Setmanari Sóller

Setmanari d'informació local - 137 anys

El poder a l'ombra i els seus objectius

Saben que si ens uníssim des de la nostra vertadera essència humana, el seu temps s'hauria acabat; just per aquest motiu fan l'impronunciable per enfrontar-nos i separar-nos sempre que puguin.

Existeixen molts exemples a la història i ara mateix un més que evident és la llei antitabac. De cop els ciutadans es converteixen en policies i denuncien els llocs o persones que incompleixen la llei. Una llei absurda i incoherent, ja que bé s'han procurat que la comercialització del tabac sigui un monopoli estatal i que les tasses que té el tabac siguin immenses. Per què, ja que segons diuen és un verí tan dolent i perjudicial, no fan una prohibició global de venda a qualsevol lloc, i per al contrari, estan facilitant i obrint nous punts de venda? Se'ls hi veu el llautó d'hora lluny.

Em fareu creure fumar en un parc infantil de Madrid, ara ja prohibit, afecta més als infants que puguin estar jugant que tot el CO2 que desprenen cotxes, autobusos, etc.?

Em fareu creure que si realment estassin tan preocupats per la nostra salut i si això fos cert, no estaria prohibit la venda i comercialització de tabac a qualsevol lloc? I com recaptarien tots els impostos i tasses que entren a les arques de l'estat per la venda del tabac?

I mentre ells fan i desfan, mentre nosaltres caiem en el parany que ens han muntat. Són ells que manegen la nostra energia de vida, segons els hi vagi bé. Són els mateixos que estipulen els preus de les coses per tenir-nos enganxats a un treball de subsistència de per vida, són ells els que salven als mateixos que han creat la crisi: El sistema financer, l'afany especulatiu, el que el poder de cada vegada estigui en menys mans, i sigui més senzilla l'execució dels seus plans. Ja no és "la religió l'opi del poble", és el neoliberalisme i totes les seves conseqüències.

Ens volen dòcils, acrítics, pendents del que ells indiquin, i nosaltres com a ases amb clucales els hi seguim el joc, enlloc d'exercir el nostre vertader poder.

Legislen per les multinacionals que els tenen agafats pels ous, ja que saben que del contrari, durarien en els respectius governs, el mateix que un xup-xup a la porta d'una escola.

Procuren que, el que haurien d'ésser les nostres responsabilitats passin a mans de terceres persones, com és el cas de la salut i del sistema sanitari. Ens volen aliens a un bé tan preuat com és estar sans; i perquè el sistema sanitari funcioni a ple rendiment i doni beneficis a les multinacionals, dins la piràmide de l'alimentació i la infecció amb productes químics, ens estan preparant per a convertir-nos en malalts crònics perquè consumiu-ne molt i durant molt temps (el màxim abans de morir-nos) els seus productes enverinats, patint tots els efectes secundaris que ells mateixos saben que tenen. No volen la nostra salut per a res, no els hi és rendible. Seria ben igual que si es tiressin pedres sobre les seves teulades.

I l'educació, i el fracàs escolar, dos reals del mateix. Ells volen que nosaltres tinguem la visió del món que els hi interessi per seguir exercint el poder. I per això ens estan fent el rentat de cervell des de la mateixa escola. No s'aprèn saviesa, ja que seria perjudicial, s'aprenen coneixements que moltes vegades no serveixen per a res en absolut, i menys per convertir-nos en éssers reflectius, crítics i amb capacitat d'analitzar les situacions.

I estrenyen darrerament el que no és de dir, creant drames i tragèdies; mentre ells continuen gaudint del seu poder, que som nosaltres els que, de manera inconscient, els hem atorgat.

L'esclavitud ha canviat el nom, ara és feina fins als 67 anys (això volen), gastant tot una vida per a sobreviure, i després una misèrrima pensió per acabar morint amb un component de por, ansietat, solitud i depressió. Som molt rendibles pel seu gran negoci.

És hora d'aturar-nos i plantejar-nos el que som i el que realment voldríem ésser. És hora ja d'exigir de debò els nostres drets i no d'estar pidolant a uns ineptes que lluiten per la poltrona, la mamadora i mantenir-se en el poder.

No és la meva intenció escriure un pamflet, malgrat a vegades te n'entren moltes ganes, sobretot quan et vessa la indignació.

Quan veus les incoherències més flagrants com ha estat aquesta llei antitabac, diuen que per preservar la salut del personal. Si tan preocupat estan per la salut del personal, perquè no es dediquen a verificar quins productes: Espessants, acidulants, conservants que s'afegeixen a multitud de productes que es consumeixen com a "aliments" quan en realitat el que fan és intoxicar a la gent, i que per més inri a molts països de la Unió Europea i a EUA, estan prohibits. I tots els químics que empren per l'agricultura i la ramaderia, que també els ens mengem nosaltres?

Hi ha una cosa per la que no pas ni vull passar, és que ens vulguin prendre el pèl com a beneits i encara vulguin no tan sols, que els hi aplaudim les decisions, sinó que ens creguem la finalitat de les mateixes. És insultant per a la meva intel·ligència i supòs que per a la intel·ligència de molts que m'estau llegint habitualment.

Bé com ja he tret força verinada, i he fet una acció terapèutica, per avui aplec.

Notícies relacionades

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.