Antònia López (Port de Sóller, 1970) té un amor incondicional per la mar, un dels motius pels quals va acceptar ser la pregonera de les festes de Sant Pere, així com la seva infància viscuda al Port. L’altre raó que fa tan especial aquest dia té nom, Tolo Blau, el seu pare, que rebrà un emotiu homenatge degut a la seva llarga participació a la festa.

-Quin és el vostre ofici i per què l’escollireu?
-Soc infermera. Supòs que des de petita sempre m’ha estirat. Vaig ser auxiliar molts de temps però només fa vuit anys vaig acabar infermeria i n’he estat exercint des de llavors.

-Quina és la relació que teniu amb el Port de Sóller?
-M’agrada la mar i la platja. A l’hivern i tot. Quan hi ha mal temps m’agrada caminar per l’arena perquè m’ajuda molt a desconnectar. La mar hi ha estat des de que era petita. El meu pare em duia a pescar amb ell quan jo era més jove i m’ho passava molt bé. Fa uns quinze anys que no visc al Port però m’hi he criat i hi vaig viure durant molt de temps. En partir, vaig estar deu anys a Deià fins que vaig anar a Palma que és on visc actualment. I això que deia que no deixaria mai el Port, però la vida fa moltes voltes.

-Aquest any vos ha tocat fer el pregó de les festes, què ha significat que vos hagin escollit?
-Quan em van demanar per fer el pregó em vaig quedar un poc en shock. Qui m’ho va proposar va ser en Biel Barceló a inicis de març. Li vaig dir que no i me va dir que m’ho podia pensar. Uns dies després ho vaig contar als amics i a la família, i tots em van convèncer, que era una oportunitat que no podia deixar passar. El mateix vespre vaig començar a pensar en el tema perquè abans de dir que sí volia saber de què volia xerrar.
-Sabíeu que li farien l’homenatge al vostre pare?
-No, no ho sabia. Ja tenia el pregó més o menys pensat. Li vaig demanar a en Biel per la duració per saber cap a on anar i me va dir que uns deu minuts, que ningú es pensi que xerraré ni una ni tres hores. Estic molt contenta i orgullosa. Després vaig xerrar amb na Tatiana i ella em va dir de l’homenatge. Després de tants d’anys de la seva participació a les festes em va parèixer una idea molt bona. I clar, em va caure la bava.

-Quina és la temàtica del pregó?
-L’he titulat «Records». Això és tot el que puc dir.

-Quins són els primers records que teniu d’aquestes festes?
-Diria que són els de quan era petita. Per exemple, record als quatre o cinc anys fer carreres de cucanya al troç de carrer que hi ha davant La Payesa, que ara no té res a veure. També al carrer de devora on hi havia dos edificis, un proper i un altre que perteneixia a la base militar.

-Quins són els vostres primers records d’aquestes festes?
-Les festes locals són l’essència d’un poble, en aquest cas, del Port. Si es deixen de fer es perd una part de la història. Si les festes de Sant Pere desapareguessin me sabria molt de greu. Admir molt a na Tatiana perquè sé la feina que hi ha darrere el programa de les festes perquè jo ho he viscut amb el meu pare i fins i tot jo mateixa perque érem tots, no només ell. Hi ha gent que es pensa que les festes només són dues verbenes, però hi ha molt més. Són tres o quatre dies que tens que posar temps i feina. El problema que hi ha és que no hi ha relleu generacional. Ho veig des de la confraria de pescadors del Port de Sóller. És a dir, jo veig que les festes s’acabaran perquè els joves no s’impliquen, no volen mal de caps. És a dir, ho volen tot fet. I ni parlar de fer feina al teu temps lliure sense remunerar. Les festes tenen més pèrdues que ganàncies. Els que ho organitzen ho fan per la gent que va a les festes. I amb això no vull dir que no n’hi hagi joves que no facin res, però és un grup molt reduït.

-Considareu que el model actual de turisme pot canviar les festes que coneixem?
-El turisme no s’implica amb aquestes coses. El que passa és que tot està envoltant a ells, no a la gent d’aquí. Molts, pens jo, han venut la seva ànima. Venen les seves propietats perquè s’estimen més guanyar doblers d’una manera ràpida i fàcil. I això ens ha duit a on estam ara. És cert que hem d’evolucionar, no ens hem d’estancar com abans i hem de tenir turisme, però no el que hi ha ara. Sembla que si tens doblers pots fer el que vols però no només els turistes, els joves també han perdut el respecte. Jo ho veig a la meva feina, sobre tot l’any passat que vaig estar fent classes. El Port s’ha transformat al cent per cent, no només en les infrastructures sinó en la gent que hi viu. Sóller està igual però el Port no té res a veure a com era abans. Des de que ja no es va poder entrar amb cotxe per primera línea es va perdre tot. Una de les coses que més enyor és sentir l’olor de la mar. Esper poder tornar-hi a viure colque dia encara que ja no sigui el mateix. De fet, fa 30 anys que no he nedat a la platja d’aquí. I a la gent s’hi han sumat els vaixells, que fan el que volen. Tot això s’ha de regular però per moltes lleis que facin si no hi ha personal no serveix de res. Arrel d’aquesta transformació, la majoria dels joves que ens criàrem aquí ja no ens hi podem permetre viure. Els únics que encara hi viuen són els que van comprar d’oferta una propietat fa 25 anys o els que ho han heretat de les seves famílies. No obstant això, ja no te fa tanta pena partir perquè saps que tothom ha fet igual que tu i que al teu barri ja no coneixes a cap dels veïnats que hi ha.