Heu presentat un estudi que explica que l’impost del turisme sostenible serà positiu per a l’economia de les Illes Balears...

Sí, així és. Partint de la base que en general els imposts turístics similars que hi ha implantats a les distintes regions o països o ciutats no tenen una especial incidència significativa en relació a la demanda turística. Així i tot, l’estudi recull una possible afectació sobre la demanda en els pitjors casos del 0,8% en negatiu, de baixada. Fins i tot, en aquest cas, la recaptació que es faria, que desprès té una reversió amb inversions públiques (manteniment d’espais naturals, patrimoni històric, innovació, ocupació laboral a temporada baixa), seria positiu. És un estudi que s’ha encomanat i que analitza, des d’aquest cas més negatiu fins a una possible i hipotètica pujada del turisme fins al 4% (donat el context internacional).

Ja s'ha començat a implementar el nou impost. Tothom que l’ha d’aplicar ja ho té clar? És fàcil de fer? Fàcil de liquidar?

S’ha simplificat el màxim possible. Des del Govern s’ha donat el màxim d’informació possible a tots els sectors implicats i afectats. Hi ha una pàgina web oberta per part del Govern, tant de la part d’hisenda com de la part del turista o resident que vol informació sobre els projectes que s’han finançat a través d’aquest impost. És a dir, el màxim de transparència possible.

Com ha començat aquesta temporada que ha de ser de rècord?

Efectivament, parlam d’una temporada rècord. Nosaltres, evidentment, el que hem fet des del Govern és posar el màxim d’atenció a tot allò que pot afectar o pugui estar afectant el dia a dia del turisme (tant les inspeccions laborals, turístiques...). Tot el que hem pogut fer s’ha fet. També dedicam especial atenció a la prevenció d’incendis, emergències... i des del punt de vista sanitari també.

En l’estiu ja estam plens. La nostra política ha d’anar encaminada a temporada mitja, temporada baixa i no incentivar més turisme en l’estiu, on ja hi ha el cartell de complert.

Parlàveu de precarietat laboral. Hem conegut el cas de les cambreres de pis. I ara, des de fa pocs dies, s'han fet públiques aquestes altres denúncies de precarietat laboral a AENA i a l’aeroport de Palma...

Nosaltres estam fent el seguiment de tota aquesta precarietat. S’ha fet un procediment reforçat d’inspecció laboral durant aquests mesos d’estiu (destinat sobretot al sector serveis). AENA se'n desentén, diu que això és cosa de les empreses. Jo crec que AENA s’ha de responsabilitzar de les contractacions que fa de la mateixa manera que, per exemple, el Govern està introduint clàusules socials en els seus contractes.

A Balears, actualment, després d’haver superat els anys de crisi, no hi ha un problema de creació de llocs de feina, fins i tot els números dels informes que es presenten pels pròxims mesos i anys fan que hi hagi un important número de nous contractes laborals. Per tant, el problema és vigilar la qualitat d’aquests contractes laborals.

El missatge que nosaltres enviam és que davant uns increments tan importants de guanys i beneficis que donarà el turisme en aquestes temporades s’ha de traslladar també en beneficis pels treballadors i en l’increment de sous.

Vos hem sentit parlar, en diverses ocasions, d'una proposta per passar d’un turisme de sol i platja a un turisme de sol i dades, ens el podeu detallar?

Això és un projecte molt ambiciós i, evidentment a mig i llarg termini. Com deia abans jo, el turisme de sol i platja no necessitam promociona-lo més perquè està més que consolidat ni tampoc incrementar-lo. El que es tracta és crear llocs de feina de qualitat, llocs de feina que ens ajudin a complementar la diversitat turística. Tenim clar que el turisme seguirà sent el motor de l’economia de Balears però això ho hem de complementar. I, tenint en compte les condicions climatològiques de les Illes Balears ja s’està començant a produir un fenomen: empreses, moltes vegades tecnològiques, petites o mitjanes, o autònoms o professionals liberals que venen del nord d’Europa, o d’altres bandes, i per qüestions de qualitat de vida o per qüestions climatològiques fan feina amb la resta del món. Des d’aquí es poden fer mil coses. Evidentment no podem implantar una indústria que es dediqui a produir cotxes però sí que determinades qüestions o feines (sobretot les relacionades amb el món de les noves tecnologies, innovació...) sí que es pot treballar des d’aquí. Això ja està passant i ara es tracta d’incentivar-ho. Com? A través d’una connexió correcte de dades. És a dir, nosaltres hem de fer que estiguin més a prop els centres de procés de dades; que en aquests moment estan fora de les Illes Balears. Ens permetria atreure talent cap aquí, que el talent d’aquí no se’n vagi o el que ja se’n ha anat que torni aquí per oferir-li fer feina des d’aquí connectat amb la resta del món. Això seria aquest model que deim de sol i dades.

Ens podeu oferir un anàlisi de com el Brexit afectarà a les Illes Balears?

Des del Govern hem fet un anàlisi exhaustiu de cada un dels sectors econòmics, de com pot afectar. També de la colònia britànica resident, de les compres immobiliàries que els residents britànics poden dur a terme. Estam davant una preocupació per la incertesa del que es pugui produir dins de la Unió Europea però no una preocupació real sobre els efectes immediats. Els efectes immediats no hi són perquè el Brexit no s’ha produït encara, queden tot una sèrie de mesos o fins i tot anys de negociació. A les hores esperam aquest escenari de negociacions cap on anirà. La nostra teoria i el que proposam i el que desitjam és que es faci una negociació entre la Unió Europea i Gran Bretanya que tengui el mínim d’impacte possible i les millors condicions possibles perquè totes les parts en surtin guanyant o, com a mínim, no surtin perjudicades. És veritat que hi ha una part petita de la nostra indústria exportadora, principalment de calçat i la patata, que haurà de fer un seguiment específic per veure com pot afectar i després el gruix turisme. Per aquesta part no hi preveiem cap problema. Els paquets turístics estan venuts, el turisme britànic s’ha incrementat molt. És veritat que la depreciació de la Lliura Esterlina d’aquests darrers dies pot tenir un efecte en relació als turistes que venen que poden tenir un menor poder adquisitiu. Hem d’esperar a veure com funciona. Farem un especial seguiment a aquest turisme britànic, que és el segon en importància i no ho oblidem, el primer a Menorca; que és 40% del total del turisme que arriba.