers d'alumnes d'aquí i d'allà, avui, homes fets i refets, que treballen dins totes les categories de responsabilitats, alumnes, que estim amb el seu nom propi, i que amb satisfacció als dic: "Per a mi és un privilegi i un honor haver tingut alumnes tant variats, de compromisos socials tan fiadors, en llocs tan allunyats uns dels altres, que els dignifica a ells i fan que encara jo visqui content, amb esperit jove, la meva experiència .
Guaitant, doncs, dins les ombres de la meva tardor, havent viscut i vivint -interiorment- dins tantes primaveres entre alumnes, recordant quan estava present, amb veu, vot i firma, en el darrers claustres de professors, equilibrant la nota final dels exàmens, me sembla la cloenda del curs el temps de la collida dels sembrats que, a principis de l'estiu, fan els pagesos. I, essent que l'anyada depèn totalment dels aires del cel i dels treballs del conreadors, sempre n'hi ha de bones i de dolentes; les bones ens solucionen els problemes, les dolentes ens els compliquen.
- " Papàs, m'he examinat i m'han suspès de..."
Els estudiants no ho tenen gens fàcil. Són molt complexes les assignatures en cada curs, amb professors tan diferents, amb companys de tota classe. Avui la roda del món volta contra l'estudi perseverant, contra la meta segura, contra el treball pel qual t'has preparat; has d'ésser apte per anar contra corrent. La docilitat necessària i respectuosa al professorat, l'estima a la ciència i a la cultura no està a l'abast, ni dels nostres infants, ni de la nostra joventut. Els nins i els joves de cervell curt fan més renou que els joves que "prenen la vida seriosament, rient" i els malcriats són els que mouen les peces més aplaudides, més imitades, més falses que ens capgiren els valors morals, socials, ètics. És més accessible als joves la palla que el gra, per a ells és més rentable pensar-s'ho bé, que millorar-se per a ser "homes de seny". No sols són pastilles que droguen mortalment, també poden ser-ho les ideologies barates, els aires podrits que respiren dins una societat barata.
Molts joves travessen la via (recordem l'accident del tren de Castelldefells de fa dos dies) dins la fosca de la nit, amb perills greus que maten o atrofien, per no fer tard a les bauxes a on s'hi perd el control, descontrol que dura fins que el sol surt; per, després, anar-se'n a dormir, durant la claror del dia, la que fa veure a les clares tots els perills i, en estat de gatera de realitats enganyoses, somnien, Déu sap en què..., per viure de mentides...
No solament som examinats essent estudiants. Una lliga esportiva no és bona de guanyar. En la vida els enemics són molts i no és senzill veure'ls. Vénen dies que no són els llibres que ens fan la traveta i no ens deixen ocupar el lloc, que per millor hem preparat de nit i de dia.
La situació en la que se troben els joves d'avui, vosaltres la coneixeu millor que jo, perquè més que jo -ja que viviu al carrer- sou testimonis de que els covards, plegats tots, se presenten valents, amos que remenen el cul de l'olla dins la qual s'hi cuina la moda de comportar-se, de vestir-se, de pensar, de sobreviure.
Ara bé, segons les lliçons que me donaren els meus mestres, que per cert, per a mi, eren molt savis, "suspendre" una assignatura era un impuls a més estudiar, a més conèixer la saba (la saviesa) dels curs que t'exigeix el pes de cada dia.
Si una cosa he de dir a la joventut, com professor que m'he passat i me pas la vida ensenyant, encara ara, és que he cregut sempre que les notes són com les perles d'un collar per lluir-les en el moment del ball dels exàmens. Després són estotjades dins els arxius dels col·legis o instituts i enterrades entre els papers que ignor el seu final. Mai no he cregut en les notes, ni en les que a mi me donaren (totes eren prefabricades a la mida de la intel·lectualitat, creada segons l'aire que inspirava l'aureola de l'alumne), ni, ja de professor, de les notes que els altres professors donaven. Quants de seminaristes del meu temps he vist que, de notes insuperables, de "meritíssimus cum laude" en totes les assignatures i durant tota la carrera, dins la vida pràctica, no han fet terra per a una pipa, com deiem. I, al revés, baixos de nota, s'han fet i han fet camí a molta gent. Quan de jove t'has fet un bons fonaments, aprens que l'ambició fa que els homes bons se tornin falsos, que companys, que sempre han estat al teu costat, es tornin diferents i ja no te mirin els teus mèrits, sinó el profit que de tu poden treure. No són les notes dels professors que obren els nostres camins, és la nostra voluntat de ser millors cada dia i d´aprendre de les equivocacions. La vida no és cap joc, però "jugant" s'aprèn a viure.
Aquesta és la lliçó que amb els anys he après: si no he aprovat en el mes de juny, he mirat d'aprovar per setembre; és a dir -supòs que m'enteneu- els punts negatius que trobam a tota hora i a on manco pensam, mirant-ho bé, si volem, podem convertir-los en punts molt positius. Sincerament ho dic, en mi ha estat així. Aquesta és la meva experiència que don a tants i tans d'ex-alumnes meus.
