És més que una evidència que els llibre ques es publiquen en aquest país passen ben sovint desapercebuts. De vegades són els mitjans de comunicació que en fan poc cas i d'altres, els mateixos editors que no saben remoure cel i terra per a poder vendre millor els seus productes. Perquè si per una banda es tracta de cultura, per una altra és un producte, és a dir, aquella peça o unitats que ens produeix algun benefici econòmic. És clar que mai manquen autors que treballen tot simplement per amor a l'art. En aquests dies d'estiu i començaments de tardor he llegit un muntet de publicacions que com ja he explicat passen un tant desapercebudes del públic lector i no s'ho mereixen.
- I quins aquests llibres?
- El primer d'ells es titula Petites Magnituds, del qual és autora Marta Miralles i Mas, nascuda a Palma el 1973. És una entrega més de les Edicions del Moixet Demagog que dirigeix l'amic Albert Herranz, narrador i poeta. En aquest cas l'editor ha sabut veure els mèrits de crítica social que amaren uns versos ben realistes i de vegades, ben coents.
- Com ha de ser.
- Explica l'editor que a Marta Miralles li agrada més dir que és d'Es Molinar, barriada on viu i on desenvolupa la seva tasca com a mestra. Afegeix que ha estat o és actriu de teatre a més d'escriptora, i a Petites Magnituds proposa espais quotidians, com l'amor, el desencant, la por a la solitud, la ràbia i l'esperança. Ella mateixa diu que són estones, bocins de realitat...
- En pots fer dos cèntims?
- Ara mateix. Com quan explica com és abandonar l'Illa.
- I com és?
- Diu:
"Abandonar,
Travessar l'illa, les muntanyes, els torrents i les valls.
Esbucar els refugis.
Oblidar els ametllers i oblidar les alzines.
No anomenar mai més la terra, no tastar mai més els gínjols ni les prunes.
Oblidar la infantesa.
No recordar els padrins.
Abandonar l'illa, abandonar la mar."
- Tant la narració com el vers de Marta Miralles ens posa al davant, no una promesa sinó una realitat literària, de les fornades més recents.
- I quina altra publicació et mereic admiracions semblans?
- Els sonets del Cola-Cao de Paula Prohens, malgrat que fa anys que conec i som amic de les persones implicades, és a dir, dels personatges, que com a tanta gent, ens ha bé decebut.
- De què parles?
- Dels casos de corrupció que fan avergonyir les Balears.
- Vols dir... I què és això dels sonets del Cola-Cao?
- És un aplec de poemes de Paula Prohens, nascuda a Palma el 1957. Llegim a la contraportada que na Paula Prohens va fer intents de cursar Filosofia i Lletres que no varen poder superar els excessos d'una joventut esbojarrada i autodestructiva. L'alcohol i les drogues, i un naufragi matrimonial precoç, la varen marcar amb la seva empremta...
- Vaja! Però la literatura és la millor medicina per a recobrar-se quan un la sent ben per dedins...
- Això és el que diuen alguns.
- Per això Marta Prohens fa versos satírics?
- Així és. Perquè són els més compensadors i perque demostren que per tot arreu es menja de tant en tant escudella...
- I com és això del Cola-Cao?
- Escolta. Aquests són els versos:
"Coneixeu el relat de Ben Alí?,
que va fer vint mil llegües a peu pla
tot cercant un tresor que no trobà
i que estava enterrat al seu jardí?"
- Vaja... Quines coses!
- Una vegada més les Edicions El Moixet Demagog fan honor al seu caràcter, irònic i reivindicatiu, de les seves publicacions.
- Iencara un tercer llibre de la mateixa editorial que he d'agrair molt, puix que es tracta de l'obra d'un autor que sempre he admirat, escriptor anarquista que morí de tuberculosi a la ciutat d'Inca. Va viure del 1910 al 1935 i publicava novel·la. La mort prematura tingué un avantatge i a l'hora tot el contrari. Per una banda segava una vida als vint-i-cinc anys. Per una altra s'estalvià els horrors de la Guerra Civil, que només havien de trigar un any. Va desaparèixer tanmateix un bon escriptor, el mateix que publicava a la col·lecció "La Novel·la Ideal" que dirigia Federico Urales. Amb el títol Violeta ens explicava un argument molt del seu temps i de les seves inquietuds. Recomanam aquest petit volum que en certa manera, especialment pel que fa a la seva conferència "Poder i Llibertat", té encara una dosi de vigència.
- Idò molt bé.
