Setmanari Sóller

Setmanari d'informació local - 135 anys

Noms del present i del passat

A columnes anteriors parlàvem dels noms i dels malnoms de la Vall de Sóller en els segles XVIII i XIX. Avui podríem comentar alguna cosa osbre els apel·latius sollericsc del segle XVI. En primer lloc els llinatges que j existien a l'època del Renaixement...

- I quins eren?

- La majoria ens resulten del tot actuals i familiars.

- Per exemple?

- Mayol, Bisbal, Arbona, Oliver, Serra, Escales, Barceló...

- Tots ells ben vius i presents en els dies que corren.

- Hi havia també Reynés, Ballester, Vicens, Puig, Busquets...

- Igualment freqüents.

- Seguim: Fronterea, Ginestra, Frau, Ripoll, Albertí, Colom...

- Colom. No podria mancar i menys en aquella època.

- Altres llinatges d'aquell momet eren Truyols, Borràs, Cardell, Puigderrós, Capiró, Estades...

- I es feminitzaven els llinatges?

- També ben sovint.

- Com a Rússia...

- Sí.Els casos son força curiosos.

- És a dir?

- Joan Bisbala, Catarina Ballestera, Catalina Vicensa...

- Has dit dos cops Catalina o Catarina. Era aquest el nom femení més freqüent?

- No el més freqüent però molt freqüent...

- I quins no ho eren tant?

- Elionor, Prudència, Antonina, Francina...

- I es feminitzaven noms masculins?

- Alguns.

- Per exemple?

- Bartomeva o Bartomeua. Essent el patró de la Vall Sasnt Bartomeu no era gens estrany...

- I quins eren els noms masculins més freqüents?

- Jeroni, Benet, Pere, Cristòfol, Bartomeu, Jaume, Damià, Toni, Joan, Miquel, Martí, Sebastià, Bernat...

- Curiosos temps aquells.

- Sí, amb moros a la costa.

- Això mateix.

- I el desastre d'una gran desfeta...

- Així és. El moviment de le Germanies.

- O dels agermenats.

- Una guerra contra les tropes de l'Emperador Carles I.

- Que fou el resultat d'un revolta popular.

- Jo diria que una autèntica revolució.

- En la qual participaren molts sollerics.

- I no pocs ho pagaren amb la vida.

- És curiós que molts diccionaris no parlin de la nostra revolta d'agermanats i facin només referència a la de València.

- Com és ara?

- Llegesc a un Larousse: "Moviment revolucionari antisenyorial del Regne de València (1519- 1523). La burguesia de les ciutats costaneres, dirigida per la Junta dels Tretze (J. Llorens, V. Peris) es va alçar contra la noblesa, que comptava amb el suport del rei, els moriscs i els camperols. Derrotat l'exèrcit dels agermanats el 1521, alguns ressitiren fins el 1523."

La repressió fou molt dura.

- I també a Mallorca fou dura i Sóller que és va veure arruïnada, havent de cobrir moltes multes i despeses d'aquella guerra...

- Encara que fos amb el producte dels nostres olivars.

- Sí. Les revolucions perdudes surten cares...

- Que ho diguin al president dels sublevats, En Joanot Colom...

- L'executaren i l'escorxaren.

- Ens escalivaren força.

- Així és.

- I no deixaren ni un diner ni una lliura.

- Com era de preveure.

Notícies relacionades

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris