Setmanari Sóller

Setmanari d'informació local - 137 anys

2011, un any de pinyol vermell

D'ençà que començà aquest any i encara no hem passat ni un mes, sembla que el món pareix una olla de grills.

Parlar dels desastres climàtics, com el que ha passat a Austràlia amb les inundacions on pràcticament el país es troba anegat. També les inundacions del Brasil amb més de set-cents morts. La nova erupció del Volcà Etna. Les tempestes de neu que la natura va regalar, és un dir, no tan sols a diversos països europeus, Espanya inclosa, si no també a diversos estats nord-americans. Terratrèmols inclosos.

En quant al tema social, el que va passar amb les manifestacions a Itàlia, a Grècia i ara amb les de Tunísia, que sembla que faran l'efecte dominó a molts altres països africans, perquè el primer en contagiar-se ha estat Egipte. Sembla que tot està trontollant. A la gent se li està acabant la paciència i està sortint al carrer a treure tota la ràbia continguda, que a vegades em pos a la seva pell i no és per menys. Vos pareix que la dona del ex president de Tunísia Ben Ali, no ha bastat tots aquests darrers vint-i-quatre anys que han deixat el país en la misèria, que per "assegurar-se" una bona vellesa, se'n du una tona i mitja d'or. A veure si la justícia internacional es posa les piles. Ha estat la gent al carrer que ha fet caure el seu govern corrupte de Ben Ali.

Quan vaig veure la notícia que s'ha donat a la majoria de canals televisius, no tan sols de tots els aldarulls que estan sacsejant el nostre planeta, si no que un ex-banquer Suís de nom Rudolf Elmer que ha entregat a Julian Assange el fundador de Wikileaks, ni més ni manco, que dos CDs amb les dades de prop de dos mil clients sospitosos d'evasió fiscal als celebres paradisos fiscals, i en concret al situat a les Illes Caiman, m'ha alegrat de valent. Firmes financeres de les més grans fortunes de diversos països del món com Estats Units, Regne Unit i Alemanya, poden veure ventilats els seus noms per delictes fiscals.

Hom no deixa de flipar amb colorins. Abans aquests tipus d'informació habitualment no solia sortir, i si a qualcun periodista se li escapava la ploma, era, no tan sols retirat de circulació, o sigui defenestrat i a més no tornava trobar feina pus mai.

I ara, no tan sols s'esbomba públicament, si no que són els que tenen la informació el que convoquen la roda de premsa per a donar pels i senyals del que van a fer. On també varen explicar que es poden trobar-se implicats a prop de quaranta polítics de l'àmbit internacional i de moment tres bancs inclòs el Julius Baer, amb seu a Suïssa, que té oficines al manco a tres grans paradisos fiscals. I no es queda aquí en les declaracions, Elmer diu que havien, ell i la seva dona, escrit al ministre de finances alemany Peer Steinbruck, per donar-li els documents de manera totalment gratuïta i no varen rebre cap tipus de resposta. Això mateix, no em direu que no put una mica.

A més l'ex-banquer no té por d'esser acusat, com ara s'hi troba, per la revelació de secrets bancaris. Sembla que la por a enfrontar-se a aquests grans poders està desapareixent. Molt bon senyal.

Estarà començant a arribar l'època de la transparència? . No fa estona que vaig escriure que si tots els doblers evadits fiscalment als diversos paradisos fiscals, retornassin als seus països d'origen, la crisi -que estic convençut que han creat i provocat aquestes mateixes grans fortunes- ja faria estona que estaria totalment resolta.

Tota aquesta mena de barruts, lladres i pocavergonyes, els hi fot un rave, tots dels drames i tragèdies que han anat provocant. Persones desesperades a l'atur, persones que han perdut casa seva per no poder pagar la hipoteca, persones que han anat a parar al carrer i que han de menjar als menjadors socials o d'altres que esperen el rebuig dels aliments caducats que llancen les grans superfícies. Aquests mateixos són els responsables que els "països pobres", tot un eufemisme, ja que són països riquíssims amb recursos, el que passa és que estan en mans de titelles que aquestes grans fortunes financeres han assegut al lloc de poder per tenir facilitat per esquilar-los als ciutadans dels seus propis recursos, sense gaire problemes, deixant un rastre de misèria, penúria, malaltia i ignorància arreu per on han passat. Són els reis Mides de la porqueria i de la corrupció. Conreadors de fam i misèria. Ja és hora que els seus noms siguin coneguts i tots ells siguin jutjats.

Com estic començant l'article a principis de setmana, faré una pausa en el mateix a veure si Julian Assange ja ha tingut prou temps per estudiar els documents informàtics i comença a amollar noms i cognoms d'aquests lladres internacionals. Sembla que no ha estat així i encara haurem d'esperar. Paciència que tot arriba.

També a veure si la justícia, quan surten els noms i cognoms d'aquesta genteta, actua amb el delit i rigor que s'hauria d'aplicar a qualsevol tipus de delinqüent, malgrat aquests s'autodenominin de "guant blanc" i jo de "mans brutes".

Esper, que no és de dir, si per casualitat, que no tindria, perquè ser-ho tanta, apareguessin alguns noms relacionats molt de prop amb Vaticà, i perquè no de l'Estat Espanyol.

Encara queda molt d'any endavant. Veurem que ens depara.

Notícies relacionades

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.