Setmanari Sóller

Setmanari d'informació local - 137 anys

La pena de mort: Legalitzar l'assassinat i parts i quarts

Llegint l'article d'en Biel Florit al Dbalears del passat diumenge dia 3 d'aquest mes, sobre la pena de mort, amb el títol, prou significatiu: "Matar el deixa bon cos", en el qual reflexiona sobre la inutilitat i l'amoralitat d'aquesta absurda mesura "legal" i afirma - amb el que també estic plenament d'acord- "Que la vida és el bé més inviolable, fins i tot la d'un assassí". Vull dir-li des d'aquestes planes, que subscric les seves paraules una a una i que té la raó que li vessa, condemnant taxativament aquest gran contrasentit humà. A dir que simplement serveix per llevar una altra vida del mig en nom d'una llei - com és el cas d'aquesta dona americana a la que fa referència a l'article (venjança legal?) - que no sempre s'aplica, per més inri, aplicant els mateixos paràmetres. La pena de mort normalment recau sobre desgraciats, exclosos i no fa estona a USA, podia tenir algun component racista. Era molt més que probable que acabés una persona de raça negra a la cadira elèctrica que un blanc americà, malgrat hi hagués proves fefaents d'un delicte semblant. Queda molt ben descrit a "La puta respectuosa" una obra de Sartre que vaig representar fa bastants anys.

Que siguin divuit països on s'executa la pena de mort i de cada cop estan més aïllats (excepte Xina: El negoci és el negoci) en contra dels 139 on no s'aplica ens dóna una certa esperança. Xina, l'Iran, l'Iraq, Aràbia Saudita i els EUA encapçalen la llista on hi ha més execucions, i els més aberrant és que existeixen països on la pena de mort s'aplica per adulteri i homosexualitat. A Xina, inclusiu a delinqüents comuns. Aquesta mesura és una degradació per a tota la societat que la viu, la comparteix i no en fa res per abolir-la.

Vegem, un president d'un estat democràtic, pels seus propis interessos pot enviar l'exèrcit a una guerra totalment il·legal, on com a totes les guerres, a més dels soldats, moriran persones civils, que sense part ni quart, s'han trobat al lloc inadequat, i la justícia internacional, no és capaç de declarar-ho un assassinat, aplicant la justícia, que per alguns altres s'aplica?

Funciona igual la justícia? O dependrà de la persona que hagi fet l'assassinat i el seu estatus?

L'agost passat ha fet set anys, que George Bush, inicià una guerra a Iraq (eufemisme: Operació lllibertat Iraquí), il·legal, no aprovada per cap resolució de les Nacions Unides; on en un darrer informe que vaig tenir accés fa quasi un any, s'informava que ja passava el milió de víctimes civils i el personatge viu tranquil·lament en el seu ranxo de Texas. Blair que l'acompanyà a la guerra, millor dit una part de l'exèrcit del Regne Unit, fa conferències, i ara ha publicat un llibre, que no pens llegir en absolut i en Jose Mari Ansar, el record amb les botes texanes sobre una taula al ranxo del seu amic americà ara ja expresident (gràcies a Déu) i va pul·lulant pel món, amollant de tant en tant barbaritats, que per a mi deuen estarrufar inclusiu en Rajoy. Bona peça!

Per a mi aquests tres personatges, just que amb la seva escomesa, hi hagués hagut un sol mort civil en  l'acció bèl·lica que encomanaren, no aprovada per Nacions Unides, repeteix; o sigui botant-se tota la legalitat internacional i l'estat de dret, aquesta acció els situa al banquet dels acusats com a presumptes delinqüents, ja que per uns interessos ocults i amb premeditació i jo diria que traïdoria, han comès un delicte de lesa humanitat. Tot això presumptament, però res s'ha mogut.

Qui es va fer d'or llevant del mig a Sadam Husseim (dubt que sigui mort), massacrant a una població civil amb la coneguda excusa de les armes de destrucció massiva (que mai han aparegut)? Qui va emprar la seva quota de poder per controlar els recursos petroliers de la zona, reconstruir Iraq després de destruir-lo, i a més exportar cap allà les empreses de seguretat dels seus amiguets?

Qui volia participar en el repartiment del pastís? Doncs presumptament tots els que formaven part de la creuada, que donaren suport al zombi Bush i que tenen una fotografia ben maca a les illes Azores, ordint la trama. No cal posar noms. El que passa és que als dos bergantells polítics, el del Regne Unit i al de l'estat espanyol, no els hi sortí tan bé com a Buch; perderen el poder, malgrat els atemptats, batejats com de terrorisme islàmic (la bestia negra que cada cert temps dins l'historia se n'inventa una); i a més la reacció que va tenir el poble americà de recolzar al que estava en el poder en aquell moment; quan l'atemptat de les Torres Bessones, no provocà la mateixa reacció als dos altres països, ja que el fervor patriòtic, no inunda ni Regne Unit, ni l'estat Espanyol com si ho feu amb Estats Units.

Supós que enteneu la comparació que vull fer. Una desgraciada amb el coeficient mental baix, és condemnada a pena de mort i executada per haver planejat un contuberni bastant esfilegassat, amb conseqüència de mort per dues persones. I Uns polítics es munten una guerra il·legal, amb una excusa a hores d'ara no creïble, amb els resultats de cent de mils de morts i "estan de rositas".

Hi podria posar més exemples, però amb aquest queda bastant clarificat.

I afegir, que tots els governants dels països on no s'aplica la pena de mort ,i que no fan tot el que està en la seva mà per intentar que aquestes barbaritats es deixin de cometre, tenen un cert component, i presumptament com sempre, de coparticipants, i no empri la paraula còmplices.

Notícies relacionades

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.