Tomeu Marroig Pujol (Sóller, 1989) i Marcelo Pereira Pinto (Brasil, 1964) són els integrants del duo de jazz «Di Pinto Di Piu». A pesar de tenir altres ocupacions, tots dos són músics de professió i vocació. A més, pertanyen a la directiva de l’Associació de Músics de Sóller (AMS), que enguany compleix dinou anys i ho celebra amb el festival de Santa Cecília el pròxim dissabte 29 de novembre. Ara, fan un balanç de la trajectòria de l’associació, el panorama musical actual i el paper de la música a les seves vides.

-Abans de res, quina és la seva relació amb l’associació?
-En Tomeu hi ha estat des de les reunions fundacionals sobre l’any 2005 o 2006, però no surt a l’acta fundacional perquè era menor d’edat. Estigué allà des d’un any abans que es fundés al porxo de Les Escolàpies abans de la primera reforma. En Marcelo s’hi incorporà el 2021. Va haver de sortir de Sóller després de la pandèmia, on va anar a viure amb uns amics durant tres mesos. En tornar, necessitava un lloc per practicar i sabia que hi havia aquesta associació.

-Aviat tindrà lloc la celebració del 19 aniversari de l’AMS. Què esperau d’aquesta edició?
-Esperam que sigui un èxit de públic i principalment entre els músics de l’associació perquè volem incloure a tots els del municipi, no només els que toquen rock, jazz o blues. Pel que fa a l’organització, estam intentant fer un lloc possible per una idea fantàstica que és posar músics tocant com si fossin de música clàssica. El que pretén l’associació és rompre amb l’estandardització del repertori de la música moderna. Nosaltres donam un espai a la gent perquè faci el que li dona la gana amb qualitat. Pel que fa a la música tradicional, quasi tots els millors músics de Sóller fa més d’una dècada que no tocam aquí, és a dir, grans músics com n’Úrsula Pomar, na Lluca Lopez, na Llucia Barrero i en Paco Grancha no actuen aquí. A aquest esdeveniment i la nova filosofia de l’associació li diem folklorització perquè el que ha passat és que tothom acaba tocant el mateix. És un començament. Fa poc que tenim aquesta nova junta i ens reunim sovint. De fet, a començament d’any no teníem idea per fer aquesta edició. N’hi ha una de fer una festa per donar a conèixer un sant de la música de Portugal, el patró de la música moderna, no com Santa Cecília que és una burgesa que toca orgue i arpa. Potser acabarà en res, però està bé fer altres coses.

-Quin balanç feis de la llarga trajectòria de l’associació?
-L’AMS no és una associació ordinària perquè funciona com una federació. La gent hi va amb projecte artístic i fa el que vol. En dependre dels projectes, l’associació ha tingut pujades i baixades normals i naturals. L’hem muntada perquè tingui una estructura organitzativa que passi el que passi es mantengui. L’hem reestructurada funcionalment. També faltava donar a conèixer a l’entitat perquè no hi ha grup emblema, la institució és la part associativa. Hi ha hagut més de 200 músics en vint anys i milers de concerts. Com a duo, hem fet tres-cents o quatre-cents concerts en cinc anys. Els primers músics a Les Escolàpies són de l’època de na Bel Alcover, 1992 o 1993, espiritualment l’AMS es pot remuntar aquí, però fins al 2006 no es converteix en associació.

-Quin és el panorama actual pel que fa a la música local?
-El panorama musical com a tal no és ni bo ni dolent perquè no existeix. En Pere Colom l’altre dia deia que als setanta tocaven cada vespre a un hotel. Sense facilitats pels negocis privats per fer música en directe, no hi ha escena. Si hi ha auditori hi haurà una agenda cultural. Intentarem fer una agenda anual, però no és reivindicatiu, l’AMS no ho ha estat mai, és una plataforma perquè els músics tenguin base legal i lloc per assajar. En l’hivern som un poble fantasma perquè està tot tancat. Durant quaranta o cinquanta anys hi havia concerts a Fornalutx, al Bar Nadal, cada dijous a la plaça hi havia jazz… És complex perquè no podem exigir res als negocis privats. Potser Sóller és un reflex del que passa al món. L’economia ha canviat, no és una qüestió municipal sinó mediterrània. El punt intermedi la gent el troba a les xarxes socials. La forma de consumir cultura ha canviat, s’ha capitalitzat i globalitzat.

-Creieu que falta alguna cosa a la música de Sóller? Promoció, representació, ajudes...
-La gent es queixa que no hi ha coses, però sense grup o discjòquei no hi ha públic. Es queixen per sistema, però queden a casa amb el Netflix. Som d’una generació de xeremiers que consideram que el folklore és una cosa molt diferent del que s’està executant a Mallorca, és a dir, s’està fent des d’un punt de vista dogmàtic, però et pots passar la vida queixant-te o actuar i accionar coses. Pot parèixer molt endogàmic, els petits canvis es fan a escala local. Hi ha 200 cançons complexes heretades que no es toquen i hem de tocar-les i si ningú s’adona què són, no passa res, si s’atraca un nin i diu que vol tocar com nosaltres, ja hem triomfat. L’AMS ha estat i continuarà sent l’associació cultural més lliure de Sóller. La intenció és la de fer un acte anual on els músics ens mirem als ulls. Tenim ganes, projectes i somnis i si es poden canalitzar en l’associació endavant. La indústria musical també és una estructura i aquí no n’hi ha. A la Serra hi ha molt bons músics, però no hi ha estudis de gravació ni publicacions. Hi ha llocs més petits que Sóller a l’Illa amb auditori i periodistes apassionats per la música. S’ha de reconèixer la importància que té la cultura a la civilització.