«És més fàcil mirar a una altra banda que formar opinió crítica»

-Quan us vau començar a interessar per l’activisme? Quant de temps fa formeu part del grup?
-El meu interès per l’activisme ve de lluny, però es va intensificar especialment després de viure un any a Turquia. Allà, els conflictes a l’Orient Mitjà es viuen d’una manera molt més directa i personal. Conviure amb persones d’arreu del món et fa entendre que no és el mateix veure les notícies des del sofà de casa a Sóller que escoltar, en primera persona, el testimoni de companys i amics sirians, iraquians o libanesos que han patit la guerra. Aquesta proximitat humana transforma la manera de veure la realitat i genera una consciència molt més profunda. Perquè, per molt que no ens agradi admetre, nosaltres vivim en un context occidental molt privilegiat i totalment desconnectat de la realitat que es viu en molts indrets del món. Form part de Sóller per Palestina des de l’estiu passat, quan es va decidir fer un pas endavant i impulsar accions com marxes i activitats de sensibilització. Aquesta experiència i el gran nivell de mobilització que vaig veure a Turquia, em va convèncer que no podíem quedar-nos de braços plegats. Cal implicar-se, no només per defensar la pau, sinó també per reivindicar els valors democràtics i els drets fonamentals, que tenim interioritzats com a nostres, però que va costar la vida i la lluita de molta gent per assolir-los. No oblidem que fa 40 anys vivíem en una dictadura feixista.

-Què diferencia la situació de Palestina de les guerres dels darrers anys?
-La situació a Palestina, especialment a Gaza, és diferent per diversos factors que impliquen un conflicte bèl·lic, una dinàmica de genocidi, complicitat internacional i una brutal asimetria de poder. Alhora, destaca per la seva complexitat històrica i geopolítica, arrelada en un procés de caràcter neocolonial iniciat el 1948 amb la creació de l’Estat d’Israel i la Nakba, que va comportar l’expulsió massiva de població palestina. El conflicte ha estat marcat per ocupació, guerres, assentaments i el bloqueig de Gaza, on sorgeixen actors com Hamàs, com a resposta a aquesta violència estructural i a la manca de perspectives polítiques. La diferència principal radica en la crueltat i la manca de vergonya en la resposta internacional davant el que està succeint a Gaza. En el cas de Palestina, no només hi ha una destrucció massiva de la població i la infraestructura civil, sinó que existeix una complicitat generalitzada internacional que permet i fins i tot blanqueja la barbàrie. Mentre en altres conflictes internacionals es busca una resposta diplomàtica o humanitària, en aquest cas, la resposta ha estat feble i, en molts casos, còmplice de la violència. Aquesta guerra és el reflex de l’odi i la voluntat expansionista d’un Estat que no amaga el seu objectiu de fer desaparèixer Palestina, en continuïtat amb dècades d’ocupació i control sobre el territori palestí. No es tracta només d’un conflicte territorial, sinó d’un projecte sistemàtic d’erradicació d’un poble sencer. El blanquejament mediàtic occidental juga un paper fonamental en la perpetuació del conflicte, sovint desconnectant els esdeveniments actuals del seu context històric des de 1948. Els mitjans internacionals sovint presenten les accions de l’exèrcit israelià com a ‘defensa legítima’ ignorant o distorsionant les atrocitats contra la població civil palestina. Ningú negarà que els atemptats del 7 d’octubre foren un acte de terrorisme, però no justifica atacar hospitals, escoles i barris residencials de forma violenta. Un dels aspectes més inquietants és el doble estàndard racista d’Occident amb el qual gestiona les crisis, també condicionat per interessos geopolítics i aliances consolidades al llarg de dècades. En altres conflictes bèl·lics, com Ucraïna, les accions militars són condemnades, però en aquest el suport a Israel de les grans potències es manté. Tot això, fa que aquest conflicte sigui una de les injustícies humanitàries més grans dels nostres temps.

-Quins creis que són els principals problemes pels quals la gent no acaba de posicionar-se?
-Els principals problemes són la ignorància, derivada de la desinformació, i la comoditat. Vivim en un bombardeig de contingut que sovint és parcial, emocional o directament fals. Això confon i construeix relats esbiaixats que condicionen la manera com la gent entén el conflicte. Davant aquest caos informatiu, molta gent opta per no posicionar-se per comoditat o por d’equivocar-se. És més fàcil mirar cap a una altra banda que qüestionar el que consumim i formar una opinió crítica. El problema no és no saber, és no voler, o no poder, entendre enmig del renou.

-Quin tipus d’activisme hauria de practicar la ciutadania?
-El boicot. És la forma més fàcil i accessible per a tothom, deixar de comprar productes d’empreses que d’una forma o l’altre participen, col·laboren o en treuen profit de la guerra. Encara que potser en algun cas sacrificat, és una qüestió moral.

-Algun missatge que us agradaria compartir?
-Tornant al que deia abans sobre la nostra visió privilegiada, un exercici per entendre la realitat palestina és fer-la més propera. Imagineu que dividissin Sóller en dos amb murs i controls militars; que els ocupants ens ataquessin diàriament per pur odi i amb total impunitat. Si ens costa d’imaginar, doncs és la realitat del poble palestí des del 1948. I com a éssers humans, no podem restar de braços plegats. Pensar que ‘això no ens passarà mai’ és un error: fa només uns anys semblava impensable una guerra a Europa, i avui la tenim a Ucraïna.