Setmanari Sóller

Setmanari d'informació local - 137 anys

Declar la vida: El patrimoni més important per a la humanitat!

Ala reunió de la UNESCO a Nairobi, del 15 al 19 de novembre, es van prendre un grapat de decisions per a algunes activitats culturals i també amb un cert component de lúdiques, declarant-les patrimoni de la humanitat. Em sembla bé.

La Sibil·la que es canta durant el Nadal a Mallorca i a una altra regió italiana, és declarada patrimoni immaterial de la humanitat. Un cant que jo crec pagà, però que l'església ha integrat com així ha fet amb moltes festes de celebracions paganes, sobre tot les celebracions dels diversos solsticis: d'hivern amb totes les celebracions de Nadal, arbre de Nadal inclòs; i el d'estiu, reconvertint-lo amb la festa de Sant Joan.

Els Castells (no els de pedra, sinó el muntat per colles) també ha estat declarat patrimoni intangible de la humanitat.

Un altre art, com és el flamenc, també ha rebut la distinció.

No vull ser negatiu amb la meva opinió. Però com sempre sabeu que em faig moltes preguntes; la primera és: A Nairobi, no faria falta que es reunissin per arreglar diverses causes bastant problemàtiques que estan passant a aquell país? A Kenya deu milions de persones passen fam, malgrat hi hagi la borsa econòmica més important d'Àfrica i tingui molts recursos naturals, com sempre mal repartits.

L'altra pregunta, que costa en doblers aquests esdeveniments amb totes les celebracions, moguda de gent, etc.?

Per un lloc hi ha unes despeses que no entenc, ja que no sé si entren dins de la coherència, quan ara mateix s'està parlant i molt d'intentar salvar l'economia Irlandesa que sembla que va de roda batuda i pot generar, segons diuen els experts, un efecte dominó, on hi entrin Portugal, i podria ser que Espanya, malgrat els nostres polítics s'esforcin contínuament en negar-ho.

I per quan es declararà la vida com un patrimoni material i espiritual de la humanitat i es dedicaran a ella tots els esforços possibles i els doblers necessaris per a preservar-la així com hauria de ser?

Tal volta, el dia que sigui declarada patrimoni jo faré una gran festa. Tot la humanitat podrà fer una gran festa. No hi haurà fam en el món, ni guerres, ni misèria ni tràfic de nins, de dones, d'orgues, ni d'armes. Viurem en una època d'or i els valors més alts seran els que es tindran en compte dins totes les societats constituïdes: La sensibilitat, la tolerància, l'amistat, l'amor.

No sóc pessimista, ja que si ho fos, no estaria per aquí escrivint aquestes paraules que cada dissabte es publiquen; ja que em semblaria una pèrdua de temps, i em dedicaria a uns altres menesters; i no ho faig. Intent deixar un testimoni del que pens i sent, per a què, altres persones que em llegeixin reflexionin sobre ell. Sent que hi ha molta informació que la ens donen prou mastegada perquè no haguem de fer ni el mínim esforç per digerir-la i alguns, jo per sort o desgràcia no, se la solen empesar com els ànecs; sense ni tan sols rosegar-la, no manca.

No creis, i ho torn escriure per enèsima vegada, que en un món on tres quartes parts de les persones que l'habiten passen fam, on hi ha trenta distints conflictes armats; on les multinacionals fan i desfan amb la vida pels seus interessos; no hauríem de perdre tant el temps per les bardisses i dedicar el màxim d'esforç a què això s'aturés d'una punyetera vegada?

Després de l'anterior paràgraf, no voldria que creguéssiu que no veig la importància de certes decisions que afecten aquest patrimoni humà cultural. Em va saber molt greu quan a, les imatges dels budes que estaven esculpides a la paret, fossin bombardejades per unes persones (amb un rentat de cervell que no és de dir), perquè eren considerades pecaminoses per la seva religió i en nom d'un déu (realment Déu deu estar amb els pels drets de veure les diverses barbaritats històriques que s'han fet, posant-lo a ell per bandera), destruir i destruir; enlloc de crear.

La vida, per a mi, és el patrimoni més important de la humanitat, com vaig escriure en un poema, fa una certa estona, s'està destruint a diari. I tenim uns sistemes, tant econòmics com polítics que no sembla que siguin els més encertats per a conservar-lo i protegir-lo. Els drets humans, que haurien de ser el patrimoni de la humanitat més preservat, són violentats a diari; amb la permissivitat de les màximes institucions que es mouen per diversos interessos. Nacions Unides, per exemple, no condemnarà les bestieses que està fent el Govern Marroquí en el campament Sahrauís a Sàhara occidental, perquè EUA i França, tenen dret a veto i ambdues nacions són amigues i aliades de Marroc. Que vos sembla l'endemesa? Com alguns dels polítics es torni posar a la boca la defensa dels drets humans, hi ha per cosir-la i tapar-li amb esparadrap, perquè no ens torni intentar fer combregar amb rodes de molí.

Voleu que vos digui, que sent que no hi ha cap voluntat política per acabar totes aquestes barbaritats que estan passant, ja que elles generen negoci, i no es tiraran pedres sobre les seves teulades. Que així no es pot continuar, és sabut de tots; i esper que els sistemes, en un moment facin un pet, i tornem cementar un nou ordre més just i més harmoniós que el d'ara. No sé si ho arribaré a veure, però intentaré posar el meu gra d'arena perquè així sigui. Amèn

Notícies relacionades

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.