Amb tots aquests any que fa que escric en aquest setmanari he mirat de no he repetir cap article; però com sempre hi ha d’haver alguna primera vegada, ho faré avui.

La raó; la mort sobtada de David Young, un bon company i amic, que va col·laborar amb aquest setmanari dia 12 i 19 de novembre de 2005.

Fa pocs dies la seva esposa ,n’Alison, hem va donar la trista noticia i hem va dir que després de dos dies de mal de panxa, que semblava gastritis, el passat 29 d’octubre en David moria a casa seva, per una hemorràgia intestinal.

Fins al final, David va fer el que més li agradava: viatjar. Així, durant el 2008 havien visitat Mallorca i Alacant ( on tenien una casa), però també havien visitat varis racons de França, Canadà, Irlanda i Malta; i el que més li agradava, fer turisme per Escòcia , el seu estimat País.

Crec que puc acabar aquest sentit record usant les paraules de Cecil Rhodes que va dir: “Tant fet, tant per a fer”, ja que defineixen perfectament el caràcter de David Young.

El Millor Whisky escocès.Per David Young.

(Publicat en el setmanari Sóller dia 12 de novembre de 2005)

Quin és el millor Whisky escocès?

- Aquesta és una pregunta que sovint em formulen els meus amics de Mallorca. La resposta és molt simple i a l’hora bastant complexa.

La resposta simple per a qualsevol és que, pera cada un , el millor whisky és aquell amb el que es gaudeix més i amb aquell que ens captiva més l’aroma. Per a uns podria ésser un aperitiu sec i lleuger, i altres es podrien decantar per a una beguda més pesada per després de sopar, amb forts tocs de turba i fum.

Per a entendre els diferents tipus de whisky que es troben avui dia , es necessari conèixer un poc la història del whisky escocès i els mètodes emprats per a produir l’“usquebaugh”- terme que prové del gaèlic escocès per a designar al whisky, “l’aigua de la vida”

Els orígens d’aquesta beguda, es perden en la nit dels temps. El whisky és un licor destil·lat i com a tal , és probable que tingui un origen comú al d’altres destil·lats Europeus : el cognac, el vodka, l’aquavit, l’aiguardent , entre d’altres

- L’ aquavit. Es tracta d’una beguda típica Noruega ( 41,5º), amb un procés d’elaboració , si més no curiós, ja que el procés de maduració és fa amb vaixells que naveguen de les costes Noruegues cap a Austràlia i viceversa, passant així dues vegades l’Equador, així el vaivé de les ones afavoreix la maduració d’aquest destil·lat-

La seva primera aparició d’aquesta beguda està relacionada amb els monestirs, on trobam evidències de la compra de civada per a destil·lar . Durant molts d’anys va ésser un producte derivat de l’agricultura, especialment de les terres del nord, des d’on es transportava al llarg de les carreteres de ramat (drove paths) fins a les terres baixes del centre, en ple desenvolupament industrial , durant els segles XVIII y XIX.

Però el fet de començar a estar subjecte al pagament d’impostos, ( segle XIX) es va convertir en producte legalitzat i regular, i passà d’ésser una indústria artesana al negoci lucratiu i enorme que és avui . El mercaders locals es varen interessar per aquesta beguda, i amb el temps es convertiren amb els majors mescladors de whisky de la indústria. Un d’aquells mercaders locals fou un tal Johnnie Walker, que començant amb una petita bodega a Kilmarnock, es va convertir amb un dels més coneguts a nivell mundial.

El whisky de Malta tradicionalment requeria quatre ingredients: aigua, turba per al foc, civada i l’habilitat del destil·lador , de vital importància.

Aigua: Els rius de les terres altes com el riu Spey, corren durant gran part del seu curs, sobre terres amb molta turba . Aquesta aigua pura era és el requisit fonamental.

Turba: La turba local era el combustible per excel·lència , avui dia s’ha reemplaçat a algunes destil·leries per mètodes més moderns ( principalment gas)

Civada: El nord-est d’Escòcia, de clima més sec, era una font local de civada, però en l’actualitat aquesta s’importa d’altres llocs del Regne Unit i l’estranger.

El destil·lador: L’habilitat del “still man” s’aprenia des de ben petits i aquests secrets anaven passant de generació en generació, quasi be de forma secreta. Era el tresor més preuat de les famílies.

Podeu veure la segona part d’aquest article, que fou publicada dia 19 de novembre de 2005, a la secció setmanari de www.cuinant.com.