Marcel Riera i Bou (Badalona, 1956) és un professor, poeta i traductor català. És autor del poemari 'Occident' que va merèixer el premi Joan Alcover de poesia dins els premis Ciutat de Palma.

Què hi podem trobar a 'Occident' quan s'editi?

En primer lloc he de dir que costa molt explicar que hi ha en un llibre de poesia, un llibre de narrativa és més fàcil explicar l'argument, un protagonista etc. Quan has d'explicar un llibre de poesia sempre acabes dient llegeite'l i ja ho veuras. Però malgrat aquesta dificultat, doncs diguem que és com una mena de viatge moral i líric pel món de la cultura occidental, principalment de l'Europea, la cultura judeo-cristiana i un diàleg entre indrets, fets, personatges, llibres i el qui escriu. Podriem dir de manera gràfica que molts dels poemes són com a postals que tu escrius (quan s'escrivien postals, ara ja no s'escriuen, ara només s'envien wassaps i fotografies), però t'aseus en un lloc, en un bar a Viena, a Londres o a San Sebastian, i dius el que veus, les reflexions que t'acudeixen al passejar-te per un indret darrera del qual hi ha histories, escriptors, esdeveniments, anècdotes d'una geografia determinada i el conjunt de tot això conformaria aquest 'Occident'.

El jurat deia que la fermesa verbal contrasta amb la imatge de fragilitat que travessa els poemes en els quals, malgrat tot, guaita la bellesa amagada del món. Per la gent que no coneix l'obra de Marcel Riera, quins són els pilars de la vostra poesia?

Trob que està molt bé això que ha escrit el jurat, vaig pensar que estava ben trobat i a vegades un no té perspectiva per jutjar la seva obra. El llenguatge està molt treballat i procur que tingui solidesa lingüística, després sempre mires d'insuflar-hi una mica el teu esperit poètic que fa que el poema prengui vida i per tant barreges la cultura, l'esperit, la forma i el fons perquè això sigui un artefacte poètic que s'aguanti per sí mateix.

Quan vareu recollir el premi parlaveu de la conexió que tenieu ja des de ben petit amb els poetes malloquins...

Recordo molt bé, jo soc de Badalona (de l'altra banda del mar), que el meu pare es sabia de memòria poemes de Joan Alcover i de Costa i Llobera, els recitava quan jo era petit. Tenc el record d'haver quedat impressionat per aquella força verbal que tenen els poemes. La meva infantesa està arrelada a aquesta poesia. Després he llegit Villangómez, Pons Pons, he llegit moltes coses i justament tornar a Mallorca amb aquest premi, doncs em va portar al cap això que està una mica en l'embrió de la meva poètica, perquè tot són parts d'aquelles lectures que hem tingut i que de petit et marquen i et queden per sempre. No estic a l'alçada d'aquests escriptors, però estic agrait a la poesia mallorquina i els escriptors hem de ser capaços de retornar allò que hem rebut amb els nostres poemes i si no queda clar, amb el nostre agraiment verbal com faig ara aquí.

Ona Mediterrània emet des de Can Alcover, la casa del poeta Joan Alcover, casa que durant aquests quatre anteriors anys va aplegar la celebració alternativa en els Premis Ciutat de Palma. En vareu ser conscient, de quina manera ho vareu viure aquests anys?

Estava al corrent perquè aquestes coses en el món de la cultura s'acaben sabent i perquè tinc amics poetes, com en Miquel Àngel Llauger, que m'ho havien explicat. Per mi anar el primer any al premi de la represa de la normalitat és com un valor afegit que no estava previst. Estic molt content i agrait a tots el que han fet possible que la normalitat dels premis en català es reprengués.