«Hauria d’haver-hi on aprendre a glosar»

-Ara esteu jubilat, però quina era la vostra professió? I què us agrada fer al temps lliure?
-Jo duia la cafeteria Madrid de Sóller i em vaig jubilar als 60 anys. Ara tenc 80 anys i encara faig gloses i faig ximbombes. El meu company va morir i m’he quedat tot sol, però encara ara per les festes de Sant Antoni em comanen alguna ximbomba. El que no tenc són pells, les he d’anar a cercar perquè el que s’encarregava de les pells era en Llorenç. Jo no soc glosador, som aficionat, però sempre puc fer un glosat. El que no m’agrada d’ara és el que fan aquests glosadors moderns que surten, no toquen ximbomba, només fan gloses perquè l’altre contesti i més aviat són polítiques, alguna ho pot ser però no totes. M’estim més el combat dialèctic.

-Quina és la vostra relació amb la ximbomba? I amb les gloses?
-A partir que em vaig jubilar perquè abans feia feina. En vaig fer per Palma, a Can Pastilla, a l’hotel Balmes. Després vaig fer la mili i vaig estar a l’hotel Almudaina també a Palma i hi vaig estar un parell de temporades. Com festejava a Sóller, vaig venir a viure-hi i vaig fer feina a un parell d’hotels del Port. Vaig fer quatre anys de manobre, després a la cafeteria París fins que els propietaris es van jubilar. I em traslladaren al cap d’un any a l’Altamar d’aquests grups que venien en barca i venien a fer un menú i jo estava allà de mestre i també bodes, comunions, actes i caps d’anys. Al cap d’una sèrie d’anys, el bar Madrid es traspassava i el vaig agafar. El de la ximbomba ho he tret tot sol pràcticament. El meu amic en sabia més que jo i s’enfadava amb jo perquè jo no en sabia. Tenia una veu molt potent, no necessitava micròfon. Jo sí que en necessit, la tenc molt baixeta. Una cosa duu a l’altra. Les ximbombes vingueren primer. Demanàrem un permís per anar a vendre a plaça. A partir que estàs inscrit i tens la carta d’artesà, no de mestre artesà, perquè n’hi ha que són les dues coses, idò anàrem a través de l’Ajuntament a una trobada a l’antic aeroport de Palma que tots els artesans de Mallorca exposaven allà i nosaltres anàrem dues o tres vegades. Podies trobar-hi de tot allà. Jo tenia afició a les gloses, ja d’abans les anava a veure. Un dia en Guillem Bernat va fer un curs a Can Dulce i vingueren glosadors de fora. A partir d’aquí, es va moure tot. Em vaig muntar amb el meu amic, i sortíem per Fornalutx, Deià i Biniaraix fent gloses. Ara la meva filla quan jo surt a glosar també vol sortir i la meva neta també n’ha escrita alguna.

-Amb motiu de Sant Antoni, que fou dissabte passat, quins són els vostres records més recents d’aquesta festa?
-Al principi anava als focs quan encara no teníem molta empenta, però tot d’una ja hi havia música. Si posen música nosaltres no teníem res a fer. El darrer Sant Antoni hi hagué un grup que tocava amb en Guillem Bernat i jo em vaig afegir, però només fou una cançó. Quan acabaren ells, un altre i jo començarem a tocar devora el foc. En el darrer moment, en haver berenat la gent se’n va. Amb l’amo de Ca’n Nadal i jo sortíem i dúiem vi i menjar i fèiem la revetlla fins a les tres de la matinada. Passàrem bones estones. La ximbomba s’ha d’emprar a Sant Antoni, es pot anar a fer glosats però sense ximbomba. N’hi ha pel País Basc, pel sud d’Andalusia, Alemanya, per Anglaterra i Sud-amèrica, no només és nostra.

-Quines diferències hi ha a com se celebra Sant Antoni ara a com es feia abans?
-S’ha perdut molt. Darrere jo no tenc ningú. Posen música i si no hi ha glosadors s’entén per què han de posar alguna cosa per animar a la gent. I que jo sàpiga, no n’hi ha d’altre d’artista ximbomber a Sóller. N’hi havia un parell abans, dos o tres que venien amb nosaltres, que per desgràcia són morts. Pel que fa a la gent jove, avui per Sant Antoni he anat a La Caritat. Allà fan un foc i canten, la professora també m’ha demanat que arregli una ximbomba que estava espenyada. Els infants no volen tocar perquè són petits i els grans ja ni s’atraquen perquè veuen que has de cantar i els hi fa vergonya.

-S’ha posat en marxa el tercer Concurs de Gloses, és a dir, hi ha gent que participa a conservar aquesta pràctica. Creieu que hi haurá relleu generacional?
-No es perdrà, però no es continuarà en la mesura que m’agradaria. És difícil perquè algú que es dedica a això sí que pot arribar enfora, però un de fora que s’hi vulgui ficar és difícil perquè ha de saber les rimes, les mètriques i s’ha d’improvisar al moment i has de tenir bagatge i haver llegit per poder fer-ho. A Sóller vingueren en Mateu «Xurí» i na Maribel Servera, uns dels millors glosadors actuals i ho fan molt bé, però a jo m’agrada més amb ximbomba. Pel que fa a escola, van fent, però els nins en sortir de l’escola sabran un parell de cançons però res més. Hi hauria d’haver algun lloc on poder aprendre a glossar perquè no es perdés, almenys a Sóller perquè pel Pla, Manacor, Muro i Inca es fan tallers i se surt als carrers amb micròfons, però a Sóller ho tenim malament.