Quan hom vol portar l'aigua al seu molí és capaç d'imaginar-se els arguments més maquiavèl·lics que pot elaborar l'enteniment, tot pensant que l'interlocutor no és tan espavilat com ho és ell. Quan l'interlocutor és Jesús, o té els mateixos sentiments de Jesús (en deim profetes), la trampa reverteix sobre els que l'han posada. I el que passà als fariseus i als partidaris d'Herodes quan li plantejaren la moralitat o immoralitat política i religiosa de pagar tribut al Cèsar fou que la bomba, preparada per fer mal a Jesús, esclatà en les pròpies mans.
Jesús coneixia prou que, el que era immoral, era la mateixa pregunta, tota vegada que el que els interessava era ficar-se a la butxaca el diner del tribut al Cèsar i continuar oprimint el que era de Déu (l'home). Jesús els feia nosa, perquè amb llibertat d'esperit, precisament perquè ensenyava de debò els camins de Déu, sense mirament per ningú... ja que no obrava per complaure els homes, denunciava obertament –davant el poble– la seva hipocresia quan sota l'aparença d'honestedat el que intentaven era manipular Déu i esclavitzar l'home en profit propi.
La raça dels fariseus i partidaris d'Herodes no s'ha extingit, encara perdura. Manipuladors de Déu i opressors de l'home els trobam encara avui. És lícit o no matar en Bin Laden?; és lícit o no derrocar N’Evo Morales de Bolívia?; és lícit o no derrocar N'Hugo Chávez de Veneçuela...? i tants d’altres. No són –aquests– intents per donar glòria a Déu donant la suposada pau a l'home. Serà també, com ahir, per quedar-se amb la "moneda" del terror econòmic, polític i militar, per continuar tenint en exclusiva la força i el poder que oprimeix dues terceres parts de la humanitat.
En l'àmbit més proper a nosaltres, massa vegades volem construir la pau conjugal i familiar, social i laboral fent callar al més feble, no per glòria de Déu sinó per quedar-nos amb la "moneda" de la seva dignitat i de la seva veu. I en el pla individual, intentam construir la pau interior amb uns esforços inaudits, tot volent caminar sobre la corda fluixa i tan subtil que separa la moralitat de la immoralitat, sota la pretesa intenció de donar equilibradament al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu. I Déu, més que amb rialles, amb profunda tristesa (Mt 23, 37), cada dia contempla aquests jocs funambulistes com si presenciàs un gran espectacle circense. És un error pensar que únicament són de Déu els ritus les cerimònies i els grans muntatges religiosos. I que el món secular queda a l'omnímode albir de l'home.
L'home, tot home, és de Déu, perquè porta l'empremta de Déu: –Facem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres (Gn 1, 26). Però l'home no és l'ànima sola envoltada de pell, carn i ossos. Tot el món ecològic i secular és també l'home, perquè és casa seva. És la pell més exterior que embolcalla la seva existència: Després el Senyor-Déu plantà un jardí a l'Edèn, a la regió d'orient, i va posar-hi l'home que havia modelat. (Gn 2, 8). La bellesa, la riquesa, la força, el poder del món ecològic i secular també són empremtes de Déu: D'ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seva divinitat, que són invisibles, s'han fet visibles a la intel·ligència a través de les coses creades. (Rm 1, 20-21).
Cal dons retornar l'home a Déu retornant-li la dignitat original perduda. Cal retornar també a Déu el món ecològic i secular retornant-li la vertadera imatge de jardí de l’home, i abolint la legalitat per passar de bell nou a la justícia. Del contrari, la "bomba" continuarà esclatant en les pròpies mans.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Setmanari Sóller.
De moment no hi ha comentaris.