Joan Canyelles Bennàsser (Sóller, 1942) nasqué al barri de l’Horta. Canyelles és un home major, però es manté actiu i molt sociable. Ara inaugura una exposició a l’entrada de casa seva per mostrar uns 120 gaiatos que ha anat fent durant tots aquests anys.

- On vàreu viure la vostra infància?
- Fins als vuit anys vaig viure a l’Horta, la casa no era molt gran i vàrem haver de partir, però la padrina quedà allà. Vam anar a l’Alqueria del Comte i vaig anar a escola a Sant Felip Neri. Als 14 anys vengueren a l’escola a demanar qui volia fer feina, ens venien a cercar perquè necessitaven gent per treballar.

- Quin ha estat el vostre ofici durant aquests anys?
- Vaig deixar l’escola als 14 anys per entrar a treballar a la fàbrica de Ca les Ànimes, que era de teixits. Vaig començar com a aprenent per acabar de mecànic de telers.

- Com surt el nom de ‘Vinagrer’?
- Surt del negoci del meu sogre i, de fet, a la meva dona a vegades li diuen ‘sa dona des Vinagrer’ i no és així, és a la inversa. A Sóller em coneixen com en Joan es Vinagrer, més que com a Joan Canyelles.

-Deixant de banda els bastons, heu tengut algunes aficions?
- Sempre m’ha agradat fer cosetes, manualitats. A l’escola ja m’anava bé dibuixar. Quan vaig conèixer a la meva dona feia vaixells en miniatura amb clovelles de nous i fusta. També vaig fer molts llums d’oli, braserets... D’altra banda, també faig vi des de fa més de 40 anys. Tenim una vinyeta al costat de la via, hem fet molts de tasts de vins. Un altre temps hi havia bastantes vinyes a Sóller, després de la fil·loxera es van acabar, però la nostra fou la primera després d’això. Fem vi dolç, vi blanc, vi blanc dolç, cava...

- Quan s’inaugura l’exposició? I què en podem esperar?
- L’exposició dels gaiatos s’inaugura el dissabte 23, a l’inici de les festes de Sant Bartomeu, a les set de l’horabaixa. La gent que vingui podrà veure la meva col·lecció de bastons -com també els diuen alguns-, fets per mi. Hi haurà uns 120 gaiatos que he anat fent durant aquests anys. Abans que els gaiatos es facin malbé em feia il·lusió mostrar aquest treball artesanal al poble. Si no els tractes, els bastons es corquen, i tot i així amb el temps en tenc molts que s’han romput. Es podran veure bastons de diferents fustes i formes, així com confeccionats amb tècniques variades. I he de dir que no és la primera vegada que en faig una exposició. Fa uns 30 anys vaig fer una exposició al Bar Turismo.

- Com creeu aquests bastons, cercau branques que us agradin o feu créixer l’arbre com voleu?
- Depèn del gaiato. En faig de les dues maneres, deixant créixer l’arbre i agafant una fusta que m’agradi i emmotllant-la a la meva idea.

- Com vau començar amb aquest tipus d’artesania?
- Quan em vaig casar els meus sogres feien llegums cuits i avinagrats i vaig començar a fer feina amb ells. Nosaltres fèiem molt de llegum pels hotels i pels sollerics, i quan tenia les olles al foc que bullia el llegum, no sabia què havia de fer amb el temps. Així doncs, sempre estava fent cosetes manuals per entretenir-me. Un dia em va donar per provar de fer gaiatos aprofitant el vapor de les olles per doblegar la fusta. En aquell temps hi havia un home de Sineu, molt popular en aquest àmbit, que en va vendre per tot el món, jo vaig voler anar a veure’l perquè em donés algun consell. Ell em va dir que els posava al forn, però a mi això no em va convèncer. I al final amb unes quantes eines i aprofitant el vapor em vaig aficionar. També quan anava a l’olivar els vespres m’entretenia.

- Heu venut mai algun dels vostres gaiatos?
- No, no n’he venut mai cap. N’he regalat, això sí. Alguna vegada m’han vengut a demanar per comprar-me’n alguns, però jo consider que el seu valor és únic i no se’ls pot posar un preu. Fa alguns anys van venir uns alemanys i en una discussió amb la policia local -perquè dormien al pàrquing de darrere l’antic banc Es Crèdit- els van prendre els gaiatos i van desaparèixer. Aquest fet va causar molt d’enrenou al poble. Els dos alemanys van denunciar al cònsol la desaparició dels gaiatos que eren una peça molt important per ells. Un periodista em va venir a demanar a veure si podia fer dos gaiatos per ells, jo vaig dir que necessitaria temps, però vaig trobar dues vergues bones de xiprer i ho vaig poder fer. Va venir el cònsol alemany i tot, i em van dir de pagar-los, i no vaig voler cobrar res. Més tard vaig rebre per correu un dels seus gaiatos.

- Us considerau artesà?
- No, senzillament perquè mai he volgut tenir el ‘carnet’ d’artesà. Però com he dit abans he fet moltes manualitats, fins i tot gàbies per ocells. Per tant, sí que soc una mica artesà, però més casolà.

- Quin tipus de fusta utilitzau?
- La que més empr habitualment és l’ullastre, però també en tenc de magraner, taronger, llampúdol -que és un arbust-, de garrover, de llorer -que és més fort del que pareix- ... Ara bé, tot això ha de ser bord, perquè és més fort. Tot s’ha de dir que en tenc alguns que he fet per curiositat i experimentació, en tenc de mata, de ginebró, d’espinaler, etc.