Setmanari Sóller

Setmanari d'informació local - 138 anys

Les Balears aporten 3.894 milions d’euros a l’Estat espanyol en concepte de «solidaritat interterritorial»

Només en 2016 l’aportació de l’arxipèlag en concepte de solidaritat a altres Comunitats Autònomes serà de 780 milions d’euros, en compliment de l’actual Sistema de Finançament Autonòmic

1664
Imatge de la reunió mantinguda la setmana passada per la delegació balear i la valenciana, encapçalades pels consellers respectius, Catalina Cladera i Vicent Soler. | CAIB

Des de l'any 2003 les Balears han aportat 3.894 milions d’euros a l’Estat en concepte de solidaritat interterritorial. Només aquest 2016 l’aportació de l’arxipèlag en concepte de solidaritat (Fons de Suficiència Global i Fons de Garantia) a altres Comunitats Autònomes serà de 780 milions d’euros, en compliment de l’actual Sistema de Finançament Autonòmic.

El nou sistema de finançament que el Govern pretén negociar haurà de corregir tant la situació d’infrafinançament històric de Balears, com el fet que per causa d’aquestes aportacions solidàries Balears quedi enrere davant altres comunitats en termes de finançament per càpita.

Pel Govern, «la situació d’infrafinançament de Balears no només es deu a la insuficient dotació dels fons que la Comunitat Autònoma rep de l’Estat per finançar els serveis bàsics dels ciutadans de les Illes. Part d’aquesta insuficient dotació també es causa de les aportacions que Balears realitza a la resta de Comunitats Autònomes, com a contribuent neta del sistema, a través de dos mecanismes de compensació interterritorial que estan inclosos dins de l’actual SFA».

El Fons de Suficiència Global, així com es va crear, pretenia que les comunitats autonomes amb més capacitat de generar ingressos a través de l’IRPF, l’IVA i dels imposts especials, aportessin una part d’aquests per les Comunitats menys dinàmiques. Enguany, segons el SFA inclòs en els Pressupostos Generals de l’Estat per 2016, només quatre territoris aporten fons a la resta de les Comunitats: Madrid, Múrcia, País Valencià i les Balears. I de totes elles, són les Balears qui fa l’esforç més gran, en termes per càpita, ja que l’aportació que fa, 647,8 milions d’euros, suposa 583 euros per habitant, mentre que cada valencià paga 260 euros, els murcians 124 euros i els madrilenys 104 euros. La resta de Comunitats Autònomes en són beneficiàries.

De la mateixa manera les Balears tornen a sortir perjudicades per l’altre mecanisme de compensació del SFA, el Fons de Garantia. En aquest cas Balears ha d’aportar-hi 132,5 milions d’euros, en una caixa on també hi aboquen finançament Madrid (2.815 milions d’euros), Catalunya (825 milions d’euros) i Cantàbria (23 milions d’euros).

Aquestes dues aportacions de Balears al Fons de Garantia, i al de Suficiència Global, suposen en total 780 milions d’euros. Només Balears i Madrid aporten finançament a la resta de les comunitats en els dos Fons, el de Suficiència Global i el de Garantia.

Aquesta transferència de finançament fa que Balears, que per nivell de renda seria la tercera regió en termes de generació de recursos, caigui sis places fins a la novena un cop es computen els mecanismes de compensació interterritorial, essent superada per comunitats que milloren els seus ingressos gràcies precisament al mateix sistema que penalitza a Balears. En termes percentuals, d’estar 17 punts per damunt la mitjana de l’Estat, després de les aportacions als Fons, Balears hi queda just per sota.

Principi d’ordinalitat

Una de les reformes que el Govern ha reclamat amb més insistència per ser inclosa en el nou Sistema de Finançament de les Comunitats Autònomes és el principi d’ordinalitat. Aquesta norma, aplicada precisament als sistemes d’anivellament dels ingressos de cada comunitat, permetria que no s’alterés l’ordre de les diferents Comunitats en virtut dels seus recursos tributaris, un cop aplicat l’anivellament financer. Per tant faria que la solidaritat dels territoris més dinàmics cap a les regions amb menor capacitat de generació de recursos no acabés provocant que les regions receptores avancessin a les donants segons la seva capacitat de recursos disponibles.

Aquesta situació «injusta», com l’ha qualificada la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera, penalitza especialment Balears, que pateix l’increment anual del seu deute públic (que voreja els 8.200 milions d’euros en termes SEC, segons previsions de tancament de 2015), al mateix temps que el sistema de finançament obliga al Govern a transferir quantitats que van a parar a altres comunitats.

3.894 milions d’euros

Les aportacions de les Illes Balears al Fons de Suficiència Global s’inicien en 2003. 2016 serà el catorzè any consecutiu en què l’arxipèlag aporta finançament a l’Estat per aquest mecanisme. Les aportacions al Fons de Garantia són molt més recents, s’inicien en 2012. Balears ha transferit a l’Estat, per aquests dos conceptes, 6.306 milions d’euros.

Aquesta aportació s’ha vist parcialment compensada, a partir de la reforma del sistema de finançament del 2009, amb la introducció dels Fons de Convergència (Competitivitat i Cooperació). La creació d’aquest nou mecanisme dins del SFA tenia per objecte aconseguir compensar a aquelles comunitats que, com Balears, tenien més capacitat tributària abans de l’aplicació dels Fons de Suficiència Global. Aquest Fons de Convergència, sumat al Fons de Garantia Sanitària, han suposat a Balears uns ingressos de 2.412 milions, que arriben dos anys després de l’execució del pressupost que els motiva, en virtut del mecanisme de funcionament de les liquidacions del SFA.

De la resta entre els 6.306 milions d’euros aportats per Balears cap a l’Estat, i els 2.412 que han retornat, en surt la xifra dels 3.894 milions d’euros que la Comunitat Autònoma ha aportat a la Hisenda d’Espanya en concepte de solidaritat interterritorial. Una quantitat anual de 278 milions d’euros anuals, des de 2003, que suposa gairebé un 1% del PIB actual.

El Govern reivindica un nou sistema de finançament més just

Aquest dilluns se celebra a Palma la Cimera Balears-PaísValencià, amb la presència dels presidents respectius, Ximo Puig i Francina Armengol. En el decurs de la trobada s’abordaran temes de marcat caràcter econòmic. Les Balears i el País Valencià coincideixen en reclamar un millor tracte per part de l’Estat en matèria de finançament, com es va fer palès en la jornada de feina que la setmana passada se celebrava entre els titulars autonòmics d’hisenda, Catalina Cladera i Vicent Soler, respectivament. Cladera i Soler també participen a la Cimera a Palma.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.