Corria la dècada dels 70 i a Ciutat de Mallorca corrien un batibull d'activitats: Trobades de gent d'art, xerrades, manifestacions conferències, reunió de conspiradors en contra la Dictadura Franquista (qui més qui manco o tenia antecedents policials, - els "socials" anaven de bòlid- o havia passat alguna temporada a l'hotel "las rejas".
Les zones dalt ciutat: Cova del sol, la Gàbia, La Cumparsita, el Che Boinas, a la part davall plaça drassanes: Charli Braw, La fiera mosca, - entre mig El colgado i El espero, més tard es va incorporar El fanal, prop la travessia comercial i molts altres que ara mateix no em venen al cap. La plaça dels coneguts i feixistes "Jinetes de Alcalà" ho dominava el Trui Center amb el seu lloc de menjar, pa amb olis, tapes, etc on podies fer una espipellada abans d'entrar a la sala on es feien els distints advents. També recordar "La bodega Stop" on ex artistes retirats muntaven el seu show.
Com ja he escrit jo en aquell temps passejava amb la meva guitarra: "glop de foc" la meva harmònica per blues i les flautes, i anava fent música a on em deixaven, inclusiu una vegada que no hi havia actuació marcada, gratia et amore vaig fer un petit recital a Trui.
Enteneu que coneixia a Miquel Jaume i mai se m'hagués ocorregut, ni passat pel cap, veure'l entrar, engrillonat, als jutjats de Via Alemanya, passar dos vespres als calabossos de la policia nacional, imputat després pels delictes de: Falsedat en document mercantil, suborn (aquest és més gros) i frau (aquest també té delicte) i sortir al carrer amb una fiança de quinze mil euros per evitar la presó.
M'he demanat, moltes vegades, què pot fer girar el comportament de les persones, que tenien unes iniciatives empresarials que els anaven funcionant, prou feina, un cert estatus, per arribar a botar-se la barrera de la legalitat quan realment no ho necessitaven en absolut, ja que menjaven cada dia i moltes més altres coses. Si aquests delictes es demostren, també m'he demanat: Pensaven que es podrien mantenir per sempre en la impunitat? I per un altre costat, també m'he demanat si podien dormir amb la consciència tranquil·la?
Quan s'està parlant de tota una casta de delictes de corrupció, està clar que segons quins polítics, empresaris, han robat descaradament els doblers públics (de tots els ciutadans que moltes vegades han/hem de fer un sobre esforç per poder pagar els impostos) i com podien circular pel carrer, dirigint-se als mateixos, sabent de valent que els/ens estaven robant? Hi ha coses com aquestes que no em caben dins del cap.
Podria arribar a trobar una certa justificació en una persona, o a l'atur, i que no troba feina i es troba que no arriba a final de més, que no pot pagar la hipoteca, que li ve just donar menjar a la seva família, que mires d'accedir a uns doblers que no són seus. La desesperança i/o la desesperació són molt males conselleres. Però la major part d'aquests polítics i empresaris imputats en casos de corrupció, no era el cas, tenien uns bons càrrecs, gaudien de bons sous i d'un estatus econòmic del que no s'havien de preocupar. I malgrat tot, sembla que no els hi bastava, volien més i més i més i amb aquest sentiment arribaven justificar el posar mà a la caixa dels doblers ciutadans, i arribaven a robar els doblers de tots.
També m'he demanat, i les seves famílies, no se n'adonaven que amb els seus sous exclusivament no arribava per viure dins d'un dispendi i luxe? O simplement no ho volien veure, i ara s'han trobat amb un drama i una tragèdia, de la que no en volien ésser conscients.
En el fons, vos puc assegurar que m'ha sabut greu, malgrat feia molts anys que no havia tingut cap contacte amb Miquel Jaume, veure'l d'aquesta manera. I més greu em sabrà si uns dies després del judici, el veiés entrar a la presó, ja que els delictes que se li imputen són prou greus, i estan castigats en penes de presó que difícilment són eludibles.
I no per aquest motiu excús gens ni mica el seu comportament i estic d'acord amb les mesures dels fiscals anticorrupció i dels jutges corresponents que estan lluitant, perquè s'acabi l'època de la impunitat. Però és que aixequen una pedra de l'apoca del govern de Jaume Mates, i es destapa un cas de corrupció o alguna trama, de totes maneres està arribant a un punt, en que va com una mica d'oi, veure la quantitat de persones implicades i imputades en aquests casos; i a més sembla que estirant els fils: Operació passarel·la amb Ibatur al darrera, Cas Gurtel, i altres estan començant a tenir fils comuns, nexes d'unió, i la gran majoria són de governs del PP. Però el que ha ocorregut a Mallorca, és que vessa.
No obris un noticiari, sense adonar-te d'unes noves detencions i posada a disposició judicial d'uns pressumptes delinqüents. Sembla que des del màxim càrrec: ex molt honorable President del Govern de les Illes Jaume Matas passant per tota la gamma de consellers - tant del Govern com del Consell Insular- càrrecs de confiança, alguns empresaris, hagin muntat una espècie de trama per fer-se amb els cabdals públics, vista la quantitat de persones implicades i casos judicials oberts. I això li deien governar? Doncs hem anat llestos durant molts d'anys. I així tenim les arques de la major part d'administracions públiques: Buides.
