El món del comerç, del lleure i del consum ja fa dies que prepara el seu "Nadal". Els mostradors dels grans i petits magatzems ja tenen la decoració enllestida. Els dècims i participacions de loteria ja corren de mà en mà; regals de Nadal; propaganda de vacances a la neu o a països tropicals..., i és que, el qui bada, arriba quan l'ocasió és fuita. Nosaltres, els creients, començam avui, ¿amb dies de retard?, no; amb el temps suficient per reviure la gran espera de segles, i per a discernir els que és Nadal, del que no ho és. Fins i tot podríem prendre exemple del món enganyós. Aquest món, i tot el seu muntatge econòmic, està vetllant per no perdre l'ocasió d'un guany. El marketing i els especuladors no dormen per acollir l'Euro tot-d'una que arribi, encara que sigui amb motiu d'un esdeveniment que ens parla de nuesa i de debilitat.
En l'evangeli d'avui, 1er d'Advent, Mateu recull el moment que Jesús insisteix una i altra vegada en la vigilància. Una vigilància que és la condició necessària d'una espera per a un gran negoci. El negoci de la salvació. No sols de la salvació de l'ànima, sinó de la persona completa, cridada a ser feliç, ja que el dia del Senyor és a prop. Tan a prop, que és imminent. Està a punt d'arribar. Vetlau -ens diu Jesús- perquè no sabeu quin dia vindrà el Senyor. És cert que l'esperam cada any el 25 de desembre, com una data convencional del naixement del Senyor -Llum del món- que substituí la celebració pagana del naixement del sol, dins la cultura romana. Però, a més d'aquesta vinguda en la història, hi ha una altra vinguda quotidiana. Una presència constant en la vida de cada dia. I és aquesta precisament la que ens interessa, com a fruit de la primera vinguda, i com a projecció cap a la darrera manifestació del Crist, a la fi del temps, quan posi en mans de Déu, el Pare, com llegíem diumenge passat, tot el món i l'Univers, com una fruita madura aconseguida amb la saó de la seva mort i resurrecció (1Co 15, 24).
No és el mateix arribar que ser acollit. Hom pot arribar i ser acollit tot-d'una, o arribar i haver d'esperar temps i més temps en ser acollit. Fins i tot hom pot sentir l'expressió defraudant, com ens passa sovint quan anam a una finestreta de l'Administració pública, "tornau un altre dia". Les contraposicions que fa Jesús en aquest seguit d'advertències: Si hi hagués dos homes junts al camp, pot ser un fóra pres i l'altre deixat; si hi hagués dues dones molent juntes, potser l'una seria presa i l'altra deixada, és perquè no ens facem il·lusions. Jesús es fa present dins la vida habitual, social, de treball, de família, d'ocupació. El ser deixat o pres, fa referència a l'actitud d'acollida o de rebuig que hom pot adoptar dins les ocupacions diàries. Aquells que diuen: "-No em molestis ara, que estic comprant i venent, menjant i bevent. Ara que estic adormit, no em molestis; aquests són deixats; no experimenten la trobada amb Jesús, el Salvador. Per contra, aquells que de debò creuen en l'encarnació constant i actual del Senyor en el pobre, en el dèbil, en l'indefens -així com ell va venir en la història- aquests no dormen; sempre estan en vigília esperançada, perquè n'estan segurs, que acollint-lo, són presos per a la salvació i la vida.
No badem, amics, perquè quan ens desvetllem, no ens trobem que l'ocasió ens hagi fugit de les mans.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Setmanari Sóller.
De moment no hi ha comentaris.