Just un dia després que es publiqués el darrer 'Informe sobre la situació de la llengua catalana', l'Obra Cultural Balear (OCB) ha emès un comunicat reclamant als nous equips de Govern que no s'adormi i faci via a «netejar» el català de la «conflictivització i de la marginació a què irresponsablement i injusta el va sotmetre l’anterior Govern presidit per José Ramón Bauzá». L'OCB recorda als partits que conformen el Govern i els Consells que en el seu moment van signar decàleg de l'entitat, a partir del qual es van comprometre a defensar la llengua catalana. Per aquest motiu suggereix que presentin i executin un «pla de xoc per retornar a la normalitat que mai no s’hauria d’haver abandonat».

A banda d'això, asseguren que un dels problemes en la planificació i gestió de la política lingüística és que aquesta competència hauria de dependre directament «de la presidència del Govern o dels consells, o dels batles, pel seu caràcter transversal, i no dependre d’una conselleria, departament o àrea». Amb aquest pretext proposen un canvi en el repartiment de competències: «No ha estat així i, per això, ens sembla un error que s’hauria de corregir, car encara hi som a temps.»

L'Obra Cultural Balear assenyala que tot i que són «encoratjadores» les primeres mesures preses tant pel Govern (derogació del TIL i proposta de derogació de la Llei de Símbols) com per l'Ajuntament de Palma (retornar l'estatus de llengua del consistori), encara és molta la feina a fer «perquè l’ús social de la llengua arribi al nivell exigible». Entre aquestes primeres mesures també es podria incloure, per exemple, la decisió del Consell de Mallorca de retornar el català a la categoria de requisit per als treballadors de la institució en comptes de ser un mèrit. Si bé a l'OCB celebren aquestes decisions, també pensen que encara queda molt camí per recórrer perquè «el repte és enorme, sense dubte, però també són profundes les desigualtats i les mancances socials, i els greuges econòmics que patim».