Setmanari Sóller

Setmanari d'informació local - 137 anys

Wikileaks: Terrorisme d'estat i la veritat sura

Aquesta setmana triar el tema sobre el que escriure se'm fa molt difícil. El dimarts vaig poder veure un programa televisiu en el Canal 33 a l'espai "Latituds", es deia i el títol ja té de si: "Lliçons de la guerra d'Iraq" (Com varen construir la guerra) (*), on començà xerrant de 2003 quan milions de persones varen sortir al carrer demanant que s'aturés la guerra d'Iraq i sembla que vàrem sintonitzar ja, que a l'article publicat el passat 23 d'octubre "La pena de mort:Legalitzar l'assassinat i parts i quarts" en vaig escriure i vos assegur que en altres ocasions que he tractat el tema, no estaven gaire enfora les afirmacions que he anat fent de les dels diversos periodistes. I just ara no em tornaré repetir.

Hi va haver una notícia que em va arribar i que em va impressionar per la seva absurditat, bé d'absurditats n'hi ha hagut aquesta setmana per sucar pa. Del que anava a xerrar és de la pàgina electrònica wikileaks, que funciona des del 2006 i que ha tret a llum publica prop de quatre-cents mil documents sobre la guerra d'Iraq; el que en converteix en la filtració més gran des de la data; ja que sobre la guerra a Afganistan en vàreu treure noranta mil. El pentàgon està que flameja. Com que ha creat un equip de cent vint persones per a combatre les filtracions. Ja que aquests documents s'han publicat a una gran part de la premsa - no controlada com és lògic- i un dels diaris més compromesos en la publicació és "The Guardian". Inclusiu al periodista i creador de la pàgina i que està destapant tota la documentació Julian Assange, li han creat una campanya de descrèdit, falsa com és lògic, perquè la seva imatge quedi en entredit. Amb acusacions de assetjament sexual a Suècia, del que no fa res s'ha reobert el cas.

Hi ha que veure com se les gasten quan no els interessa que es conegui el que realment han fet. Vull dir la guerra bruta: Tortures, violacions, assassinat indiscriminat de civils; i tot un grapat de canallades de les que n'aniré xerrant.

Fa anys que vaig tenir una amiga meva nord-americana que em deia que una gran part dels soldats de l'exèrcit americà se'ls coneixia com a "Gent de frontera". O sigui, que després de cometre diversos delictes a diversos estats, fugint de cada un i botant a un altre; abans que fossin detinguts s'enrolaven a l'exèrcit. No sé si ara continua així, però vistes les aberracions que són capaços de cometre, no m'estranyaria gaire.

Hi ha hagut imatges per televisió que m'han posat els pels de punta com va esser el metrallament des d'un helicòpter de civils a l'Iraq i que un cop morts al carrer un dels soldats emprès la següent expressió: Bastards!. De segur que desconeix completament la història del seu país. Bastants persones que anaven a la colonització d'Amèrica, eren presos anglesos als que se'ls oferia la llibertat per anar a aquelles terres o la forca. Vos podeu imaginar quina fou l'elecció. A Gran Bretanya ja li estava bé no tenir aquella escòria dins les seves pulcres ciutats.

També cal recordar com exterminaren a les tribus d'indis americans. Les brutors que feren per declarar la guerra a Espanya i recuperar les colònies; com va ésser posar uns explosius a un dels seus vaixells i carregar la culpa a terroristes espanyols i després tenir l'excusa per declarar la guerra. El vaixell en qüestió fou el Maine. Com no recordar, quasi a imatge i semblança, el que passa la badia on fou sacrificada una part de la marina americana que estava ancorada a la badia de Pearl Harbor, malgrat sabien que es produiria l'atac japonès. La mateixa estratègia per tenir motius per declarar la guerra a l'imperi del sol naixent (IIª Guerra Mundial). Si seguiu la trama, als indis americans se'ls hi entregaven flassades contaminades d'unes malalties a les que ells no hi podien fer front; tot això quan s'havien guanyat la seva confiança, vos vindria de nou que l'atemptat de les Torres Bessones no estàs orquestrat des d'una de les mans més brutes que han passat per la història dels EUA. Un periodista del programa del Canal 33 en xerrar d'aquest tema; el va acabar amb una frase lacònica: "Fins aquí puc llegir".

Les guerres mai no porten res de bo com és més que sabut, però que els que es diuen representants del país més demòcrata de la història es passin per l'entrefolre els drets humans a destre i sinistre i que encara a sobre no es pugui jutjar als responsables, és que vessa, i vessa com l'assassinat premeditat de Jose Cousso.

No voldria que penséssiu que sóc anti americà- no sóc anti cap país o nació. Si sóc un anti-injusticia; anti-el trepijament dels drets humans a qualsevol lloc; anti-qualsevol tipus de violència; anti- misèria; anti-intolerància- i no continuo amb la llista ja que es faria interminable. No puc suportar als que importen ignorància i genocidi sofisticat en nom de combatre un terrorisme que encara no queda gaire clar qui és o són el que el financen pels seus propis interessos.

Ps. Enllaç al programa que esment a la capçalera de l'article:

http://blogs.tv3.cat/latituds

Notícies relacionades

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.