Els que ho recorden avisen: no feia tanta calor com ara, eren altres temps. Quan el clima no entenia d'extrems i l'era digital sonava a ciència ficció les màquines de la Impremta Ramon Llull preparaven un 3 d’agost de 1935 el primer número del Felanitx, el setmanari que enguany celebra vuit dècades.

I és que des d’aquell dia històric que s’iniciava al Carrer Major felanitxer han passat 80 anys, reflectits en una publicació que, segons paraules del seu director actual, és la «història vertadera de Felanitx».

El setmanari naixia en una època política convulsa i així ho reflectien les seves primeres cròniques en temps de Falange i domini Nacional. Durant la primera etapa no es podia escapar de la moderació d’aquells temps i la censura s’imposava al llarg de les dècades posteriors. No seria fins a l’obertura democràtica de finals dels setanta quan les pàgines del Felanitx s’obririen a la pluralitat d’idees que s’estenia arreu de la societat felanitxera. La recuperació de la llengua i els trets culturals propis figuraven com a línies a seguir d’una publicació que se situaria com la referència informativa del municipi de Migjorn.

Antoni Vicens Massot, actual president, valora positivament la salut d’un setmanari que actualment té una tirada de 1.300 exemplars i gaudeix del suport de més de 800 subscriptors. L’Obra Cultural Balear agafava el relleu a partir de l’1 d’abril del 2011 i des d’aleshores el referent felanitxer es manté com el ventall més fidel de la vida social i política del municipi

El futur del Felanitx no escapa de l’inevitable destí de la premsa en paper, sotmesa al domini de l’espai digital. Però les esperances de l’equip directiu auguren un avenir positiu. Antoni Vicens creu que la premsa local en paper serà la darrera en desaparèixer. I és que encara són majoria les camilles felanitxeres presidides pel setmanari. Són moltes les persones que volen saber a quina hora parteix la camiona, les novetats arribades des de l’Ajuntament i les entrevistes fetes a personatges del municipi.