Toni Frías Curiel (Sóller, 1976) conviu amb la mort al seu dia a dia. La seva feina com a fosser municipal ha fet que la visió que té de la vida hagi canviat d’ençà que la seva oficina està ubicada al cementeri de Son Sang. La sensació insondable que se sent en caminar per les seves nombroses tombes, alts cipresos i antigues escultures no es pot expressar en paraules. Demà té lloc Tots Sants, on aquest lloc es converteix en un espai transitable que s’ompleix de flors i de persones que visiten als que ja no hi són. Entre altres coses, la labor de Frías és indispensable perquè aquest dia tan assenyalat tot surti com cada any.

- Actualment, treballeu al cementiri de Sóller com a fosser municipal. Per què decidireu fer feina d’això? Quant de temps fa?
- Fa vint-i-sis anys feia feina a la brigada per l’Ajuntament. Vaig passar a la brigada d’obres quan hi havia l’antic fosser al cementiri. Quan ell necessitava algú hi anava jo i a poc a poc ja em vaig quedar un poc d’ajudant. Quan el fosser es va retirar i va sortir la plaça em vaig presentar i la vaig treure. D’això fa uns vuit o deu anys.

-Quin és el seu dia a dia? I quantes persones encarregades hi ha del manteniment del cementiri?
- El que faig és atendre els familiars dels difunts, comprovar que els papers de les tombes estiguin correctes, tenir les llicències dels jutges al dia per poder enterrar i manar les feines diàries de neteja i enterrament. Pel que fa al manteniment del cementiri, ara mateix som tres persones.

-Més o menys quin és el nombre diari de visitants al cementiri?
- Ve molta gent específicament, que és quan hi ha un enterrament. Diàriament, hi ha els fixes, que és la gent que ve cada dia, que ja són com família i són una vintena de persones. Aquí poden passar de vint a cinquanta persones diàries. I venen molts estrangers de visita. El cementeri de Sóller és un paratge pel que fa a patrimoni amb moltes tombes catalogades. Fan fotos i fan un passeig, s’hi poden passar hores aquí dins.

-Els principals visitants són els majors? Creu que els joves participen d’aquest costum? Heu enfrontat prejudicis o la gent és conscient de la importància de la seva feina?
- No n’he enfrontat cap prejudici perquè la gent és molt respectuosa, sobretot la gent major. Em saluden pel carrer i em fan molt de cas. Els joves només venen al cementiri quan mor una persona propera. Al principi s’encuiden, posen flors, però molts deixen la flor i estan mesos a tornar i la flor es mor i nosaltres la llevam. El que passa és que l’ésser humà és de rutina. Anam a fer feina i després tenim els nostres hobbies i un dia ja no vens, l’altre tampoc i es perd el costum.

-El juliol passat alguns arbres del cementiri van viure un episodi de vandalisme. És habitual o ho ha viscut altres vegades d’ençà que fa feina aquí?
- La gent sol ser molt, molt, molt respectuosa. Vull creure que va ser una cosa puntual on nosaltres els acabàvem de sembrar i va venir algú i els va llevar. El que he viscut és que antigament es deia que es robaven tests al cementeri, però no es roben tests, la gent major els canvia de tant en tant. És a dir, la notícia que al cementiri de Sóller es robaven tests no és certa. Com ve molta gent major n’hi ha que es troben a les seves plenes facultats i es posen a canviar coses, però són respectuosos.

- Demà tindrà lloc la celebració de Tots Sants. Què es fa al cementiri de Sóller aquest dia?
-Nosaltres venim prest i de bon matí ja comença a venir molta gent. La gent ve a veure la seva tomba, mostra respecte als seus familiars, però el que fa tothom és passejar pel cementeri i veure els difunts recents. Nosaltres estem aquí per recolzar i tenim l’oficina oberta per si ens demanen a on està algú que es va morir recentment. Hi ha gent que ve per arreglar papers. Més que res és estar aquí, que tot estigui en condicions perquè la gent passegi tranquil·lament. El dia anterior no es fa res. Ara, és una setmana frenètica. Quasi que venc a les set del matí i en partir a les dues, com aquell qui diu, no he tingut temps de fer la meva feina. Després de Tots Sants La Caritat fa excursions els dies 3 i 4. M’és molt curiós perquè hi ha al·lots que venen, nins de sis i set anys, que no havien estat mai al cementeri. En Toni Quetglas els explica les escultures, la significació i la història. Jo els explic la meva feina, en què consisteix i que aquí venim a estar bé. Hi ha pares que diuen que el cementiri fa por, però els al·lots petits venen i s’adonen que no és així. Se’n van d’aquí pensant diferent de la mort. El cementeri és més agradable, està molt guapo i tot ple de flors.

-La vostra visió de la mort ha canviat? I què és el que heu après que us agradaria que la gent en fos conscient?
-La meva visió de la vida ha canviat totalment. He enterrat a mumare i a munpare. Pas cada dia al davant ells. Vull creure que hi ha alguna cosa més. Venen a enterrar familiars i em diuen que li hagués agradat anar de viatge, comprar un olivar, fer això o allò, i no ho ha fet. Quan els deman per què no ho han fet em diuen que no han tingut temps. N’han tingut, però no l’han sabut gestionar. O em diuen que aprofitaran la vida, però tornen al dia a dia. Jo no, perquè cada dia me’n vaig a cameva amb la mort i cada dia els dic als meus fills que els estim. La gent hauria de valorar la vida i les persones. He après a donar sense esperar res a canvi. Aquí ve gent molt perduda, quan es mor un pare o un fill i jo els ajud i em donen les gràcies, sols amb això em basta.