El bon amic i company de tertúlies Lluís Castaldo ens va recitar uns versos d’una poesia que el pare Francesc Bonafé havia dedicat l’any 1954 a un quadre a l’oli que en Lluís havia exposat a Galeries Mora a la primera exposició de pintures que va fer.

Es titulava ‘El gorg’, com el quadre que ell havia pintat a la torrentera i el vers que ell recordava deia «Oh blau espill on l’aigua se pentina a un doble esclat de llum i de soroll....».
Feia anys que cercava la poesia completa i desitjava molt aconseguir-la.

En parlarem unes quantes vegades a les tertúlies, fins que un vespre el meu germà Joan, antic alumne, gran amic i admirador del Pare Bonafé me va telefonar. L’havia trobada a la plana 202 de «Vols d’orenetes» editat l’any 1981.

Jo precisament tenia el llibre a la taula que estava rellegint, tira a tira, pensant en la poesia del quadre de Lluís, però encara no havia arribat a la plana 202.

El meu germà va anar més viu que jo i en mirar l’índex havia localitzat «El gorg».
Quan a la propera tertúlia vaig donar la poesia a en Lluís i la va llegir, l’alegria li vessava per tot, molt sorprés d’haver-la per fi trobada. La poesia és preciosa. La llegirem a poc a poc i unes quantes vegades ja que les paraules que empra el pare Bonafé són extraordinàries i les has de pensar i repensar per assumir-les i poder-les gaudir.

I quan pensam com devia ser el quadre per inspirar tan bella poesia ens motiva a voler conèixer on va anar a parar l’any 1954.

Qui el va comprar i si encara el guarda.

Com ens agradaria contemplar-lo i admirar el «blau espill on l’aigua se pentina...».
En això estam ara. Coses més complicades hem aconseguit.
Pensam que el qui el tengui a casa seva i llegeixi aquest escrit ens farà arribar noves per complir el nostre desig.