Unes 200 persones s'han concentrat a la plaça de Cort de Palma per reivindicar la República. Durant la concentració hi ha hagut diverses intervecions que ha presentat Maria Antònia Oliver, presidenta de Memòria de Mallorca. Biel Huguet dels PadrinsFlauta ha recitat un poema dedicat a les dones republicanes i posteriorment, la periodista Sílvia Portell ha llegit el manifest unitari de l'acte.

Han tancat la trobada les actuacions del DJ José Luis Aparicio i la clarinetista Eulàlia Siquier.

Entre els assistents a l'acte hi havia els regidors de MÉS Antoni Noguera, Neus Truyols, Llorenç Carrió i Miquel Perelló, la presidenta del Parlament, Chelo Huertas, i els diputats de Podem Alberto Jarabo, Laura Camargo, la vicepresidenta de l'OCB, Marisa Cerdó, Manel Carmona d'Esquerra Unida.   

Manifest:

Aquest any 2016 es compleixen 85 anys d'aquell any en el qual els nostres padrins i les nostres padrines van començar a construir una República, la segona. Ho van fer amb la llibertat de construir una societat i una organització política consagrada al principi d’igualtat de totes les persones. Una criminal i ignominiosa revolta secundada pel nazisme i el feixisme acabà, per les forces de les armes, amb aquella esperança i anegà de sang tots els pobles de l'Estat Espanyol.

El feixisme va guanyar la guerra, no sense una heroica resistència i defensa de la llibertat i de la legalitat republicana. Val a dir que la crueltat dels vencedors va ser terrible. Pere Capellà escrigué a “Cançons republicanes”:

“Quanta sang! Quanta batalla!

per causa d’aquell Borbón

que alguns li diuen “Felón”

i jo li dic canalla”

No només van guanyar la guerra que havien declarat contra la llibertat. La persistent i perllongada repressió; els assassinats, les desaparicions i l’exili van tenir l'objectiu polític de barrar el pas a qualsevol possibilitat que la República pogués brillar de nou. No ho van aconseguir! Les ànsies de llibertat, igualtat i fraternitat van persistir, i avui són tan presents com en aquell 14 d'abril de 1931.

Avui, 14 d'abril de 2016, ens concentram amb l'emoció del record d'aquella esperança, però sobretot per honorar la memòria d'aquelles republicanes i d’aquells republicans que van donar la seva vida en un exemple d’entrega, sacrifici i dignitat. Desgraciadament, el règim del 78, el de la segona restauració borbònica, ha estat incapaç de, en aplicació dels Drets Humans, garantir la necessària memòria, justícia i reparació, de les víctimes de la dictadura franquista.

La commemoració del 14 d'abril no és exclusivament una commemoració nostàlgica. Ans al contrari. Volem mirar al present i, sobretot, al futur. És, idò, un bon dia per exigir:

• Que les institucions de les Illes Balears estiguin a l'altura de les circumstàncies, en l'aplicació de la de Llei de Fosses.

• Que es compleixin els acords sobre el monument al feixisme que encara ara roman alçat en el parc de Sa Feixina, i de desplegar una digna i efectiva política de memòria democràtica. La societat no perdonaria que es deixés passar una oportunitat com l'actual en la qual les principals institucions estan governades per unes majories que, no s'oblidi, són en gran part fruit d'un llarg període de lluita en la qual s’exhibiren samarretes de tots els colors.

Cridem, doncs, sa Feixina fora, ja!

• Que es compleixi el testament de Saridakis i, per tant, que el palau i els jardins de Mar i Vent, quedin lliures de l'ocupació borbònica i es retornin al poble.

La llibertat, igualtat i fraternitat que reclamem, avui i aquí, vol dir:

1. El reconeixement de l'exercici de debò del dret d'autodeterminació dels pobles que avui formen part de l'Estat espanyol.

2.-Una democràcia més participativa, que posi fre als corruptes i als corruptors.  

3. La Garantia de drets laborals i socials. Amb zero explotació i precarietat laboral, sanitat, serveis socials, atenció a dependència i pensions públiques i suficients i de qualitat para a tothom.

4.Una educació pública de qualitat, inclusiva i en català, per tant cal tirar a la paperera de la història la Llei Wert.

5.Impulsar una política cultural com a garantia de cohesió social.

6.Engegar una veritable pràctica institucional laica.

7.Acabar amb qualsevol manifestació de pobresa. Sigui energètica, infantil o de qualsevol classe i, òbviament, ni un desnonament més. Cal rescatar a les persones i no als bancs!

8.Derogació de l'anomenada “llei mordassa”.

9.Acabar amb tota classe de violències masclistes i superar el patriarcat per posar fi a totes les discriminacions de gènere.

10.Garantir el dret de tothom a un medi ambient sa i preservar el territori i la biodiversitat.

11. Aturar les negociacions secretes de tractats internacionals com ara el TTIP, el ZETA i el TISA, que pretenen col·locar els interessos de les grans corporacions per sobre dels drets de les persones.

12.Impulsar la cultura de la Pau, la solidaritat i la cooperació internacional.

Dit sense embuts: Qualsevol institució monàrquica és anacrònica. L'espanyola és, a més, hereva d'una de les més cruels i longeves dictadures del segle XX a Europa. Per acabar d'arrodonir-ho, cada dia que passa hi ha més evidències que l'espanyola és, des dels seus orígens, una monarquia corrupta. Això és el que demostra, entre altres coses, el Cas Nóos o els recentment coneguts “Papers de Panamà”. Ja no poden amagar la seva poca vergonya democràtica i la seva indignitat!

Aquest any tenim especials motius per cridar:

No a la monarquia i visca la República!